Cala de sa Torreta o cala Rambles, Maó (Menorca)

GR 223, tram des Grau a  la cala de sa Torreta, costa nord-est, Menorca.

Anem cap a la cala de sa Torreta, un indret que forma part del territori protegit del Parc Natural de s’Albufera des Grau, a la part nord-est de l’illa i a 2 km de Maó. Constatem que està poc freqüentada, fins i tot els dies del mes d’agost amb més gent a l’illa. S’hi arriba pel sender marcat del Camí de Cavalls que recorre tot el litoral de Menorca, el GR 223. Seguim un tram d’aquest GR, l’etapa 2 des Grau a Favàritx de 8,6 km però no arribem al final d’aquesta etapa, ja que ens quedem a la cala de sa Torreta.

Cal tenir en compte que no és una ruta circular, per tant, hem de guardar forces per tornar pel mateix camí. La distància recorreguda d’aquesta passejada és de 3,6 km només anar. No presenta gaire desnivell; un parell de petites pujades que potser amb la calor i els petits amb ganes de fer una bona remullada notem que l’esforç és doble però, així i tot, val la pena. Cal portar aigua i tenir en compte que el camí no és apte per a cadiretes. En una hora podem arribar al nostre objectiu, sa Torreta o cala Rambles.

1. Platja des Grau:

Accedim a aquesta platja per la carretera ME-7; al km 2 aproximadament ens desviem per la via ME-5 direcció a la urbanització des Grau i fem 6 km més per aquesta carretera fins a arribar al punt d’inici de l’itinerari. Deixem el cotxe en algun dels dos aparcaments gratuïts.

Un cop deixem el vehicle anem cap a la platja des Grau per un pont de fusta que creua el rierol. Agafem la variant de la platja, així que no cal que comencem al punt d’inici de l’etapa del Camí de Cavalls, que comença més amunt. Travessem tota la platja, passem el rètol indicador del mirador de la Gola de s’Albufera i continuem per la platja fins a albirar el rètol i les marques del GR que ens marquen el camí que s’enfila. A dalt observem la postal de casetes blanques i barquetes des Grau.

2. Cala des Tamarells:

Cala des Tamarells amb la torre Rambla al fons, costa nord-est, Menorca.

Seguidament ens endinsem en un esperat tram d’ombra. El tram d’ombra és més curt del que ens agradaria, tanmateix fem camí cap a l’oest i ens acostem a un paisatge encara més verge. La silueta del far de Favàritx queda lluny però ens queda més a prop la torre Rambla, una torre de defensa de l’última ocupació anglesa a l’illa. Cal dir que atès que no es troba en gaire bon estat no està oberta al públic.

Baixem per uns graons que faciliten el descens fins a la vora de la mar. Observem la part més occidental de l’illa d’en Colom que queda just al davant de la cala des Tamarells. Voregem aquestes dues cales, Tamarells des sud i Tamarells des nord, aquesta última és la que es troba a sota de la torre. És una zona que en la seva part interior a part de veure l’arbust que va donar nom a les dues cales, el tamarell, també trobem presència de savines, molt comunes també a l’illa. No perdem el pas i continuem camí fins a sa Torreta.

3. Cala de sa Torreta o cala Rambles:

Cala de sa Torreta o cala Rambles, costa nord-est, Menorca.

Ascendim gairebé a tocar de la torre Rambla. Fent referència a la torre, mentre la imaginació i creativitat juga a favor nostre davant dels més petits, sense adonar-nos-en, entre parets de pedra seca arribem fins a una caseta. La caseta de parets blanques dona entrada a la cala de sa Torreta. Una cala verge, d’arena blanca, amb posidònia i amb una pineda a l’interior. Només la remor de la mar i d’alguna barca fondejada pertorben el silenci d’aquest indret.

Així que ja hi som. Només cal gaudir de l’espai i fer el retorn pel mateix camí.

Camí de Cavalls, costa de ponent (Menorca)

Carotes de Sant Joan 2014,  Josep Gornés.

Carotes de Sant Joan 2014, Josep Gornés.

No me’n puc estar de parlar sobre l’estada estiuenca a l’illa de Menorca. Enguany a més de gaudir de les populars festes de Sant Joan de Ciutadella, també hem fruït d’una altra manera del sender GR 223, referència coneguda com a Camí de Cavalls, ja que hem deixat aparcada la motxilla portabebès. Sí, sí… el nostre bebè particular ja té tres anys i ja toca caminar sense cap element afegit. Ara hem d’esprémer-nos encara més el cervell per tal de crear tot un seguit d’històries i distraccions afegides perquè la caminada sigui una aventura i una diversió per la nouvinguda a la xiruca. Tot i que la feina dels més grans és d’una ajuda extraordinària. Sabeu de què parlo, oi?

Històricament, el Camí de Cavalls s’havia utilitzat per defensar la costa amb l’obligació d’usar un cavaller armat. L’origen d’aquest fet va venir de la construcció de les anomenades cavalleries, finques de caràcter feudal, l’explotació de les quals servia per pagar aquests cavallers que les protegien. Durant la dominació anglesa el governador Richard Kane el va considerar un camí reial i sota la dominació francesa el camí es va millorar i va originar un mapa amb un recorregut que voltava tota l’illa.

Les continuades reivindicacions històriques, culturals i patrimonials per tal que aquest sender litoral quedés com a camí públic es van materialitzar l’any 2010 i gràcies a les feines de recuperació i senyalització podem gaudir d’una travessa per tot aquest litoral de 185 km, oficialment distribuïda en 20 etapes, o simplement gaudir de petites excursions. Cal dir que la primera etapa del Camí de Cavalls és la de Maó – Es Grau i les  etapes successives es recorren en sentit d’est a oest, per tant, es travessa primer tota la costa nord de l’illa.

El cas és que vam aprofitar un dia girat, meteorològicament parlant, ja que costa trobar un racó amb ombra, per fer un d’aquests trams.  Concretament, vam escurçar l’onzena etapa que va de Ciutadella al cap d’Artrutx, de fet, la proximitat d’aquest tram amb el nostre campament base a l’illa de fa alguns anys fa que sigui un indret per anar-hi a passejar sovint, però amb les ganes afegides de comptar amb una nova petita excursionista vam fer el tram sencer de cala Blanca al cap d’Artrutx d’uns 5, 5 km en total de camí planer només anar. Per tornar al nostre punt de partida, cala Blanca, vam utilitzar un dels autobusos de la línia regular que enllacen aquest sector de l’illa amb Ciutadella (segons l’època de l’any l’horari pot variar, però la freqüència de pas de les línies 65 i 67 és de 30 minuts).

1. Cala Blanca – s’Aigua Dolça;

Camí de Cavalls, Cala Blanca - S'aigo Dolça.

Camí de Cavalls, cala Blanca – s’Aigo Dolça.

Comencem a l’extrem més cap a llevant de cala Blanca, justament al final de l’avinguda Llevant, on deixem enrere l’asfalt del carrer i agafem un camí de terra que assenyala el Mirador des cap de Sa Paret, punt en què deixem la urbanització per endinsar-nos directament al Camí de Cavalls. El sender està totalment senyalitzat amb les fites del Camí de Cavalls i amb d’altres fites de pedres, per tant, només hem de gaudir de la companyia, del paisatge tan erm i d’anar amb compte amb el roquissar.

A pocs minuts trobem un mur de paret seca sense cap tanca i a poques passes un altre mur de les mateixes característiques, si ens desviem cap al mar entremig d’aquestes dues parets seques podrem gaudir d’un petit mirador amb vistes a les cristal·lines aigües d’una zona de roques amb el fons d’arena blanca, s’Aigua Dolça. L’accés per fer un bany en aquest raconet de s’Aigua Dolça és difícil però no impossible, així que millor que cadascú decideixi segons les seves possibilitats.

Fita del Camí de Cavalls.

Fita del Camí de Cavalls.

 2. Cala en Bastó;

Continuem fent camí, hem fet un breu gir seguint la línia de la costa i, faig un incís, val la pena esplaiar-se amb la panoràmica que va de Ciutadella fins a veure la silueta de la veïna Mallorca en dies clars i de les tonalitats blavoses de la mar. Passem a la vora d’una barraca de pedra i passem, ara sí, la primera tanca feta de fusta d’ullastre que cal tancar perquè no s’escapi el bestiar.

Camí de Cavalls, a prop de cala en Bastó.

Camí de Cavalls, a prop de cala en Bastó.

Un antic pou i un abeurador ens indiquen que som a la vora de l’anomenada cala en Bastó, només cal que ens desviem del camí direcció cap a mar i trobarem aquest indret no gaire freqüentat; una cala de roques amb el fons marí prou ric per fer-hi una capbussada, això sí, molt recomanable portar un tipus de calçat que es pugui mullar.

3.Cap d’Artrutx;

Cal aprofitar perquè a partir de cala en Bastó els indrets per fer un bany ja són inexistents fins gairebé arribar al cap d’Artrutx. Deixem l’encreuament de cala en Bastó i seguim pel camí que remunta suau fins arribar a un altre portell. Ja som a la vora del cap Negre on la costa ha assolit més altura, els penya-segats són més abruptes i on cal vigilar amb els cops de vent. La vegetació és escassa i arbustiva. Hem identificat romaní, algun socarrell i savines. Les gavines ens acompanyen durant un breu trajecte, més o menys per la marina de Son Olivaret, zona visitada per algun  pescador solitari. Distrets amb les gavines contemplem que la silueta del far d’Artrutx ja se’ns dibuixa cada cop més a prop. Abans, però, d’enfilar l’últim quilòmetre que transcorre per la urbanització del cap d’Artrutx fins arribar al far, trobem un antic refugi de defensa que no deixa de sorprendre grans i petits.

Búnquer en el Camí de Cavalls.

Búnquer en el Camí de Cavalls.

Sembla que hi han forces encara, perquè tot just arribar a les primeres cases de la urbanització la canalla comença a córrer, deuen ser les ganes que tenen d’arribar. Continuem pel voral de la calçada seguint la línia costanera de la urbanització i així arribem al far. Tot ha estat un joc!

Far d'Artrutx, terme de Ciutadella.

Far d’Artrutx, terme de Ciutadella.

Aquest far es va inaugurar l’any 1859 però no va ser fins el 1969 que no va adquirir la fesomia actual; una torre a bandes blanques i negres amb contraforts sobre una casa blanca. Encara marca avui uns dels extrems de l’estret entre Menorca i Mallorca amb intervals lluminosos de grups de 3 llampades cada 10 segons.

Mapa, cap d'Artrutx2