Les bordes de Noarre, Parc Natural de l’Alt Pirineu (el Pallars Sobirà)

Papallona apol·lo (Parnassius apollo).

Papallona apol·lo (Parnassius apollo).

Les precipitacions i el fred intens arribaran d’un moment a l’altre i fer excursions segons a quins indrets amb els petits i amb la climatologia adversa pot ser tot un inconvenient, però, encara hi som a temps, així que proposem aquesta ruta per l’Alt Pirineu realitzada dins la segona jornada de la Trobada d’antigues amistats celebrada a l’agost. Què vol dir això? A part de passar estones fantàstiques, també vol dir que les criatures es multipliquen i això sempre és un avantatge per aquest tipus de caminades. Incomprensiblement, de fet ja ve explicat en el “Manual de l’excursionista”, les criatures que estan al teu càrrec pràcticament no van enganxades al costat i caminen (o corren, o salten… qui ho diria, oi?) bona part del trajecte soles, al ritme dels altres nens i nenes que els acompanyen.

Els amfitrions i autòctons del Pallars ens engresquen a fer una ruta de gran bellesa pel Parc Natural de l’Alt Pirineu,  a les bordes de Noarre (1.593 m). La ruta forma part del conjunt d’itineraris a peu marcats per la zona de la vall de Cardós, zona de Tavascan, de dificultat baixa. Vam recorre 2,60 km només a l’anada i a la tornada, segurament no varia de gaire més, el cas és que vam patir un contratemps en certa aplicació del mòbil i no tenim les dades exactes. De totes maneres, cal dir que val la pena aprofitar tot el dia ja que vam estar més de 2 h de marxa fins a Noarre i 1h 45 min de tornada, amb tota la calma.

1. Graus;

Riu de Tavascan, Graus.

Riu de Tavascan, Graus.

Accedim en aquest indret de la vall de Noarre per la carretera L-504 fins a Tavascan, 34 km de Sort. A Tavascan creuem el poble i a l’altura de la Central Hidroelèctrica, en una bifurcació de la carretera, agafem la carretera de Quanca que s’enfila a mà esquerra direcció Graus, Quanca, la Pleta del Prat o l’estació d’esquí de Tavascan. L’altra carretera porta al Pla de Boaví, punt oposat al nostre punt d’inici. Resten 5 km d’aquesta carretera estreta i bonica que segueix el curs del riu de Tavascan i ja deixem el cotxe en un aparcament habilitat a mà esquerra de la carretera quan veiem el rètol del Càmping les Bordes de Graus. En aquest punt comencem la ruta a peu, al costat d’un panell informatiu sobre diferents itineraris. Cal dir que és una ruta més o menys circular, així que optem a l’anada per seguir les indicacions del refugi de Certascan o dels Camins dels estanys de l’exili, itinerari transfronterer, que passen per les Bordes de Noarre. Sortim en direcció NE pel carreró de Graus, deixem  les casetes a banda esquerra i el càmping a mà dreta. Passem al costat d’un abeurador i baixem fins al riu de Tavascan que creuem una mica més endavant per un pont.

2. Embassament de Graus;

Embassament de Graus.

Embassament de Graus.

Passat el pont pugem suaument la pista fins a una bifurcació de camins que seguim direcció nord cap a Noarre. El camí s’enfila entre boscos de pi negre i bedolls fins a la presa de Graus i amb la panoràmica de l’embassament a l’esquerra que ens acompanya una estona. El camí és força humit i fangós amb la presència d’aigua que brolla de la muntanya i crea racons veritablement fotogènics. Trobem la ruta força senyalitzada així que en un altra bifurcació de camins agafem el camí de la dreta i a partir d’aquest punt seguim les marques blanques i vermelles de GR.

Marques de GR, vall de Noarre.

Marques horitzontals de GR, vall de Noarre.

3. Riu de Noarre;

El camí fressat i en trams pedregós s’enfila fins arribar a un terreny més planer envoltat de falgueres, amb el riu de Noarre a mà esquerra i amb alguna sorpresa. A banda de la vistositat de les papallones, els colors de la vegetació, els llimacs voluminosos i la remor de l’aigua també som en terreny de fruits del bosc com, per exemple, els nabius. Fan el fruit petit de color blau fosc tirant a negre i vermellós per dins i creixen en matolls dispersos de boscos humits i ombrívols. Si tenim paciència i no ens els mengem abans d’hora,  pot cuinar-se un pastís boníssim, ja m’enteneu, oi? És en aquest moment que hem ajornat la marxa per uns quants minuts.

4. Bordes de Noarre;

Reprenem el camí i de seguida arribem al pont de Noarre. Un pont de fusta que creua les aigües cristal·lines i gelades del riu de Noarre que es fa més a l’abast dels jocs dels petits i no tan petits. Ja hi som! Unes passes més entre el fangar i ja visualitzem les primeres bordes de Noarre. Un racó enmig d’unes prades envoltat de muntanyes i boscos. Posteriorment, amb la visualització d’imatges del dia, amb més tranquil·litat i l’ajuda de mapes, identifiquem el Mont-roig (2.847 m) cap a l’oest, amb el cim partit en dos per una canal.

Bordes de Noarre.

Bordes de Noarre.

5. Cascada de Noarre;

Per tornar cap a Graus fem el camí de Noarre en suau descens per l’altre marge del riu de Noarre, per això seguim les marques grogues. Passem entre les bordes i seguim el sender que va pel marge de les pedres, al costat de les prades. Passem pel costat d’una borda més aïllada,  gairebé rehabilitada, i continuem per un tram de camí més estret. Més endavant trobem una desviació a mà esquerra que porta a poca distància cap a la cascada de Noarre. Cal anar en compte, però, val la pena desviar-se per contemplar l’espectacle de la natura.

Cascada de Noarre.

Cascada de Noarre.

6. Borda de Portells – Graus;

El camí en ziga-zaga passa entremig d’un bosc espès  fins que travessem el riu de Noarre. Més endavant arribem a la borda de Portells, gairebé en ruïnes i abandonada. Només queda remuntar el camí que s’obre a la prada i una mica més enllà ja passem altra vegada pel costat de l’embassament de Graus. El camí ja ens resulta familiar, però, ara cal seguir les indicacions de Graus i ja som al punt d’inici. Ben enfangats, però, ben satisfets també d’una última sorpresa, un bon grapat de rossinyols que hem aplegat dins el cabàs. I del cabàs a la cassola, boníssims.

MapaNoarre_blog