La presó de Busa, Navès (el Solsonès)

Pla de la Trona, serra de Busa, Navès, el Solsonès.

Ja hem caminat per la  serra de Busa en d’altres ocasions però aquesta vegada pugem amb cotxe per la vessant meridional per caminar pel pla directament. 

Es tracta d’una ruta de desnivell suau per a la canalla, d’uns 5 km només a l’anada fins a la presó natural de Busa. Cal dir que no és apta per a qui pateix de vertigen, ja que la visita al Capolatell, a l’anomenada presó natural de Busa, les cingleres cauen al buit sota els nostres peus. Trobem una font en un indret del recorregut.

1. Solsona – pla de Busa:

La serra de Busa, Navès, el Solsonès.

Si som a Solsona cal agafar la C-26 direcció Berga, passats uns vuit quilòmetres deixem aquesta carretera i agafem el trencall de Besora i Busa. Són uns quinze quilòmetres més de carretera asfaltada i estreta que enfilen cap al pla de Busa. Passem aquesta carena de Besora, algun mas aïllat, boscos en què s’alerta de no collir bolets sense prèvia autorització, el coll d’Arques i de seguida arribem a dalt del pla de Busa. El cim més alt de la cinglera és el Cogul de 1.526 metres. 

Continuem per la carretera asfaltada fins al trencall del Rial de Busa. Seguim per la pista no asfaltada de la dreta i uns pocs metres més endavant podem deixar el cotxe abans de la bifurcació de camins. Cal dir que podem avançar uns pocs metres més amb cotxe fins a tocar gairebé l’ermita de Sant Cristòfol de Busa. En aquest punt comencem la passejada: 42.10130 , 1.64469.

2. L’ermita de Sant Cristòfol – Casa Vila:

La serra de Busa, Navès, el Solsonès.

Deixem el trencall de l’ermita de Sant Cristòfol enrere i agafem la pista de terra que enfila cap a l’oest. L’opció de visitar Sant Cristòfol, aquesta ermita romànica que es troba al ben mig del pla de Busa, la podem deixar per la tornada. Passem uns camps a mà esquerra i més endavant un caminet també a mà esquerra que mena cap a la font de l’Espedreguer. És l’única font que ens trobem en el recorregut, per tant, convé desviar-nos si hem d’omplir els bidonets d’aigua.

Tornem a la pista principal i en pocs metres arribem a unes cases, som a Casa Vila. A partir d’aquí, tot i que ens sembli que ens fiquem dins la propietat de la casa, continuem sense deixar aquesta pista que va guanyant altura.

Cal dir que el GR-1, el sender que travessa els Prepirineus, també travessa el pla de Busa però les marques blanques i vermelles no són gaire fàcils de trobar. No vam ser els únics excursionistes que vam percebre una manca de senyalització en certs indrets, conseqüència potser dels treballs als conreus que s’estaven realitzant en aquell moment puntual.

3. Mirador del Capolat:

Així que no deixem la pista que passa pel mig de Casa Vila per acostar-nos progressivament vora les parets de la cinglera. Passem per la zona més boscosa de Casa Vila amb espècies de pi roig i còmodament arribem al mirador del Capolat, 1.339 m. Val la pena aturar-s’hi una estona per contemplar la panoràmica de la vall de Lord, Sant Llorenç de Morunys i la serra del Port del Comte. Els dies més clars la  panoràmica s’estén fins a la serra del Cadí i el Pedraforca.

4. La presó natural de Busa:

El Capolatell, presó de Busa, serra de Busa, Navès.

Continuem pel sender direcció nord-occidental que perd altura per una zona de carrascar i boix fins arribar a la palanca de ferro que uneix el pla de Busa amb el Capolatell, aquí ja podem veure les agulles conglomerades del Capolatell. Passar la palanca de ferro és tota una aventura i cal anar amb compte amb els més petits perquè la barana no els arriba a protegir del tot. 

El Capolatell és una mola envoltada de cingleres verticals, més o menys planera i ocupada per un bosc d’alzines. És una zona d’avencs amb un de particular que destaca pels seus 115 metres de profunditat. Les característiques aïllades d’aquest indret van fer que a principis del segle XIX, a l’anomenada Guerra del Francès, s’utilitzés com a presó. Una palanca de fusta unia aleshores el Capolatell amb Busa però treien la passera i els presoners de l’exèrcit de Napoleó es quedaven aïllats. Desesperats per les condicions es llançaven al buit i es diu que clamaven: “Mourir à Busa et resurgir à Paris.”

5. El pla de Busa:

Per tornar només cal que desfem el camí d’anada, però, si volem esplaiar-nos pel pla de Busa podem tornar per l’indret de la solana. És un tram una mica perdedor perquè no hi ha marques verticals, només fites de pedres disposades pel camí. Cal passar el mirador del Capolatell i fer uns metres per la pista ampla i boscosa que hem fet a l’anada. Una fita de pedres ens assenyala el punt per on hem de baixar entremig de boix i carrascar. Arribem a una zona més planera i assolellada on cal pendre el sender fressat direcció est. Caminem entre boscos i conreus fins veure Casa Vila i enllacem amb la pista que ens porta al punt de partida. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *