La vall d’Incles, Andorra

 

Riu de Cabana Sorda, abans d’arribar a l’estany, vall d’Incles.

Proposem una travessa circular de tres dies per la vall d’Incles d’Andorra, a la zona de la parròquia de Canillo. Carreguem les motxilles i preparem la ruta per fer nit a dos refugis; un de lliure i l’altre guardat de l’1 de juny al 30 de setembre. Passem primer per l’estany i el refugi de Cabana Sorda, la bassa d’Anrodat, visualitzem l’estany de l’Isla, creuem els prats al voltant del riu del Manegor i remuntem per l’obaga cap als estanys de Juclà, per tornar al punt d’inici pel sender paral·lel al riu de Juclà que baixa fins a la vall. Amb tot són un total d’uns 12,40 km, un desnivell acumulat positiu de 1.089 m i un desnivell acumulat negatiu de 1.019 m. 

Estany primer de Juclà, vall d’Incles.

Cal afegir que la vall d’Incles és una vall d’origen glacial, amb la característica forma de u. El riu d’Incles travessa la vall de nord a sud i a l’extrem nord tenim el pas fronterer amb l’Arieja, pel port d’Incles o de Fontargent. Hi accedim amb vehicle per la carretera CG-2 i entre el Tarter i Soldeu, al mig d’un revolt que passa per damunt del riu, agafem la carretera de la vall d’Incles que queda tancada a l’estiu, de mig juny fins a principis de setembre, de 09.00 a 18.00 h; no obstant això, un bus elèctric ens pot acostar fins al final de la vall, després de deixar el vehicle a la zona d’aparcament. Cal dir que ens serà útil a la tornada per accedir a l’aparcament on hem deixat el cotxe i així donar  una petita alegria als petits. Els tiquets es treuen a la caseta d’informació just al començament de la carretera de la vall d’Incles o a través del xofer: adults uns 3 €, infants de 5 a 11 anys, 2 €.

Inici del sender de l’estany de Cabana Sorda, vall d’Incles.

  1. Cabana Sorda:

El sender que hem d’agafar per arribar a l’estany i al refugi Cabana Sorda es troba al km 1,5 de la carretera de la vall d’Incles, senyalitzat amb un rètol de fusta. És un sender fressat i marcat amb fites de color taronja ja que forma part de la xarxa de camins d’Andorra. Anem guanyant altitud i passem per zones ombrejades, com el bosc de la Pinosa, però en el primer i últim tram del camí la vegetació és més baixeta i estarem més exposats a la solana. Deixem enrere els senyals de les basses de les Salamandres i l’estanyó del Querol, per continuar amunt, més o menys en paral·lel al riu, fins al refugi. Passat el refugi es troba l’estany, sota les pales de Cabana Sorda i el pic de la Coma de Varilles de 2.759 m a ponent.

Fem nit al refugi lliure de Cabana Sorda, a uns pocs metres de l’estany. Aquest refugi té la porta oberta tot l’any i disposa de lliteres metàl·liques per a 20 places. Cal dir que  vam trobar el refugi en bon estat de conservació i net, però és important emportar-se la brossa generada perquè els altres usuaris puguin gaudir de les mateixes garanties de netedat.

Refugi de Cabana Sorda, amb una bassa abans de l’estany i les muntanyes de Soldeu al fons.

2. Cabana Sorda – prats del riu del Manegor:

Compartir refugi comporta fer via ben d’hora, així que encara endormiscats prenem el corriol amb marques grogues que surt davant del refugi cap a l’est, direcció la bassa d’Anrodat. Anem planejant pel corriol sense cap dificultat i si el temps ho permet ens acostem a l’estany de l’Isla, 42°37’06.7″N 1°41’02.3″E, que el trobem sota el pic d’Anrodat (2.730 m).

En aquest punt de la ruta davallem cap als prats de pastures del riu del Manegor, l’extrem nord de la vall. Podem prendre el riu de l’estany de l’Isla com a referència, ja que no l’hem de creuar, i hem de seguir les marques grogues que per una tartera de blocs de mida considerable i en forta baixada ens porten a la plana. Ja sentim fa estona les esquelles del bestiar.

Prats vora el riu del Manegor, vall d’Incles.

3. Prats del riu del Manegor – estanys de Juclà:

Creuem el prat d’oest a est fins a trobar un pont de fusta que travessa el riu del Manegor. Just després trobem un encreuament de camins i agafem el GRP, pintat amb marques blanques i vermelles, que puja amb decisió fent marrades. Tornem a guanyar altitud, uns 360 m de desnivell; segurament és la part menys freqüentada del recorregut, però seguim les marques sense dubtar uns 2 km. L’última remuntada cap a l’est del sender ja s’ajunta amb l’HRP, els camins d’alta ruta pirinenca, que ve del fons de la vall. Passem una presa i ja veiem el primer estany de Juclà. Hem estat unes 5.30 hores de marxa amb parades.

Refugi guardat de Juclà, 2.313 m, vall d’Incles.

4. Estanys de Juclà – pont de la Baladosa:

Fem la segona nit, merescuda, al refugi guardat de Juclà. Un refugi acollidor, amb la tranquil·litat absoluta d’alta muntanya i amb uns amfitrions que cuiden al detall l’espai i el visitant. Alguns dies d’estiu la família del guarda pot estar de visita també i fa l’estada encara més engrescadora i agradable per a tots.

Després de descansar, al matí següent fem una petita volta per l’estany primer de Juclà, considerat el més gran del Principat d’Andorra. I per fer la ruta de baixada cap al punt  de partida desfem la primera part del camí cap a la presa, deixem enrere el trencall de l’obaga de Juclà i en descens constant, poc menys de 4 km, el camí ens porta al fons de la vall. Creuem el riu Juclà en diversos punts, passem la pleta de Juclà on hi ha el record d’un accident d’helicòpter i continuem avall per zones més assolellades fins arribar al pont  de la Baladosa, on podem agafar el bus elèctric per fer els 3 km de carretera asfaltada. També tenim l’opció de seguir caminant pel camí de l’obac d’Incles, però en el nostre cas optem donar per acabada la ruta a peu i agafar el bus. No cal que us digui que també agrada als petits, oi? Tot i l’esforç de tots, seguim gaudint de la muntanya. 

Recomanem portar mapa de la zona i estar atents a la meteorologia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *