Cuiner de camins






         Filosofia entre [email protected]

16 de gener de 2018

Sòcrates i Pèricles, la consciència cívica

Filed under: General @ 11:56
Etiquetes:

Podeu completar o raonar què entenem per la consciència cívica en temps de Sòcrates i com es defensa Sòcrates de l’acusació d’anar-hi en contra? Quin paper va tenir Pèricles amb la política i l’intel·lectualisme moral socràtic?

“Com que els déus eren de la ciutat, no creure en els déus significava també no creure en la ciutat, és a dir, no tenir consciència cívica. Sòcrates era l’últim representant de l’època d’esplendor d’Atenes, supervivent de la generació que havia conegut Pèricles, i jutjar-lo va ser en certa manera com passar comptes amb l’època depassada, que havia produït la grandesa d’Atenes, però que també havia posat les bases de la seva derrota en les guerres del Peloponès.”

Share

2 Comments

  1.   Medea y Edip — 31 de gener de 2018 @ 17:23    Respon

    Edip: Qui va ser Perícles?

    Medea: De manera molt general, Perícles va ser un polític que va dur a terme diferents reformes per democratitzar la societat d’Atenes.

    Edip: Democratitzar? No existia ja la democràcia a Atenes?

    Medea: I tant, i tant que existia… – va dir Medea amb certa ironia – Diuen que Clístenes va ser el polític grec que va implantar la primera democràcia. Era una democràcia ben interessant, la d’aquest home, la veritat.

    Edip: Interessant? Per què?

    Medea: Bé, en aquells temps una petita part de la població, la gent amb diners, eren els que formava els governs, feien les lleis i, en general, controlaven els afers polítics.

    Edip: I la gent que no era rica no podia votar ni participar en la política?

    Medea: I tant que podien! Complint amb la llei. ( riu) Realment, a molta gent no li agradaven aquestes lleis i es revelaven… No les acataven. Tu compliries una llei que han creat uns altres sense consultar-te?

    Edip: I tant que no! Crec que ho estic entenent. La gent es revelava perquè les lleis no eren seves, no les havien creat ni votat ells, eren lleis imposades. Això no era una democràcia! Però, per què no les votaven entre tots?

    Medea: L’home per qui em preguntaves, Perícles, va fer que tots els ciutadans, o tots menys les dones i els esclaus, poguessin votar. D’aquesta manera, feien les lleis més justes, evitaven la corrupció i…

    Edip: I la gent complia les lleis perquè eren les seves lleis, havien establert la seva pròpia moral, la seva pròpia idea del bé i del mal, no? Per tant, no podien anar en contra del que ells havien votat. Havien de complir-les perquè ells s’havien que era el correcte.

    Medea: Exacte! És molt socràtic això que estàs dient. Sòcrates deia que qui coneix la virtud, qui sap quin és el comportament moral correcte, no només el coneix, sinó que el posa en pràctica.

    Edip: Es a dir, tenien una consciència cívica, una realitat pròpia.

    Medea: De fet, segons Sòcrates tothom tenia la obligació moral de fer allò en el que fossin més eficients, més bons i d’aquesta manera garantir una societat idíl·lica.

    Edip: Sona una mica utòpic… No trobo bé això, un s’ha de dedicar al que li agrada per poder ser feliç.

    Medea: Sòcrates et diria que hauries de ser feliç fent el treball en el que fossis més bo, que has de trobar la felicitat en el bé comú.

    Edip: És complicat tot això, segons com ho miri, ni Sòcrates ni Pericles em semblen democràtics… No deixar votar a les dones no és democràtic, i tenir esclaus encara menys.

    Medea: Bé, he de marxar, però, abans et preguntaré una cosa: Existeix la democràcia? ¿O és només una utopia més que em acceptat conjuntament com a realitat però en realitat no vivim exactament en una democràcia?

  2.   Clàudia P. Jose P. — 26 de febrer de 2018 @ 15:23    Respon

    En temps de Sòcrates la ciutat era molt important, doncs si no creies en la ciutat no creies en
    els deus. La consciència cívica es basava en creure en la ciutat mitjançant la creença en els
    deus. Sòcrates era l’últim representant de l’època d’esplendor d’Atenes, va ser el supervivent
    de la generació que havia conegut Pèricles. Jutjar-lo va ser com una venjança pel temps passat, que havia significat la grandesa d’Atenes, però també les bases de la seva derrota a la guerra del Peloponès.
    Sòcrates fou acusat de no creure en la ciutat ja que deien que no creia en els deus. Ell es
    defensaria utilitzant la maièutica, afirmant que ell creia en els semi-deus; preguntant si existien els semi-deus sense els deus. Pèricles va imposar la democràcia a Atenes fent que la llei deixés d’estar feta per una minoria i passés a estar feta per una majoria, en l’elogi de la
    democràcia, al seu discurs fúnebre, Pèricles diu que si un individu pot fer un servei a l’estat, es igual la seva condició social, la llibertat era la norma de govern en la vida pública i en el comerç ordinari no es mirin amb recel.
    Pèricles el que volia era fer dels ciutadans unes persones amb el coneixement com a virtut, així
    tindrien un coneixement del que és just i el que no ho és. Això és la base de l’intel·lectualisme moral de Sòcrates, basat en la virtut com coneixement per saber fer el bé.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

© 2018 Cuiner de camins   Hosted by BlogsCat