Sant Lleïr de Casabella, vall de Lord (el Solsonès)

Aprofitem una estada a la vall de Lord per pujar a Sant Lleïr de Casabella. El terreny pertany al municipi de la Coma i la Pedra, ara bé, el punt d’inici de la caminada el fem a Sant Llorenç de Morunys. Són uns 4,85 km en total i 372 m de desnivell positiu acumulat. Itinerari no adaptat per a cotxets.

El dia surt assolellat, però, alguns núvols amenaçadors de pluja o neu fan que aprofitem només el matí. Els petits es cansen de pujar i pujar a l’anada, encara sort que trobem alguna placa de glaç per fer una improvisada pista de gel. Val la pena engrescar-los perquè un cop a dalt el retorn és molt més suau.

Serra del Verd des del GR1.

Serra del Verd nevada des de Sant Llorenç de Morunys.

1. Sant Llorenç de Morunys;

Per iniciar la ruta ens situem a la plaça del Mur de Sant Llorenç. Des de la plaça, direcció est, agafem el carrer de les Comes. Passem per la plaça de l’Era Nova on veiem que hi ha uns petits gronxadors que esquivem dissimuladament. Sortim del nucli del poble pel carrer de Prat Tomàs. Veiem al mur de pedra seca marques vermelles i blanques del GR 1, també anomenat Sender Històric,  que seguim al llarg de tota la ruta, juntament amb altres marques verdes que també trobem més endavant i algun pal indicador.

En la primera cruïlla de camins continuem pel carrer de Prat Tomàs, el del mig, que passa a la vora de l’antic escorxador que actualment és la seu de l’Associació Musical de la Vall de Lord. Així que deixem la carretera que va a les Comes a la dreta i el carrer pavimentat a l’esquerra i continuem per aquest carrer del mig. Més endavant, passem pel costat d’una granja on hi ha un rètol de BTT que obviem per continuar avall per aquest carrer. Passem pel costat  d’una granja de cabres i de la deixalleria del poble fins que ens barra el pas una tanca de bestiar. Un rètol prohibeix el pas de vehicles.

Camí cap al Monegal, vall de Lord.

Camí del Monegal, vall de Lord.

2. Cal Monegal i el Cardener;

Un cop deixem enrere l’últim equipament del poble, la deixalleria, ens endinsem de ple en el camí del Monegal. Un camí ample i còmode usat antigament pels treballadors de l’antiga fàbrica tèxtil del Monegal que travessa un bosc d’alzines i que mena a la masia del Monegal. Ens fixem que passem a la vora d’uns cultius de pomeres, segurament de la marca Poma de muntanya de recent creació ja que, no fa gaire, un grup de propietaris de la zona es va unir per desenvolupar aquest projecte d’impuls del cultiu de pomeres ecològiques.

Continuem fins arribar a la masia del Monegal per on passem just a tocar de les seves instal·lacions, actualment dedicades al turisme, a la restauració i a una acurada oferta cultural. Continuem endavant i passem pel costat de l’antiga fàbrica  i del molí on un panell informatiu recull els diferent itineraris de la zona. Quedem entesos de la ruta (itinerari 2) i del temps aproximat des d’aquest punt. Ja hem comprovat en diferents ocasions que amb els caminadors més petits aquest temps aproximat de les rutes es pot arribar a doblar.

Palanca de fusta al riu Cardener, vall de Lord.

Palanca de fusta del riu Cardener, vall de Lord.

Així que seguim les marques del GR 1 i les verdes i grogues direcció llevant i travessem el riu Cardener per una palanca de fusta sense barana.

 3. Casabella i Sant Lleïr;

A partir d’aquest pas el camí és costerut fins arribar al collet de Sant Lleïr. La ruta passa pel bosc de Casabella, majoritàriament de pi roig, i puja pràcticament en paral·lel a la riera de la Casabella. Amunt, amunt ja contemplem el poble des d’una altra perspectiva. Només queda remuntar una mica més per un corriol, fer un gir a l’esquerra quan veiem els senyals de GR i arribem als camps de conreu de Casabella (a vegades també escrita Casavella). Una masia de finals del segle XV que segueix un model de construcció rectangular i clàssic amb un conjunt de dependències annexes. Es troba protegida dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La panoràmica des de Casabella ens ofereix vistes a la serra del Querol (els Orriets, 2.146 m) i, més enrere, a la serra de Port del Comte (Tossal d’Estivella, 2.338 m).

Casabella, vall de Lord.

Casabella, vall de Lord.

Continuem per la pista fins arribar al collet de Sant Lleïr (987 m), indret on s’alça l’ermita romànica del segle XI que destaca pel porxo de tres arcs i per la decoració escultòrica de la porta d’entrada. El conjunt també agrupa un cementiri i és a tocar de la masia cal Calat o dita també els Clots.

4. Sant Llorenç de Morunys;

Ben segur que si el temps acompanyés  ens hi estaríem més estona, però, aprofitem que el camí de retorn és de baixada i menys cansat per a les criatures per anar fent via. Només es tracta de desfer el camí de l’anada. Això sí, parem atenció en les rampes amagades sota les fulles seques del terra ja que podem relliscar i anar directament de cul a terra.

Bosc de la Casabella, vall de Lord.

Bosc de la Casabella, vall de Lord.

A Casabella també fem un nou amic. Un gos que ens acompanya durant tota la baixada. Acostumat a fer el trajecte,  ens fa de guia i l’única variació és que un cop passem el riu per la palanca de fusta, a cal Monegal, en comptes de fer el gir a l’esquerra per la fàbrica seguim tot recte. En pocs metres travessem un pont i per l’interior del bosc, una mica camp a través, arribem a la tanca de pas del bestiar. Gairebé ja som a Sant Llorenç i encara ens acompanya. Tot i l’oposició dels petits ens acomiadem del gos que es queda vigilant el camí. Ara sí, ens ha anat d’un pèl, ja cauen les primeres gotes.

Vissir_Casabellabloc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *