La font de la Puda (el Solsonès)

Anem cap a aquesta font d’aigües sulfuroses amb propietats curatives i medicinals, a tocar del riu Cardener, per tant a conèixer un altre racó de la vall de Lord. El seu topònim amb significat de pudent i fètid no fa justícia a l’entorn d’aquest indret encantador i tanmateix les olors d’aquest tipus d’aigües passen per alt als més petits que només pensen a ficar els peus a l’aigua; cap problema si es va preparat ja que segurament no només seran els peus el que es mullarà. Cal dir també que és un espai força visitat per la canalla dels voltants ja que, per exemple, els alumnes de l’Escola Vall de Lord tenen per costum fer-hi la sortida de fi de curs.

La font de la Puda.

La font de la Puda.

Es troba dins del terme municipal de la Coma i la Pedra, però, la caminada la comencem a Sant Llorenç de Morunys. Recorregut que es pot fer en un matí, d’una durada de poc més de 7 km entre anada i tornada, no adaptat per a cotxets i, en particular, hem necessitat la motxilla portabebès només en el camí de tornada.

1. Inici a Sant Llorenç de Morunys:

Dins del nucli de la població ens dirigim cap a la sortida del poble direcció a la Pedra i la Coma, just a la plaça de la Canal on trobem una font i també un petit mirador cap a la part baixa del poble. Al costat de la botiga de diaris i altres articles, cal prendre un carreró asfaltat, el raval de la Santa Creu, que baixa cap a uns horts. Deixem enrere un seguit de cases i uns metres més endavant deixem l’asfalt en un revolt per continuar dret a un sender. Si ens hi fixem bé veurem una marca de GR blanca i vermella feta al mur de pedra seca i, també, més evident un pal de fusta que assenyala una ruta BTT.

2. Camí dels torrents:

Torrent del Pou.

Torrent del Pou.

El camí es converteix en un corriol de pendent considerable, però, superable per als més petits, que baixa cap al torrent del Pou en un instant. Creuem el torrent amb només un fil d’aigua i al davant nostre la font del Pou destacada amb una rajola “Xena. Caminada Popular Vall de Lord / Font del Torrent del Pou / 2002”. Continuem camí en lleu pujada per descobrir un tram amb més ombra, més plantes i vegetació de marge, com les temudes ortigues. No menyspreem les propietats nutricionals i medicinals d’aquesta planta, però, cal parar atenció de no acostar-nos-hi gaire perquè no ens piquin. En tot cas, si tenim la mala sort de tocar els pèls urticants, segons els de CatSalut, podem aplicar fred local o aigua amb solució de vinagre i aplicar-ho exteriorment damunt la part afectada.

Creuem un altre torrent i continuem pel camí fresat i empedrat, passem per una solana amb camps de conreus amb les muntanyes de la serra de Guixers en primer terme, la serra del Verd al seu darrere i la panoràmica del poble que deixem endarrere. Fem uns metres pel voral de la carretera direcció nord fins al Càmping Morunys.

Vistes des del camí amb la serra de Busa i dels Bastets al fons.

Vistes des del camí amb la serra de Busa i dels Bastets al fons.

3. Bosc de pi roig:

caputxeta forçudablog

La Caputxeta forçuda a la vall de Lord.

En aquest punt tenim tres opcions; continuar pel voral de la carretera uns metres més on ja trobarem indicat amb un altre rètol la font de la Puda, agafar la baixada forta cap al riu que va pel costat del càmping indicada amb les marques de GR o travessar el pàrquing del càmping. Nosaltres travessem el pàrquing i continuem pel camí de terra que passa per les instal·lacions de la piscina i el parc infantil. Passem davant de l’Alberg la Torre del Baró i quan encara podem sentir les campanes del campanar del poble deixem una construcció de color verd a mig fer a mà dreta i ens endinsem en un bosc de pi roig. Si fem silenci només sentirem els ocells com piulen. Creuem un petit rierol i continuem per aquest bosc de pins més o menys col·locats en fileres i d’esveltes figures fins que arribem al camí planer on també trobem un rètol de la font de la Puda.

4. Camí ramader:

Camí ramader cap a la Puda.

Camí ramader cap a la Puda.

A partir d’aquí el camí és ample i entre pujades i baixades ja sentim la fressa del riu. Cal passar en total quatre tanques de bestiar.  Abans de la segona tanca passem un petit rierol que dibuixa una petita cascada i a la tercera ja podem veure el riu Cardener als nostres peus. Ens queda passar una casa en ruïnes, l’última tanca, el pont que travessa el riu i ja hi som.

5. La font de la Puda:

La font de la Puda.

La font de la Puda.

Segons l’època de l’any podrem gaudir més o menys d’aquestes aigües gelades, tant de les sulfuroses com les del riu. Cal dir que actualment, excepte la gent dels pobles veïns, són menys els visitants que expressament vénen a buscar les propietats medicinals d’aquestes aigües com en èpoques passades, que hi venia gent tant de la comarca com forastera i que es prenia al peu de la lletra fer una estada de nou dies. Nou dies bevent l’aigua, nou dies de descans i nou dies més bevent (les anomenades novenes) per guarir-se de tots els mals, des d’afeccions a la pell fins a problemes de ronyó.

6. Camí de tornada:

CAT2014-05-17 12

Fem diferent el retorn al poble de Sant Llorenç, en comptes de desfer tot el camí ramader que hem fet a l’anada, més endavant de la casa en ruïnes agafem un corriol que baixa a mà esquerra indicat amb un rètol de ruta BTT-R1. Veiem marques de GR blanques i vermelles, cal dir que és un tram de la ruta que va de Sant Llorenç de Morunys a Tuixent ja a l’Alt Urgell, i continuem entremig del bosc fins a una esplanada on identifiquem davant nostre una vella construcció a tocar del riu; l’antiga serradora de Cal Mosqueta. Tot seguit comença una pista asfaltada d’ús veïnal en ascens suau que ens porta al costat del càmping. Just aquí podríem seguir pel camí del costat del riu que ens du fins al Molí del Monegal i que després puja entremig del bosc fins a la plaça de l’Era Nova del poble, però, nosaltres remuntem  pel costat del càmping fins arribar a la cruïlla de la carretera (la més petita, just en aquest ascens, ha tingut la pensada de posar-se a dormir). Aquí és on desfem el camí dels torrents per aparèixer altra vegada a la plaça de la Canal de Sant Llorenç de Morunys. Ara sí… que aprofitem l’aigua de la font.

Vissirblog

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *