Tag Archives: Rodrigo Catalunya

Per què m’agrada el català?

Abans de donar-vos a conèixer les meves raons per aprendre i ensenyar català, us plantejo la següent qüestió: “Per què us agrada el català?”. Cadascú té les seves raons, això queda clar.

Em dic Rodrigo, i sóc un jove brasiler amb moltes ganes de menjar-se el món. A Brasil tan sols parlem una llengua oficial, el portuguès. Quan jo era petitet, molt a sovint m’inventava paraules que res tenien a veure amb el portuguès brasiler. De fet, faig servir quatre llengues a la meva comunicació: a banda del portuguès, utilitzo el català, el castellà i l’anglès. He après el castellà i l’anglès a les escoles d’idiomes. El català, en línia.

El català és més que una llengua

Un brasiler molt català: el català és més que una llengua Per a mi, el català és més que una llengua. Encara que mai hagi trepitjat terres catalanes, m’encanta utilitzar el català tant com pugui. Per exemple, les meves darreres publicacions al Facebook són catalanes. A banda d’això, procuro pensar en català. Només em queda viatjar cap a Catalunya… a viure-hi? Per què no?

La llengua catalana es troba en un moment clau de l’era actual. Les eines digitals afavoreixen la propagació de qualsevol contingut. Així les coses, s’ha de treure’n profit per tal d’augmentar el número d’usuaris de la llengua catalana.

El català té molt de prestigi. Com a llengua romànica, la seva història és llarga, tot i que no sigui molt coneguda a Brasil i a altres països. Per tant, no es tracta d’un dialecte. El català és més que una llengua, i es mereix el nostre reconeixement, el nostre respecte i la nostra admiració.

Les meves raons per aprendre i ensenyar català

Un brasiler molt català: les meves raons per aprendre i ensenyar català En primer lloc, sóc una persona valent. M’agraden els grans reptes. A més, vull fer realitat els meus somnis. El català em permetrà conèixer un món ple de màgia, història i plans de futur. En tinc molts. Sempre he estat un noi somiador. Fins aquest moment, he après moltes coses amb la cultura i la gent catalana. La seva mentalitat i la seva història em semblen molt collonudes. Tinc un nom brasiler, però em sento molt català.

El català és un sentiment, una independència, un lloc fet per als més valents, una manera de fer les coses. Són catalans els que estan d’acord amb aquestes paraules.

A Brasil hi ha molts simpatitzants culers. La tradició brasilera és prou coneguda a Can Barça, i això explica la gran relació entre Brasil i Catalunya. Aquesta és una de les meves raons per ensenyar catalá als brasilers. Estic treballant dia rere dia per la llengua catalana. Ensenyar-la als brasilers és una tasca de gran magnitud, però molt il.lusionant per a mi.

Què us vagi bé. Moltes gràcies per llegir-me! Visca el Barça i visca Catalunya!

8 Comments

Filed under General

Una petita història de la remuntada

Un brasiler molt català: una petita història d'una remuntadaEl darrer diumenge, al cinquè dia de març, vaig escriure un article intitulat “L’esperit de la remuntada“, un missatge per als jugadors del Barça. Mai sabré si van llegir-lo, però vaig deixar-m’hi la pell.

El passat dimecres va ser un dia inolvidable. A la meva provincia, Rio de Janeiro, plovia intensament. Al meu cap, els jugadors del Barça ja eren al Camp Nou, jugant-hi davant els nostres ulls. Només volia una cosa: la remuntada, una fita històrica. Els dos primers gols del Barça em van donar moltes esperances. A la segona meitat, després del tercer gol culer, vaig creure que la remuntada seria una tasca més fàcil. Collons, quin error. El Cavani va marcar un gol que ha donat ales al PSG… Adéu a la remuntada? Semblava que sí… Ens quedaven 30 minuts i tres gols per remuntar l’eliminatòria. Em sentia melancòlic. Trist. “El futbol és així“…

Què va, el futbol no és així. El futbol és un món meravellós.

Un brasiler molt català: una petita història de la remuntada. Moltes gràcies, Sergi Roberto!A casa meva hi ha tan sols un culer. Tinc molts amics catalans i culers, però no viuen a Brasil. El quart i el cinquè gols del Barça em van fer aixecar-me del meu seient. Les emocions eren molt forts, i els últims cinc minuts van ser d’infart. L’esperit de la remuntada… L’esperit de la remuntada… L’esperit de la remuntada… si us plau… GOOOOOOL DEL BARÇA, COLLONS!!!!!! En aquell moment, vaig tornar a ser un noi, plorant i cridant com el que més. No vaig veure la xiulada final. Jo plorava més que mai, i cridava Barça, Barça, visca el Barça… Els records encara se’m posen la pell de gallina. Mai ho oblidaré.

Tinc la sensació d’haver fet bones coses per la remuntada. No sóc un talismà, només un culer i català nascut a Brasil.

Moltíssimes gràcies per llegir-me. Moltíssimes gràcies, Sergi Roberto! Visca el Barça i visca Catalunya!

2 Comments

Filed under General