Bon dia, catalans! Ahir va ser un gran dia. El Barça va golejar l’Sporting i vaig escriure dos articles relacionats amb el barri de Sant Antoni i el Carrer Parlament. M’encanta escriure coses sobre la ciutat de Barcelona.
Bé, no he tingut massa temps per escriure un gran text al meu blog, però tinc temps per escriure-hi unes paraules d’amor. Els catalans em fan sentir com a casa meva, i això és una puta barbaritat, com ho va dir en Guardiola (una puta barbaritat!). Aquestes línies són petites, però molt valents.
Repeteixo: no he tingut massa per escriure un article, tanmateix, aquest missatge, molt petit, em sembla bé i perfecte. Moltes gràcies, Catalunya! T’estimo!
Recordeu el meu nom: Rodrigo Alves, un brasiler molt català! Fins aviat!
Benvolgut Rodrigo:
Voldria felicitar-te per aquesta iniciativa i per la teva sensibilitat vers la cultura i la llengua d’aquest país, que només espera l’oportunitat de demostrar-te que també t’estima.
Per altra banda, però, el teu acte deixa en evidència una part molt gran de la societat catalana que, havent disposat de tota una vida per enamorar-se d’aquesta terra i de la seva gent, han decidit rebutjar-la i, fins i tot, fundar partits polítics esdevinguts d’aquest rebuig: lluny de voler integrar-se, volen que sigui el país que s’integri a ells.
No ens adonem que la teva decisió, basada en el respecte i l’amor, hauria de ser el més normal en tothom que és ben rebut i convidat a formar part d’aquest petit país… i que allò en que estem avesats és, precisament, el que és contranatural.
Catalunya no és el país més gran del món, ni el millor, i la seva gent (tu i jo…) encara ens queda molt per aprendre. Però mirem el futur, ens agrada avançar i ens hem aixecat cada cop que ens creien derrotats. Me n’alegro molt viatjar al teu costat i amb gent com tu, company!
Salut, i a reveure!
Hola, Niet! Com va això?
Moltíssimes gràcies! Les teves paraules em donen molta força per fer més passos endavant. Trionfarem!
Una abraçada! 🙂