Punta de la Móra (Tarragonès)

Gaudim d’una passejada tranquil·la i pausada en què fem treballar els cinc sentits per l’espai d’interès natural protegit de la Punta de la Móra. Cal dir que fora de les èpoques estiuenques es pot fruir tant o més d’aquest espai, sense patir del bullici a les platges que segons com li poden restar cert encant. En tot cas, la caminada transcorre pel bosc de la Marquesa a l’interior i per Calabecs o Platja de la Roca Plana i Cala Fonda a la costa. El litoral protegit és d’uns 2 km i segons els nostres interessos podem allargar més per l’interior o fer una parada a la platja.

El mar.

El mar.

1. Punt de partida, la Móra:

Aquest espai es troba a uns 8 km de Tarragona sentit nord, pràcticament a tocar de Tamarit, i per accedir-hi prenem com a punt de partida la platja urbanitzada de la Móra. Podem arribar-hi per la carretera N-340/A-7, sentit nord, sortida la Móra o sentit sud per l’autopista C-32 o AP-7, sortida 32 direcció Torredembarra/Altafulla/Tamarit on enllacem amb la N-340 direcció Tarragona fins a la Móra. Un cop entrem a la Móra no deixem la via principal fins el pont a mà dreta que creua la riera que indica el càmping Torre de la Móra i ja podem aparcar el cotxe.Tot just comencem la passejada al final d’aquest carrer (c. Baix Llobregat), on veurem un camí asfaltat amb una cadena que impedeix la circulació de vehicles i un rètol de propietat privada.

Rètol de benvinguda a l'Espai d'Interès Natural Punta de la Móra.

Rètol de benvinguda a l’espai d’interès natural Punta de la Móra.

2. Bosc de la Marquesa:

Caminem uns metres pel camí asfaltat i de seguida trobem a mà esquerra una tanca metàl·lica amb un rètol indicador dels punts d’interès de l’espai i de certs consells per al visitant. En aquest punt observem que hi ha més d’un sender, de moment les marques a les pedres o arbres són molt lleus o gairebé inexistents, ja que hi ha prevista l’ordenació de l’espai mitjançant senyalitzacions i panells indicatius, en tot cas agafem els camins més amples i no cal amoïnar-se gaire perquè tots porten més o menys directament cap a la costa; som al bosc de la Marquesa. A mesura que avancem la vegetació es fa més evident; pins blancs, alzines, arbustos, herbes enfiladisses, algun margalló, bruc d’hivern i, més a prop de la costa, les savines i els lliris de mar que no floreixen fins a l’estiu. 

Sender al bosc de la Marquesa.

Sender al bosc de la Marquesa.

Cal dir que aquest espai es va salvar de l’especulació urbanística dels anys seixanta, segons es diu gràcies a la propietària la marquesa de la Bárcena, Sra. Caridad Barraquer, la qual va renunciar a l’oferiment d’un xec en blanc per la propietat perquè ella mateixa va resoldre l’assumpte concloent que amb els diners es podria comprar, efectivament, una altra finca com aquella, així que com que ja en tenia una es quedava amb la que tenia. Els seus hereus segueixen amb la mateixa filosofia i a més de ser un espai protegit, també l’associació en pro del medi ambient, DEPANA, s’encarrega de la gestió i conservació de l’espai natural; http://www.depana.org/public/Què_fem/Litoral_i_medi_Marí/Punta_de_la_Móra/

Sender del bosc de la Marquesa.

Sender del bosc de la Marquesa.

3. Platges, Calabecs i cala Fonda:

En poc menys de mitja hora arribem a la costa i no hem necessitat la motxilla portabebès ja que el camí és fàcil i agradable. La primera platja de sorra fina i daurada més propera a la punta de la Móra és la platja de la Roca Plana, dita també Calabecs o Calabeig.

Platja de la Roca Plana o Calabecs.

Platja de la Roca Plana,  Calabecs o Calabeig.

Si continuem pel camí direcció cap a ponent uns 10-15 minuts més aproximadament arribem a cala Fonda, dita també platja de l’Arboçar o Waikiki.  Aquest últim nom prové d’un grup de joves tarragonins dels anys 30 i amants de les bromes, que van fundar la República de Waikiki amb seu en una cala amagada de la costa tarragonina. Segons sembla cada membre de la colla era ministre i les seves xicotes tenien prohibida l’entrada però eren qui els brodaven els banderins. El nom es va fer popular i encara es manté avui en dia.

Cala Fonda, platja de l'Arboçar o Waikiki.

Cala Fonda, platja de l’Arboçar o Waikiki.

Una marca vermella en una roca ens indica un dels possibles accessos de baixada a la platja. Potser és el tram més complicat per la forta baixada però és molt curt i si anem amb compte de no ensopegar amb les arrels dels pins de seguida arribem a la sorra.

Jocs amb la sorra.

Jocs a la sorra.

Cal dir que l’espai protegit és terrestre, per això els amants de la pesca poden gaudir igualment de l’activitat en la zona marítima.

Els més agosarats poden tornar al punt de partida fent un tram per la costa si es va cap a l’extrem més oriental de la platja, però amb els més petits no deixa de ser una mica arriscat, no pots deixar-los anar de la mà. Primer es passa per un tram de roques i després el camí enfila cap amunt resseguint la línia de la costa fent palès les parets verticals amb què la cala queda reclosa, fins que el camí ja ens porta cap a l’interior entremig d’uns matolls. Tornem a ser al bosc de la Marquesa i segurament farem un altre recorregut diferent a l’anada. Potser ara descobrirem una paret de pedra seca o un camp de velles oliveres o… una altra cosa.

Camí costaner de cala Fonda.

Camí costaner de cala Fonda.

Vissir (1)blog2