Els nostres Sinclair ZX81

Bona dia,

Na Romina i na Lara hem dut a terme un petit projecte molt divertit a partir de fer la restauració superficial dels primers quatre ordinadors que es van utilitzar per fer classe d’informàtica del nostre apreciat institut i que guardam a l’Arxiu. Es tracta del segon model creat per l’enginyer Clive Sinclair, successor dels ZX80 de 1980. Aquests ordinadors antigament s’utilitzaven a l’aula d’informàtica, i es comunicaven a l’antena de la televisió; els programes es teclejaven o es carregaven des d’un cassete. La feina que va començar amb la neteja i investigació sobre aquest antic hardware va acabar derivant cap a veure si encara funcionaven.

Els ZX81 són ordinadors amb pantalla només de text, 32 caràcters d’ample per 24 d’alt, tot que eren possibles gràfics amb una resolució de 64 per 48 píxels amb l’ús del comandament PLOT, que seleccionava entre un grup de 16 caràcters gràfics per a la simulació dels píxels. Per conservar memòria, el text mostrat a la pantalla s’emmagatzemava com cadenes de forma dinàmica: per exemple, una línia en pantalla de 12 caràcters s’emmagatzemen com només els 12 caràcters seguits pel codi per “NEWLINE”.

Va ser ser el computador domèstic menor preu de l’època. Es venia la versió de kit per a muntatge per 49,95  lliures esterlines (56.528  euros), i muntat, per 69,95 lliures, muntat (79.16 euros).

Aquest era la versió millorada del ZX80 comercialitzat l’any anterior.

La carcassa es negra, amb un teclat de membrana. L’aparença definitiva de la màquina va ser treball del dissenyador industrial Rick Dickinson.

Una vegada comprovat que el radiocassete funcionava, va arribar el moment de veure si ho feien també els ZX81. Vam demanar al departament d’informàtica si s’ho podien mirar. El primer va ser improvisar un cable de connexió a l’antic televisor que tenim a la Biblioteca, cosa que va fer el professor d’informàtica Pep Malle. I voilà! Malgrat qualque dificultat per mantenir la freqüència de la imatge al televisor, els ordinadors funcionen!

Per acabar d’entendre com funcionen, vam aconseguir que dia 4 de juny vingués el també professor d’informàtica Kico Borràs. Ell, que els va emprar com a alumne del Ramis, ens va explicar com utilitzaven  els ordinadors ZX81 als anys 80. Va fer també un resum de l’avanç de la informàtica domèstica a partir d’aquests ordinadors a través de la seva experiència personal. Vam veure com no hi ha punt de comparació amb els que tenim avui en dia, ja que el seu processador era lent i feixuc, de fet només tenia una KB de memòria RAM. Així i tot, s’hi podia programar perfectament en BASIC i, a més, van servir per despertar moltes vocacions per al món de la informàtica.

Sens dubte, aquests petits ordinadors tan carregats d’història han de disposar d’un lloc ben visible en el Museu que hem d’inaugurar l’any vinent!

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Llibres “educatius” per a dones dels anys 40

Bon dia a tots,

Avui us venim a presentar un breu estudi que hem fet sobre 2 llibres suposadament educatius per dones que es troben en el nostre Arxiu Històric
Aquest llibres són “Guía de la mujer cristiana”, escrit l’any 1934, i “Hacia el matrimonio”, escrit al 1936.

       

Aquests llibres ens parlen del comportament que es considerava adequat per a la dona d’aquella època. Ens xerren de molts temes que avui en dia ens semblarien descabellats pels seus comentaris masclistes.  A tall d’exemple, teniu a continuació un parell d’extractes:

“(…) ser submissa i complaure el nostre marit és el nostre deure i el que ens farà feliç. Déu ens ha regalat aquesta vocació divina i es un regal que no podem desaprofitar.”

“(…) No crear conflictes amb el nostre marit perquè ell és el que mana.”

“(…) L’insolubilitat del matrimoni.”

“(…) l’estat no està capacitat per crear o unir en matrimoni ja que Déu l’ha creat i és l’únic amb poder suficient com per poder fer-ho.”

“(…) Una dona cristiana s’ha de casar amb un home cristià i creient. Si una dona cristiana es casa amb un incrèdul, ell perverteix a la dona”

“(…) les dones tenen l’obligació de parlar cortesament; amb rectitud, lleugeresa i evitar vulgaritats. Les frases amables i els dolços somriures són per als estranys.”

“(…) Una no s’ha de casar ni massa prest ni massa tard. El matrimoni és un port segur per a les passions, ja que si es fan fora d’un compromís són pecat.”

La societat de l’època és una societat masclista on el paper de la dona es basa en complir l’ofici enviat per a elles: casar-se, tenir fills, obeir al marit i acceptar que t’imposin necessitats dels altres per sobre de les teves, així com obeir i no tenir una personalitat pròpia sinó la que el marit vulgui que tinguis.

La societat actual és molt diferent perquè podem anar a escoles mixtes, podem estudiar el mateix que els homes, podem viure totes soles sense dependre de cap home, no ens fa falta casar-nos amb ningú, no és una necessitat tenir fills, podem treballar igual que un home, tenim personalitat…..En l’actualitat hi ha una independència impressionant comparat amb el de la dona d’aquella època; per això i moltes coses més hem canviat tant.

Nosaltres teníem la lleugera por que en llegir aquests llibres, ens arribàssim a creure aquestes barbaritats. Però les dues sabem quines són les nostres conviccions i no estem d’acord amb les que presenten els llibres. Deixarem que vosaltres mateixos penseu en els vostres objectius i la forma d’aconseguir-los.

Fins a la pròxima entrada.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Entrevista Carlos Conchillo

ENTREVISTA A CARLOS CONCHILLO:

Els alumnes de l’assignatura vam fer una entrevista a Carlos Conchillo, escriptor i              ex-professor del nostre institut. El passat 27 de febrer va venir a presentar el seu nou llibre aquí a Maó i aprofitant-ho el vam entrevistar. Va ser un dels dos promotors d’Es Canterano, una revista de l’institut sobre la qual estam treballant.

Carlos Conchillo és un escriptor de relats. Va ser professor de filosofia a l’IES Joan Ramis i Ramis. Va fer de professor durant 29 anys. Va néixer a Albox, un poble d’Almeria. Ha viscut a Múrcia, Almeria, Madrid, Anglaterra, Menorca, Galícia (Ferrol i Ortigueira). Des de petit, va començar a escriure però no ho va fer seriosament fins que va ser estudiant. Abans d’això escrivia sense donar-li importància; ara n’hi dóna molta més. 

Per elaborar l’entrevista, ens vam separar en parelles per pensar algunes preguntes per fer-li. Després, les varem posar en comú i ens les vam repartir. El dia de l’entrevista, seguint amb les mateixes parelles, li vam anar fent una pregunta cada grup. Aquell dia, justament era el dia que celebràvem el carnaval aquí al centre. Carlos ens va dir que no li importava que anéssim disfressats, sinó tot el contrari, ja que li recordava que una vegada, un alumne disfressat de dona, li va fer una explicació molt bona sense avergonyir-se d’anar vestit així.

 

Entrevista:

  1. ¿Cuántos años has hecho de profesor?

He hecho de profesor casi 29 años.

2. ¿De dónde eres? 

De Albox, Almería.

3. ¿En qué lugares has vivido?  

He vivido en Murcia, Almería, Madrid, Inglaterra, Menorca, Galicia (Ferrol, Ortigueira)

4. ¿En qué momento de tu vida empezaste a escribir?

Desde pequeño. Empezé a escribir seriamente cuando era estudiante, antes de eso escribía sin darle mucha importancia; ahora le doy mucha más

5. ¿Cómo te inspiras a la hora de escribir relatos?

Al principio notaba que había relación entre sus relatos y vida personal e intentaba separarlo. Me he dado cuenta de que el lenguaje está en todos sitios entonces por eso tiene relación. Escribía de mis recuerdos.

6. ¿Cuánto sueles tardar para escribir un relato?

Con ordenador la corrección es infinita. Escribo cualquier cosa. Elijo todo lo que quiero después de escribirlo. La primera versión del relato suelo tardar una semana aproximadamente.

7. ¿Cada cuánto escribes, tienes un horario definido?

Cuando estoy en condiciones y cuando no tengo nada que hacer; pero la cosa va muy lenta.“Espero que siempre me pille la inspiración trabajando”

8. ¿Por qué decidiste venir a Menorca y porque te fuiste?

Se otorgaron plazas definitivas después de las oposiciones. Tenía 21 años cuando vine. Al cabo de un tiempo, me fuí, necesitaba cambiar de aires.

9. ¿Qué relación tenías con Arturo Peralta? ¿Seguís teniendo contacto?

Seguimos en contacto. Nuestra relación es de amistad. Cuando no conocimos aquí, de profesores, fue como si nos conociésemos de toda la vida.

En cuanto a la revista:

  1. ¿Hubo alguna complicación para realizar la revista?         

Ninguna. Nació porqué queríamos presentarnos a un concurso balear de revistas de institutos. No ganamos.

2. ¿Los estudiantes participaron activamente desde el principio?

Sí, siempre. Los estudiantes realizaron la revista desde el principio aportando sus propias ideas sin necesitar gran ayuda.

3. ¿Los otros profesores apoyaron la idea, a parte de Arturo Peralta?

Siempre. El proyecto fue muy apoyado y con Arturo aún tengo una profunda amistad.

5. ¿Por qué elegisteis a estos alumnos?

No elegimos a nadie, se apuntó quien quería. Estaba abierto a todo el mundo, los textos tenían cumplir una serie de cosas.

Cambios en el instituto:

  1. ¿Después de estar años sin trabajar aquí en el Ramis, ¿ve alguna diferencia importante?     

El instituto ha crecido notablemente. Por ejemplo, la sala de profesores estaba donde actualmente está dirección. Tampoco no había ordenadores ni móviles.También, los animales disecados estaban en las vitrinas vecinas a la aula de idiomas.                                                                          

2. ¿Cree que hay un ambiente parecido al de antaño?

El ambiente no es parecido. Había más diferencias entre profesores y alumnos. Los profesores eran figuras admiradas y había más compañerismo entre estudiantes; ahora hay más individualismo.


-ALGUNES FRASES DE CARLOS CONCHILLO SOBRE ELS SEUS RELATS:

  • Nunca llegamos donde queremos y volvemos al principio. Vamos a cambiar todo, para no cambiar nada. Acaba como empieza. El fracaso de todo proyecto.
  • El mundo se encierra más en lo pequeño. Lo corto parece más importante.
  • Pensaba que las personas no tienen raíces, que las raíces son para las plantas. Pero en realidad sí tenemos y es donde nacemos.
  • Lo más importante de la literatura es la poesía. Es lo más cuidado pero a la vez, más difícil. Menos es más.
  • En esta ciudad cada uno va a lo suyo menos yo que voy a lo mío.

Agraïm a Carlos Conchillo el temps que ens va destina per fer aquesta entrevista.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Resultat concurs fotografia

La guanyadora del concurs de fotografia és Andrea Urban. Cal recordar que l’any passat ja va guanyar ex-aequo el concurs de la exposició del rorqual. El premi són 40 € per gastar en llibres o material escolar.

Enhorabona Andrea!

Publicat dins de General | Envia un comentari

Petita biografia d’una de les primeres alumnes de l’institut: Magdalena Bofill Orfila

L’institut té uns 150 anys d’història, però no des del seu començament ha estat un centre mixt. De fet fins l’any 1884, vint anys després de la seva fundació, no hi van entrar les primeres alumnes.

El 1884, l’ajuntament de Maó va subvencionar el pagament de 6 matrícules a 6 dones per poder entrar en el institut, aconseguint  que fossin les primeres a  entrar al centre, que era l’únic de Menorca.

Donada la importància del fet, hem decidit fer un esbós de la biografia de na Magdalena, que va ser una d’aquelles primeres dones que van entrar en un institut a Maó. El motiu que l’haguem elegit a ella és que ha estat possible trobar la informació d’una manera més fàcil que amb les altres.

Na Magdalena Bofill Orfila va néixer a Maó a 1872. El seu pare era Jaume Bofill Sunyer,  i la seva mare, n’Otilia Orfila Llambias. El seu pare va venir a Menorca al 1859 i al 1864 es va casar amb n’ Otilia. Del matrimoni en van néixer 4 filles:  na Pilar, na Magdalena, n’Otilia i na Mercedes.

Als 12 anys, na Magdalena va fer la sol·licitud d’accés a l’institut.  L’examen va ser dia 22 ‘octubre de 1884 i constava de preguntes de matemáticas i geografia. Aprovada la prova va ser admesa a l’institut.

El curs de 1884-85 va fer Geografia, de la qual va treure un bé; de Llengua Castellana, un notable. El curs següent va fer Llatí i Castellà, matèries en què obtingué un notable, i Història d’Espanya, en què  va treure un excel·lent. El curs de 1886-87 va fer Història Universal, Retòrica i Poètica, Francès de 1r curs i Aritmètica i Àlgebra; de totes aquestes assignatures va treure un notable. El darrer curs, que va ser a l’any 1887-88, va fer  Psicologia Lògica i Ètica, Geometria i Trigonometria, i Francès 2n curs; de totes va tornar a treure notables. Finalment, però, no va acabar el batxillerat: al 1890, quasi a punt d’acabar-lo, va morir son pare.

El 1895 es va casar amb n’Antoni Roca Várez, nascut a Alaior el 1866. Era fill d’Antoni Roca Flaquer, important metge i intel·lectual maonès. La seva mare, na Carmen Varez Triay, havia nascut a l’Havana, on la seva família havia fet fortuna.

Na Magdalena Bofill Orfila i n’Antoni Roca Varez van tenir 5 fills i filles. El primer, n’Antonio va néixer el 1896 a Maó i hi va morir el 1981 a Maó:  na Carmen va néixer el 1898, i també hi morí el 1936 Maó; en Jaime va néixer el 1906 a Maó i morí el 1971 a Barcelona; na Magda va néixer el 1909 a Maó, i morí el 1990 a Tolosa: la darrera, n’ Otilia va néixer el  1911 a Maó i morí el 2011 a Ciutadella.

Al 1904, l’espòs de na Magdalena, n’Antonio Roca Várez, va comprar l’illa den Colom per fer-hi una explotació minera. El negoci va acabar sent ruïnós, però ella li va donar sempre el seu suport. Al 1921 la família va partir cap a Osca, a causa de les oposicions de n’Antoni. Entre 1922 i 1925 van ser a Girona, on n’Antoni va ser destinat destinat de catedràtic. Desgraciadament, el 1925, n’Antoni Roca Várez va morir en  un accident de cotxe.

Des d’aquell any fins a (1934), na Magdalena viu a cavall entre  Maó i Barcelona amb els seus fills. El 1936 va esclatar la Guerra Civil; el seu fill Jaume, i el seu gendre, ingressen a l’exèrcit republicà.  Al final de la guerra, amb la derrota republicana, el febrer de 1939 na Magdalena Bofill acompanya la seva filla Magda, les seves filles Margarida i Yerma i en Jaume i na Magdalena, que els acompanya cap a l’exili. Al Pertús, a França, Magdalena té la mala sort de fracturar-se el fèmur. Va ser el començament de quatre anys, durant el quals va ser hospitalitzada a Montpeller i a d’altres hospitals on no va ser tractada adequadament. El resultat va ser que la cama se li va acabar paral·litzant definitivament. A través de certs contacte, el 1943  poden tornar a Maó amb la certesa que no seran perseguits. S’instal·larà, a la casa del seu fill gran, al carrer Deia, 3.

El seu nét Antoni recorda el moment del seu retorn a Maó, quan ell tenia cinc anys, quan veu baixar del barco la seva àvia dels braços del seu conco Jaume.

Des de 1943 fins 1951, any en que mor,  quasi no pot caminar, i passa les hores fent grans peces de ganxet i enviant cartes als seus fills. Van ser uns anys frustrants per ella, recorda el seu nét. La seva invalidesa no li permetia fer tot el que la seva intel·ligència li hagués permès. Açò no obstant, ajudava en tot el que podia. Finalment, na Magdalena Bofill Orfila mor el 10 de febrer de 1951, als 78 anys, per una infecció respiratòria. Rep cristiana sepultura al Panteó familiar del cementiri de Maó.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Resultats de les antigues proves d’ingrés realitzades ara per alumnes de 5è i 6è

Com ja us vam explicar, vam examinar alumnes de primària amb algunes proves d’ingrés antigues. Després de corregir-les, aquestes últimes setmanes, hem observat els resultats; aquests, han estat bons malgrat algunes diferències.

A continuació, teniu els càlculs dels resultats i les nostres reflexions;  cal dir que tots els nostres comptes són aproximats.

Segons el cens d’aquells anys, al 1920, hi havia unes 43.000 persones a Menorca. A l’edat de 10 anys, tan sols, el 10% del infants es presentava a la prova d’ingrés. Aquell any, es van presentar 38 fiets, dels quals només en van aprovar 30. El percentatge d’aprovats era del 80%; avui en dia, aquest percentage equivaldria al 8% dels alumnes.


Pensareu, perquè eren tan pocs alumnes? La resposta és que abans, anar a l’escola era voluntari. Si hagués estat obligatori, hi hagués hagut 342 alumnes.  

Actualment, a Menorca hi ha 88.000 persones més o menys; d’aquestes, hi ha unes 700 persones per curs aproximadament. D’aquests alumnes aproven el 78% cada any. Evidentment, aquests càlculs es basen en el nostre centre. Si els apliquessim a altres centres, calculam que aprovaríen  un 78% dels alumnes.

En conclusió, l’educació ha evolucionat molt respecte a l’accés a l’ensenyament; això és així;  ja que, avui en dia, no es pot treballar amb 10 anys. Avui en dia, l’ensenyament és obligatori fin als setze anys. A més, abans només es podien permetre assistir a classe els alumnes que pertanyien a famílies amb certs recursos ja que, no tenien l’obligació d’ajudar a la família. Dit tot això, creiem que hem d’estar orgullosos de poder anar a classe i permetre’ns una educació.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Nou termini per al concurs sobre l’exposició “El Maó d’ahir i d’avui”

Tal i com indica el títol, el termini de presentació de les respostes al concurs s’allarga fins al 27 de febrer.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Concurs sobre l’exposició de fotografies antigues de Maó

Aquest any inaugurem la nostra nova exposició de fotografies antigues de Maó al hall de l’institut. Hi hem estat treballant ja des de fa un cert temps ja que era una exposició que havien començat els alumnes de 3r d’ESO de patrimoni de l’any passat. Ells van fer les fotografies d’avui en dia i nosaltres hi hem ficat cullerada portant a terme aquesta exposició i concurs. Les seves bases són les següents:

BASES DEL CONCURS SOBRE FOTOGRAFIES ANTIGUES DE MAÓ

1.- PARTICIPANTS: hi pot participar qualsevol alumne/a matriculat actualment a ESO de l’institut Joan Ramis i Ramis. Els participants només poden presentar un full de respostes al qüestionari penjat en aquesta pàgina web.

2. CONTINGUT DEL FULL DE RESPOSTES: el contingut del full de respostes ha de contestar de manera numerada les qüestions plantejades al final d’aquest post.

3.- LLIURAMENT DEL FULL DE RESPOSTES: el full s’ha de dipositar a l’urna que a tal efecte trobareu a consergeria.

4.- TERMINI DE LLIURAMENT: es pot presentar fins a dia 13 de febrer.

5.- JURAT: el jurat estarà format pels alumnes de l’assignatura de Patrimoni de 3r d’ESO. El jurat podrà declarar el premi desert, si ho considera oportú.

6.- PUBLICACIÓ DEL RESULTAT DEL CONCURS: es publicarà en aquest mateix blog dia 27 febrer.

7.-PREMI: el premi consisteix en 40€ a gastar en llibres o material escolar. En cas d’empat, es procedirà a un sorteig entre els guanyadors. Un professor supervisarà l’acció del jurat.

8.-ACCEPTACIÓ DE LES BASES: la participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases i la resolució del jurat. Qualsevol imprevist que es pugui presentar serà resolt pel jurat, assistit per un professor.

I aquí teniu les preguntes que heu de contestar, seguint la numeració,  en el full de respostes:

PREGUNTES:

1. Digues on corresponen aquestes fotografies i explica quines grans diferències s’hi observen:

Foto 2.

Foto 4:

Foto 6:

2. En què consisteixen les diferències que es veuen entre les fotografies antigues i les actuals? Raona la teva resposta.

3. Exposa les característiques principals d’un exemple d’una càmera fotogràfica amb què es van poder fer aquestes fotos.

4. Fins quin any les fotografies van ser majoritàriament en blanc i negre?

5. Trobes que els canvis que es veuen en les fotos han estat positius per al nostre poble? Raona la resposta.

6. Hi ha qualque edifici que vegis que hagi crescut notablement? De quin any data, aquest creixement ?

7. Digues el nom actual del lloc a què corresponen 3 fotografies. Pots explicar el gran canvi produït en la fotografia nombre 2?

8. Què és el que t’atreu més de la fotografia? La imatge en si, el paisatge, les persones que hi surten…

9. En quins anys estan fetes les fotografies originals?

10. Quina és la imatge que trobes que s’ha mantingut sense canvis al llarg del temps? I la que n’ha experiment més?

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Les últimes setmanes

Hola, Bon dia.

Avui us explicarem el que hem estat fent les últimes setmanes. Com us vam comentar a la última entrada, varem estar preparant uns exàmens per alumnes de 5è i 6è de primària. Aquestes proves consistien en replicar els exàmens d’ingrés a l’edat d’entre 11 i 12 anys; fent un dictat en castellà antic, una multiplicació i una divisió. Per això, vam anar a l’escola CEIP Mare de Déu de Gràcia a realitzar aquestes proves per comprovar si els continguts d’abans eren similars als d’avui en dia. Hi havia 4 classes, ens vam dividir en grups de 2 i 3 persones; uns repartien els exàmens, altres llegien els dictats i llavors els hi responiem els dubtes. Els resultat de les proves va ser una mitjana d’aprovats.  Va ser una experiència nova i divertida. Ens agradaria repetir-ho ja que esteim molt contents amb els resultats.

Fins a la pròxima entrada!

       

    

Publicat dins de General | Envia un comentari

Setmana dos

Hola bon dia,

Avui os farem un petit resum del que hem fet aquesta setmana. Ens hem dividit en quatre grups. El primer grup ha disposat dels antics exàmens d’acceś de batxillerat i de tercer cicle de primaria,per així donar-lis l’examen a nens de cinquè i de batxillerat d’ara. El segon grup està fent un treball de comparar fotografies antigues de maó amb les actual. L’altre està cercant el expedient de les primeres dones que van entrar al institut, i per últim nosaltres os estem informant de tot el que feim.

Atentament,

El grup de patrimoni del Ramis.

Publicat dins de General | Envia un comentari