Plató. El mercat i la perversió.

General  Tagged , 6 Comments »

“Aquesta separació entre l’autenticitat i la inautenticitat, la vida verdadera i la falsa, l’essència i l’aparença, l’original i la còpia és la base d’una cultura, la nostra, que sempre ha projectat la veritat més enllà o més ençà del que hi ha, del que fem, del que som. La vraie vie est ailleurs, la vida verdadera sempre és a un altre lloc, deia el vers. I això val per a l’esquema platònic, en què les idees verdaderes són al cel de l’eternitat, per a l’escatologia cristiana, en què la salvació es troba després de la mort, per a la narració revolucionària, en què la justícia és al final del camí, o per a la denúncia de la societat de l’espectacle, per la qual estem condemnats a la distància insalvable entre la veritat i els seus simulacres. Aquesta distància, en la societat moderna i contemporània, l’atribuïm a les perversions del mercat. Del platonisme a la malenconia de l’esquerra, com en diu el filòsof Jacques Rancière, no ens hem mogut gaire.

¿Això vol dir que hem d’acceptar, com a realitat única, la que ens ofereix avui el mercat?”

GARCÉS, Marina. Fora de classe, pàg. 166 Ed. Arcàdia

Llegeix l’article sencer a:

http://www.ara.cat/suplements/diumenge/mercat-perversio_0_1514248570.html

Quines referències platòniques podem trobar en aquest text?

Quina és la vostra opinió personal? On i com ho podem aplicar a l’actualitat.

Share

Plató. Grills de taronja.

General  Tagged , No Comments »

“La mirada capturada: ja en parlava Plató al mite de la caverna i ara en treuen profit els economistes de l’atenció. No m’invento l’expressió; l’economia de l’atenció ja és una disciplina molt valorada a les escoles de negocis, que estudia com fer rendible aquest bé cada cop més escàs que encara tenim cadascú de nosaltres: la nostra capacitat d’atendre. Aprendre a mirar els grills d’una taronja és una pràctica d’alliberament, ja sigui de la caverna o del compte de resultats de les activitats econòmiques que l’exploten. Per això educar és sempre desviar per descobrir. I no ens calen grans recursos: només gent capaç d’estar, amb petits i grans, davant de la realitat que s’obre.”

GARCÉS, Marina. Fora de classe, pàg. 152 Ed. Arcàdia

Llegeix l’article sencer a:

http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Grills-taronja_0_1455454447.html

Quines referències platòniques podem trobar en aquest text?

Quina és la vostra opinió personal? On i com ho podem aplicar a l’actualitat.

Share

Plató. El poder i la teoria revolucionària.

General  Tagged , 2 Comments »

“Desconfiem del filòsof rei, com dels intel·lectuals que pretenen ser-ho. Qui sap què? Qui aprèn de qui? La crisi de la darrera dècada ens ha mostrat que els que creien saber com funcionava el món i com s’havia de transformar no entenien res, excepte els mecanismes del seu benefici o reconeixement personal.”

GARCÉS, Marina. Fora de classe, pàg. 44 Ed. Arcàdia

Llegeix l’article sencer a:

http://www.ara.cat/suplements/diumenge/teoria-revolucionaria_0_1556244366.html

Quines referències platòniques podem trobar en aquest text?

Quina és la vostra opinió personal? On i com ho podem aplicar a l’actualitat.

Share

Plató. L’essencial és invisible als ulls.

General  Tagged , 10 Comments »

“L’invisible, per tant, no és més enllà, és aquí, en mi, en nosaltres, visible i opac a l’hora, disponible i impossible al mateix temps. És només el plec del que és visible, l’entranya d’un món amb volum, que mai podrem copsar sota una sola mirada. Tota una lliçó del que a la filosofia li costa tant de dir, en un sol traç. ”

GARCÉS, Marina. Fora de classe, pàg. 32 Ed. Arcàdia

Llegeix l’article sencer a:

http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Lessencial-invisible-als-ulls_0_1316868310.html

Quines referències platòniques podem trobar en aquest text?

Quina és la vostra opinió personal? On i com ho podem aplicar a l’actualitat.

 

Share

Sòcrates actual

General  Tagged 4 Comments »

Quin és el llegat de Sòcrates?

Intenteu narrar a la plataforma https://storify.com/

com creieu que ha influenciat la resposta a la pregunta inicial en l’evolució de la ciència i el pensament fins allà on sigueu capaços d’arribar.

Pots ajudar-te consultant la següent adreça:

 

Share

Pitàgores, el profeta dels números

General  Tagged , 7 Comments »

Tot és matematitzable?

Intenteu narrar a la plataforma https://storify.com/

com creieu que ha influenciat la resposta a la pregunta inicial en l’evolució de la ciència i el pensament fins allà on sigueu capaços d’arribar.

Share

Sofistes / De la physis a la polis

General  Tagged No Comments »

Intenteu narrar a la plataforma https://storify.com/

com creieu que ha influenciat en l’evolució de la ciència i el pensament fins allà on sigueu capaços d’arribar la influència dels sofistes.

Podeu agafar molt bones idees en el següent article:

https://www.project-syndicate.org/commentary/the-us-candidates–election-debate-by-ian-buruma?barrier=true

___

AMERICAN PRESIDENTIAL BEAUTY

Ian Buruma

Professor of Democracy, Human Rights, and Journalism at Bard College.

http://www.project-syndicate.org/commentary/the-us-candidates–election-debate-by-ian-buruma 11.10.2012

NOVA YORK – Quin és l’objectiu d’un debat presidencial? En el context de les eleccions presidencials nord-americanes, “debat” és un terme poc apropiat. Quan l’expresident francès Nicolas Sarkozy va enfrontar al seu oponent socialista, François Hollande, aquest sí que va ser un debat -s’hi van abordar qüestions substancials i va durar més de dues hores-. Per contra, els debats presidencials als Estats Units són més aviat representacions muntades, on les respostes a cada possible interrogant s’han assajat infinitament amb equips d’entrenadors i assessors.

Els candidats en els debats nord-americans parlen amb periodistes acuradament seleccionats que poques vegades fan repreguntes. I les actuacions dels candidats són escodrinyades no tant per la substància dels seus arguments com per la seva presentació, llenguatge corporal, tics facials, sospirs descuidats, somriures, comentaris despectius i ulls que es posen en blanc involuntàriament. El candidat fa l’efecte de ser un esnob o un tipus amigable en qui un pot confiar? ¿Els somriures semblen reals o falses?

Aquestes “òptiques” poden ser de gran importància. Després de tot, es diu que la carrera de Richard Nixon contra John Kennedy el 1960 es va perdre a la televisió: Kennedy semblava serè i ben plantat, al mateix temps que Nixon mirava la càmera amb el nas arrufat, mentre li corria la suor per la cara amb barba d’un dia. En els seus debats amb Ronald Reagan el 1980, Jimmy Carter va fer l’efecte de ser una persona petulant i sense humor, mentre que a Reagan hi va veure com un vell oncle amigable. Carter va perdre.

El 2000, Al Gore no va aconseguir decidir sobre quin tipus de paper volia exercir en els seus debats amb George W. Bush, i així va lluir furtiu i poc autèntic, amb una actitud que passava de l’arrogància a la condescendència. Tenia els millors arguments, però tot i així va perdre els “debats” (i les eleccions).

Ens diuen que els debats aquest mes entre el president Barack Obama i el candidat republicà Mitt Romney poden definir l’elecció. Segons els analistes, aquesta és l’última oportunitat de Romney. Si Obama fa l’efecte de ser un professor elitista, podria perdre. Si Romney s’enutja, o fa un mal acudit, podria engegar a rodar les seves possibilitats. Novament, no és una qüestió de qui té les millors normes o les idees més sòlides, tot gira al voltant de la presentació. […] els debats no són més que un concurs de personalitats. […] En termes generals, en matèria d’economia i política exterior, els candidats moltes vegades coincidien-els republicans més inclinats a afavorir els interessos de les grans empreses i els demòcrates, a defensar els interessos dels treballadors-. De manera que no sempre es podia culpar els votants que els costés decidir-se. Com no podien votar d’acord amb una elecció racional, seguir els seus instints i van votar pel candidat que els semblava més comprensiu. […] la república nord-americana té un avantatge que les monarquies no tenen. Bé o dolent, al quasi-rei l’hi pot destituir cada quatre anys. Llavors la competència -en part ideològica, en part concurs de bellesa- pot tornar a començar de nou.

 

Share

Dels presocràtics a l'actualitat / Els savis de l'antiguitat

General  Tagged 3 Comments »

Escull un dels presocràtics i intenteu narrar a la plataforma https://storify.com/

com creieu que ha influenciat en l’evolució de la ciència i el pensament fins allà on sigueu capaços d’arribar.

 
  FILÒSOF PRINCIPI (ARKHÉ)
PRESOCRÀTICS MONISTES Materialistes TALES

ANAXIMANDRE

ANAXÍMENES

HERÀCLIT

Aigua
Apéiron
Aire
Foc (logos)
Formalistes PITÀGORES

PARMÈNIDES

Nombres
Ésser (via de la veritat)
PLURALISTES EMPÈDOCLES

ANAXÀGORES

DEMÒCRIT

Els 4 elements
Llavors (spérmata)
Àtoms i buit
Share

© 2017 Cuiner de camins.
WordPress Theme & Icons by N.Design Studio.   Hosted by BlogsCat
Entries RSS Comments RSS Entra