Petita biografia d’una de les primeres alumnes de l’institut: Magdalena Bofill Orfila

L’institut té uns 150 anys d’història, però no des del seu començament ha estat un centre mixt. De fet fins l’any 1884, vint anys després de la seva fundació, no hi van entrar les primeres alumnes.

El 1884, l’ajuntament de Maó va subvencionar el pagament de 6 matrícules a 6 dones per poder entrar en el institut, aconseguint  que fossin les primeres a  entrar al centre, que era l’únic de Menorca.

Donada la importància del fet, hem decidit fer un esbós de la biografia de na Magdalena, que va ser una d’aquelles primeres dones que van entrar en un institut a Maó. El motiu que l’haguem elegit a ella és que ha estat possible trobar la informació d’una manera més fàcil que amb les altres.

Na Magdalena Bofill Orfila va néixer a Maó a 1872. El seu pare era Jaume Bofill Sunyer,  i la seva mare, n’Otilia Orfila Llambias. El seu pare va venir a Menorca al 1859 i al 1864 es va casar amb n’ Otilia. Del matrimoni en van néixer 4 filles:  na Pilar, na Magdalena, n’Otilia i na Mercedes.

Als 12 anys, na Magdalena va fer la sol·licitud d’accés a l’institut.  L’examen va ser dia 22 ‘octubre de 1884 i constava de preguntes de matemáticas i geografia. Aprovada la prova va ser admesa a l’institut.

El curs de 1884-85 va fer Geografia, de la qual va treure un bé; de Llengua Castellana, un notable. El curs següent va fer Llatí i Castellà, matèries en què obtingué un notable, i Història d’Espanya, en què  va treure un excel·lent. El curs de 1886-87 va fer Història Universal, Retòrica i Poètica, Francès de 1r curs i Aritmètica i Àlgebra; de totes aquestes assignatures va treure un notable. El darrer curs, que va ser a l’any 1887-88, va fer  Psicologia Lògica i Ètica, Geometria i Trigonometria, i Francès 2n curs; de totes va tornar a treure notables. Finalment, però, no va acabar el batxillerat: al 1890, quasi a punt d’acabar-lo, va morir son pare.

El 1895 es va casar amb n’Antoni Roca Várez, nascut a Alaior el 1866. Era fill d’Antoni Roca Flaquer, important metge i intel·lectual maonès. La seva mare, na Carmen Varez Triay, havia nascut a l’Havana, on la seva família havia fet fortuna.

Na Magdalena Bofill Orfila i n’Antoni Roca Varez van tenir 5 fills i filles. El primer, n’Antonio va néixer el 1896 a Maó i hi va morir el 1981 a Maó:  na Carmen va néixer el 1898, i també hi morí el 1936 Maó; en Jaime va néixer el 1906 a Maó i morí el 1971 a Barcelona; na Magda va néixer el 1909 a Maó, i morí el 1990 a Tolosa: la darrera, n’ Otilia va néixer el  1911 a Maó i morí el 2011 a Ciutadella.

Al 1904, l’espòs de na Magdalena, n’Antonio Roca Várez, va comprar l’illa den Colom per fer-hi una explotació minera. El negoci va acabar sent ruïnós, però ella li va donar sempre el seu suport. Al 1921 la família va partir cap a Osca, a causa de les oposicions de n’Antoni. Entre 1922 i 1925 van ser a Girona, on n’Antoni va ser destinat destinat de catedràtic. Desgraciadament, el 1925, n’Antoni Roca Várez va morir en  un accident de cotxe.

Des d’aquell any fins a (1934), na Magdalena viu a cavall entre  Maó i Barcelona amb els seus fills. El 1936 va esclatar la Guerra Civil; el seu fill Jaume, i el seu gendre, ingressen a l’exèrcit republicà.  Al final de la guerra, amb la derrota republicana, el febrer de 1939 na Magdalena Bofill acompanya la seva filla Magda, les seves filles Margarida i Yerma i en Jaume i na Magdalena, que els acompanya cap a l’exili. Al Pertús, a França, Magdalena té la mala sort de fracturar-se el fèmur. Va ser el començament de quatre anys, durant el quals va ser hospitalitzada a Montpeller i a d’altres hospitals on no va ser tractada adequadament. El resultat va ser que la cama se li va acabar paral·litzant definitivament. A través de certs contacte, el 1943  poden tornar a Maó amb la certesa que no seran perseguits. S’instal·larà, a la casa del seu fill gran, al carrer Deia, 3.

El seu nét Antoni recorda el moment del seu retorn a Maó, quan ell tenia cinc anys, quan veu baixar del barco la seva àvia dels braços del seu conco Jaume.

Des de 1943 fins 1951, any en que mor,  quasi no pot caminar, i passa les hores fent grans peces de ganxet i enviant cartes als seus fills. Van ser uns anys frustrants per ella, recorda el seu nét. La seva invalidesa no li permetia fer tot el que la seva intel·ligència li hagués permès. Açò no obstant, ajudava en tot el que podia. Finalment, na Magdalena Bofill Orfila mor el 10 de febrer de 1951, als 78 anys, per una infecció respiratòria. Rep cristiana sepultura al Panteó familiar del cementiri de Maó.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *