Cuiner de camins






         Filosofia entre [email protected]

20 de març de 2017

John Stuart Mill, “Sobre la llibertat”

Filed under: General @ 8:46
Etiquetes:

Us proposo compartir plegats uns murals sobre el capítol IV del llibre Sobre la llibertatde John Stuart Mill.

Us demano que entreu a la vostra opció i que alhora deixeu per escrit un comentari de la vostra aportació a nivell textual.

Gràcies per la vostra participació.

OPCIÓ A

OPCIÓ B

OPCIÓ C

Share

18 Comments

  1.   Loubna El Bouzidi i Fatima Ezzahrioui — 23 de març de 2017 @ 19:08    Respon

    PARADOXES DE LA LLIBERTAT
    Les idees principals en les Paradoxes de la Llibertat segons Mill, són les següents:
    – Obligació precisa i determinada. És a dir, les persones no estan obligades a complir els compromisos que violen els drets de tercers,
    – El compliment del deure.
    – Els prejudicis o riscos definits. És a dir, els prejudicis comporten conseqüències doloroses que afectaran a tothom.

    John Stuart Mill dins del llibre «Sobre la llibertat» planteja una serie de paradoxes, en diferents àmbits, que són les següents:
    – l’individu / família: és impossible actuar de manera errònia sense que el mal afecti els qui l’envolten. l’exemple que Mill posa, és el següent: si un individu causa danys a les seves propietats, afectarà a la dels seus veïns.
    – Societat: un individu s’absté del seu deure social encomanat. És injust castigar algú que està ebri. Però en canvi resultaria just punir un soldat o policia que s’embriagui estant de servei. / Si calgués castigar a les persones adultes per no tenir cura d’elles mateixes, hauria de ser pel seu propi bé més que per no aportar beneficis a la societat.
    – Educació: la generació present és responsable de la formació de la següent. Han de prendre decisions aquells que en pateixin les conseqüències. Es castiga algú a posteriori per la falta comesa però no s’educa a la societat perquè això no passi.

  2.   Meritxell Sala i Jamila Lamkhanet — 24 de març de 2017 @ 19:07    Respon

    John Stuart Mill, en el llibre “Sobre la llibertat”, defineix les regles generals com unes regles de conducta, la observança de les quals és necessària a fi de que cada home sàpiga el que ha d’esperar dels seus semblants. Però pel que fa als interessos particulars de cada persona, l’espontaneïtat individual té dret a exercir-se lliurement. La societat pot oferir i fins i tot imposar a l’individu certes consideracions per ajudar al seu propi judici, algunes exhortacions per fortificar la seva voluntat, però ell és el jutge suprem. Tots els errors que es puguin cometre malgrat aquests consells i advertències, constituiran sempre un mal menor que el de permetre als demès que li imposin lo que ells creguin que ha de ser beneficiós per a ell.

    La diferència entre seguir les regles generales i exercir-les lliurement és que tot i que les regles no s’han de seguir obligatòriament pel sol fet de que hagin sigut creades per tal de suposar un benefici pels individus aquests les exerceixen lliurement ja que, com afirma Mill, els homes que no tenen gustos i desitjos los suficientment vius per arrossegar-los a portar a terme quelcom extraordinari no comprenen als que tenen dots diferents, els qualifiquen de éssers extravagants i desordenats als quals menyspreen; per tant prefereixen prescriure regles generals de conducta per tal de reduir a cada un al model encertat.

  3.   Adina Harnagea i Blanca Sanz — 26 de març de 2017 @ 15:54    Respon

    EL PÚBLIC I EL PRIVAT

    Els drets que l’individu té respecte a la societat són:
    -Dret a poder gaudir d’una llibertat perfecta tant jurídica com social.
    -Dret a poder exercitar-se lliurement pel que fan els interessos de cadascun segons la seva espontaneïtat individual, on s’ha de tenir en compte el principi del dany, és a dir, l’individu no té per què respondre a la seva societat si les accions que porta a terme no han perjudicat les accions dels individus. Per tant aquí trobem una llibertat de consciència, una llibertat d’acció i una llibertat d’associació.
    -Dret a obrar segons la pròpia opinió desfavorable d’algú, on això no inclou l’opressió de la seva individualitat. Per tant si quelcom ens desplau, podem expressar-li el nostre disgust i podem mantenir-nos allunyats, però en cap moment hem de fer-li la vida impossible, ja que li tocarà suportar tot el pes de les conseqüències provocades pel seu propi error.
    -Dret a poder seguir el camí intel·lectual que un vol seguir.

    El límit entre l’opinió publica i la privada :
    Stuart Mill separa l’àmbit del que és públic i l’àmbit del privat. L’acció reglamentadora de l’Estat, com així també el judici moral dels altres subjectes, només pot aplicar-se a l’àmbit del qual és públic. Cap acció hauria de ser reglamentada o sancionada, si el seu exercici no afecta o perjudica altres persones. Els gustos, les tendències o els costums no poden ser, en si mateixes, criteris de persecució o sanció. El que ha de prevaler sobre totes les coses és el respecte a la individualitat; i el que s’ha d’evitar és la manipulació, la coacció o la pressió sobre les idees o les decisions dels altres, encara que s’estigui convençut que això és el que realment els convindria o que es fa pel seu propi bé.

  4.   Nouhaila Khalil i Victor Manuel Blanco — 26 de març de 2017 @ 16:36    Respon

    INDIVIDU I OPINIÓ PÚBLICA

    El concepte d’opinió pública és aquell que acull les diferents formes d’expressió que una comunitat pot tenir respecte de temes públics, no privats. A partir de l’establiment de democràcies o de règims més participatius, la opinió pública s’ha convertit en un element que no pot ser deixat de costat a diferència del que passava en altres temps, en els que l’opinió del poble importava poc i res.

    John Stuart Mill critica l’opinió pública defensant a les minories. Destaca el fet que l’opinió pública (l’opinió de la majoria ) pot estar tan equivocada o no com l’opinió d’una minoria. Però des de fa temps i actualment és un fet el domini de la majoria sobre la minoria donant més importància a les opinions expressades per aquesta (majoria).
    Segons Mill, impedir l’expressió d’una opinió suposa un robatori a la raça humana. Amb aquesta afirmació és completament evident la postura d’aquest filòsof, ja que aquella opinió continguda pot englobar molta veritat o no, en tot cas si és callada això mai es sabrà. Mill diu que no hem de pensar mai que tenim la veritat absoluta i com a conseqüent hem de ser receptius i escoltar totes les opinions que puguem.
    És fonamental entendre que la llibertat d’una persona acaba en el moment en que una altra comença a ficar-se en la seva.

    Aquest plantejament realitzat per Mill, per el contrari, porta a pensar que totes les opinions han de ser respectades des del punt de vista formal però no tenen perquè ser acceptades. Una persona sap perfectament quins són els motius contradictòris que se li pot assignar per molt que doni soport a una determinada opinió.

    En aquest sentit ens oposem a Mill ja que pensem que el seu plantejament és fort i pròpi però és extrany de portar a terme perquè la gent ( majoria, no tothom ) nomès escolta i posa més èmfasi en les opinions que sap que podrà rebatre.

    Stuart Mill idealitza el concepte de llibertat d’expressió ja que en la nostra opinió, la opinió pública mai podrà assolir l’equilibri entre la majoria i la minoria d’una comunitat.

  5.   Miriam García, Dúnia Cots, Albert Burniol — 26 de març de 2017 @ 16:49    Respon

    EL REDUCTE DE LA LLIBERTAT INDIVIDUAL
    Distinció entre descrèdit i reprovació moral:

    En el “Capítol 4 Dels límits de l’autoritat de la societat sobre l’individu”, de l’obra “Sobre la llibertat”, John Stuart Mill reflexiona sobre com ha d’actuar la societat quan un individu actua immoralment.
    Segons Mill, un individu dotat d’us de raó pot fer amb la seva vida allò que li plagui de fer sempre i quan no perjudiqui als seus semblants. Aquest dret el posseeix tothom i no pot ser negat per una persona o un grup. Ara bé, en el moment en que les accions de l’individu suposen una infracció del deure envers els altres, l’individu pot ser subjecte de reprovació moral.
    La reprovació moral de Mill no consisteix a fer-li la vida impossible a l’individu que ha actuat immoralment, sinó en expressar-li el nostre disgust i, si convé, mantenir-nos allunyats d’ell. En el cas que l’individu hagi actuat maliciosament i hagi posat en perill la seguretat dels seus semblants tant individualment com col•lectivament, la societat, com a protectora dels seus membres, haurà de prendre represàlies contra ell i infligir-li dolor amb el propòsit de castigar-lo.
    El concepte de reprovació moral no és el mateix que descrèdit. Mentre la reprovació moral s’ha d’aplicar a tot aquell que hagi actuat perjudicialment contra algú altre, el descrèdit és un estat d’opinió, que fa un individu contra un altre pel sol fet que no està d’acord amb els seus actes i la seva forma d’actuar, encara que els seus actes no afectin a ningú més. El descrèdit consisteix en fer mala propaganda sobre l’individu públicament.
    Per acabar, John Stuart Mill a Sobre la llibertat posa un exemple molt clarificador sobre quan es pot fer reprovació moral i quan no: “És injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un policia que s’embriagui estan de servei”. En el cas que algú s’embriagui però no causi cap molèstia a ningú no se li pot fer reprovació, com a molt un individu que estigui en contra del seu comportament el podrà desacreditar. En canvi, la societat estarà obligada a castigar a un soldat o policia ebri durant el servei ja que en el seu estat no podrà garantir que està complint amb la seva feina, garantir la protecció dels seus semblants.

  6.   Nerea Granado, Alba Herrero i Carla Victoria — 26 de març de 2017 @ 19:13    Respon

    JOHN STUART MILL: EL PÚBLIC I EL PRIVAT
    -Drets de l’individu respecte de la societat
    Segons John Stuart Mill, l’individu té diferents drets respecte la societat els quals són:
    –El dret a la seguretat econòmica i social, a una educació i sanitat que porten a l’estat de benestar.
    –El dret al lliure desenvolupament moral i intel•lectual.
    –El dret a la llibertat de consciència, d’associació i d’acció, és a dir, el dret a exercir lliurement els propis interessos i és el que Stuart Mill anomena principi del dany.
    –El dret de prevenir els altres individus de la societat amb la finalitat d’aconseguir el bé comú.
    –El dret a la igualtat, és a dir, el dret de demanar i rebre ajuda, el dret de la igualtat de sexes, de ètnies..

    -Frontera entre opinió i llei

    Segons John Stuart Mill l’opinió fa referència aquelles coses que cada individu de la societat té el seu propi criteri i l’objectiu d’aquesta és l’interès propi i la llei és l’opinió de la majoria sobre l’acció correcta dels individus de la societat i l’objectiu és regular la convivència.
    I la frontera entre opinió i llei és l’acció que afecta a la societat i no al propi inidvidu.

  7.   Eva Díaz i Selma Vilarrubias — 26 de març de 2017 @ 19:39    Respon

    Com es contraposen els drets socials i els drets de la llibertat segons John Stuart Mill?

    El fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi amb l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la resta.
    Quan el comportament d’una persona afecta negativament a una o unes altres la societat té jurisdicció davant la situació. Segons la gravetat de la infracció pot ser greument penalitzada.
    L’amor propi és un deure de cada individu, ja que vetllant per un mateix vetllem pel bé comú.
    Els beneficis que procura la societat és la de poder assolir la felicitat individual. L’estat només pot interferir quan la felicitat d’un pot fer minvar la felicitat dels altres. L’individu renuncia a una part de la seva llibertat individual per poder formar part d’una societat, per tant, si l’individu és un ésser social qualsevol acció seva pot incidir sobre els altres. Aleshores, tota acció va més enllà de l’esfera privada.

  8.   Nereu Montserrat, Mireia Berbel i Núria Soler — 26 de març de 2017 @ 19:43    Respon

    El filòsof anglès John Stuart Mill defensava fervorosament el relativisme cultural, la tolerància i la igualtat independentment de la religió, cultura o sexe. En el llibre “Sobre la llibertat” el filòsof defensa la seva tesi mitjançant una sèrie d’exemples que veurem a continuació.
    Els primers defensen la tolerància religiosa. Entre aquests ens trobem amb el menyspreu que processen els musulmans per als cristians pel simple fet de menjar porc, o en la manera que els puritans veuen en diversions com el ball, la dansa o la música accions llibertines que han de ser vetades. Amb els exemples anteriors, Mill evidencia que és injust i un sense sentit discriminar a grups de persones per dur a terme accions que la seva religió prohibeix. Doncs el filòsof argumenta que “Les injuries contra els déus són matèria dels déus” (Deorum injuriae Diis).
    Mill també defensava la igualtat entre homes i dones, argumentant que tractant-se del cinquanta per cent de la població la seva inserció aportaria grans coses al desenvolupament de la societat, la qual cosa faria que avancés més ràpidament. A més concebia el matrimoni com una institució que esclavitzava i oprimia a la dona, considerant els drets d’una muller menors que els d’un esclau. També demanava la millora de les lleis i la modernització de la cultura envers a la dóna i sostenia que la inserció laboral d’aquesta afavoriria el creixement de l’economia. Doncs segons el filòsof marit i muller haurien de dividir-se equitativament les seves funcions en el matrimoni ja que ambdós tenen les mateixes capacitats tot i que a vegades les de la dóna inicialment no sobresurtin degut a la marginació en que se l’ha sotmès en la cultura i l’educació. Mill esperava que posant en pràctica aquests arguments es podria acabar amb el despotisme de l’home.
    Per últim fa una reflexió sobre el dret o no a imposar una civilització. Opina que per molt que una civilització cregui estar molt avançada respecte a una altre no té cap dret a imposar-li les seves costums i estil de vida. I lluita contra l’argument de que les civilitzacions primitives només representen un recés en la humanitat defensant que si són tant decadents com diuen ja cauran per si soles com va fer l’imperi romà. Per tant, sempre s’ha de respectar una civilització mentre tots els seus ciutadans estiguin d’acord amb tal estil de vida i aquest no ataqui a la dignitat humana. Doncs cap civilització té el dret a imposar-se sobre un altre per molt decadent que li semblin el seu estil de vida (com passava amb els mormons i les seves costums poligàmiques envers de la cultura occidental durant el temps de Mill).
    Així el filòsof britànic defensa el respecta a totes les cultures i religions sempre i quan aquestes siguin respectuoses amb la dignitat humana. I argumenta que l’únic que poden fer aquestes per lluitar contra les accions que troben impures o decadents és enviar pregoners que convencin pacíficament a la població dels seus ideals. A més seguint la seva mentalitat utilitarista lluita a favor de la igualtat entre dones i homes ja que, a part de ser un atac contra la dignitat humana, és el que més beneficiaria a la societat.

  9.   Anna Bargalló, Laia López i Irene Pérez — 26 de març de 2017 @ 20:19    Respon

    PARADOXES DE LA LLIBERTAT

    John Stuart Mill troba, referent al tema de la llibertat, diversos punts clau que expliquen la paradoxa de la llibertat, ja que aquesta no és veritablement absoluta.
    El primer factor es basa en que les persones no estan obligades a complir els compromissos que violen els drets de tercers i siguin ofensius, basant-se en la idea que la llibertat individual acaba on comença la de la resta de persones. I aquesta “delimitació” de la llibertat es genera a partir del fet que cada individu es troba en constant contacte amb la resta i que és impossible actuar erròniament sense que el mal afecti als qui t’envolten, per tant, som lliures d’actuar de la manera que nosaltres creiem, però tenint en compte el respecte necessari cap a la llibertat dels altres.
    Un altre factor és que el principi de la llibertat no pot permetre de cap manera que tothom sigui lliure de no ser lliure, i l’exemple més clar seria una persona que, lliurement, decideix ser esclau, i aquí apareix la paradoxa. Perquè, és possible trobar la llibertat en la manca de la mateixa? Segons Mill, no, perquè no es considera llibertat tenir la possibilitat d’alienar la pròpia llibertat.
    I una altra idea seria la de que no hi ha contractes, excepte els referents a economia, dels quals es pot afirmar que en ells no hi hauria d’haver llibertat de retracció, ja que considera que la majoria no creu aquesta llibertat necessària, convertint-se així en una paradoxa per la de la llibertat, dins la mateixa.
    I, per últim, també és destacable el fet que la generació present és responsable de l’educació de la següent, ja que, tot i que la última paraula per a dur a terme una acció la de tenir la persona que la vol realitzar, aquesta persona pot ser aconsellada per altres amb major experiència, segons Mill.

  10.   Joel Priego, Marcel Bellido i Mamadoyero Seydi — 26 de març de 2017 @ 21:17    Respon

    El filòsof John Stuart Mill intenta establir el punt on comença la llibertat de l’individu i on comença l’autoritat de la societat, sobre la llibertat de l’individu. Segons Mill l’opinió pública de la majoria, pot prevaler en qüestions públiques, però no privades. Tot i així, dins de l’opinió pública i la tirania de la majoria, hi ha d’haver una llibertat d’expressió. Aquesta llibertat d’opinió i aquesta diversitat d’opinió serà la que anul•larà la corrupció de l’estat i de la societat.
    Les úniques opinions que s’han de condemnar són aquelles activitats que han estat condemnades des de fa segles.

  11.   fadoua lamkhanet i Achraf El Kabiri — 26 de març de 2017 @ 21:19    Respon

    Relativisme cultural . Esclavitud de la dona

    En el capítol IV: “Dels límits de l’Autoritat de la Societat sobre l’Individu” del llibre
    “Sobre la llibertat” de John Stuart Mill . En aquest text s’exposa la intolerància religiosa , esclavitud de la dona i el problema del dret o no a imposar una forma de civilització.
    L’opinió del públic d’una majoria no vol dir que una altre persona que pensa diferent o bé te uns altres comportaments diferents aquest estigui equivocat . N’hi ha qui considera qualsevol acte diferent del seu com un acte ofensiu, i aquí ens posa l’argument d’un fanàtic religiós quant l’acusen de menystenir els sentiments religiosos dels altres i respon que són ells qui menystenen els seus.

    Mill ens posa uns exemples claus. En primer lloc la religió musulmana pel fet de menjar porc, considerat com a ‘’ animal impur’’. S’entén que hi ha un odi contra els cristians, però el vi també està prohibit però no és fastigós. Un col•lectiu majoritari prohibeix menjar porc en el seu territori com a conseqüència de que es perd el dret individual i privat de la minoria que ho vol menjar.

    El segon exemple que posa és l’Europa meridional els catòlics considera els clergats casats com a persones fastigoses i irreligioses en canvi els protestants ho consideren quelcom normal així que, perquè hem de intervenir en la llibertat dels altres i perseguir-los en canvi ells a nosaltres no?
    Un altre argument és sobre la intolerància, perquè es prohibeix treballar el diumenge pel fet de ser considerat un dia des del punt de vista religiós sagrat i no permetre que sigui un dia normal en que l’individu lliurement esculli si vol treballar o no. Amb quin dret s’ha d’eliminar o perseguir amb violència la minoria dels mormons de les seves terres pel fet de practicar una altre religió i tenir altres costums mentre que altres religions com ara els hindús, xinesos son en vers mes tolerants.
    Pel que fa a l’esclavitud de les dones, des del punt de vista de la comunitat poligàmica, la dona es considera inferior a l’home ja que no pot ser independent a ell. Són costums que s’han ensenyat a la dona per creure que el matrimoni es quelcom indispensable, fins i tot és preferible ser una entre diferents esposes a no ser-ne .

    Finalment, ens planteja el problema del dret o no a imposar una forma de civilització.
    Una civilització contra aquelles comunitats poligàmiques ja que es considera un pas enrere. En aquest punt Mill esta a favor, però afirma que no hi ha cap dret que persones externes imposin una nova civilització i acabin amb un estat en el qual tots els membres estiguin d’acord, es preferible enviar agents que lluitin contra aquest endarreriment amb mitjans justos. Si s’ha vençut la civilització barbàrie que dominava el món amb un pensament radical es podrà vèncer a qualsevol altre amb ‘’els mitjans justos’’ i si fos un perill pel progrés, que desaparegui com abans millor aquesta civilització, ja que només pot anar a pitjor .

  12.   Oriol González, Alex Lopez i Jiaqi Wang — 26 de març de 2017 @ 21:42    Respon

    DOS TIPUS DE DEURES:

    Al parlar de la llibertat, una persona ha de ser conscient del seus deures obligats per la societat i la llibertat dels altres. Nomes quan un individu compleix aquests deures, o com mínim, no els viola, l’individu és capaç de buscar el propi bé per si mateix.

    No obstant, existeixen persones que no ho compleixen a causa de qualsevol motiu. La societat té el poder executiu sobre aquests individus quan sobrepassen de la llei establerta. Si no es sobrepassa, pero ha perjudicat als altres per no respectar la seva llibertat, serà executat per la opinió dels altres.

    Tenint en compte això, la persona tindra la total llibertat per conseguir el bé amb interès propi o comú, i la societat ha de ser responsable d’assumir la protecció i la seguretat d’aquest benefici privat i donar totes les oportunitats possibles per tots els que viuen en la mateixa societat.

    A més a més, la llibertat que assumeix cada individu es pot resumir en tres àmbits. En primer lloc, la llibertat de consciència, que dona la llibertat de pensar i expressar, de donar la propia opinió en públic. En segon lloc hi ha la llibertat en la determinació dels nostres propis fins i formes de vida. En últim lloc tenim la llibertat de reunió i d’associació entre individus.

    Mill considera que la llibertat és una línia divisòria entre dos tipus de deures: El deure socialment obligatori, i el deure envers un mateix. Aquests deures s’han de respectar de manera que es faci el màxim de bé possible. És a dir: Mill diu que la llibertat pura és un equilibri entre aquests dos deures, cumplint cada un d’aquests de manera que siguem feliços nosaltres mateixos i, ja de pas, fer feliç a l’altre gent i sense perjudicar a ningú, creant, així, una societat ideal.

    El deure socialment obligatori tracta d’obligacions pel que fa a les conductes humanes enfocades a la societat. El deure envers d’un mateix, en canvi, tracta d’aconseguir la llibertat de decidir en mesura del propi interès però amb una base de deure socialment obligatori i, per tant, sense perjudicar als altres i a la pròpia dignitat humana. Els deures es divideixen en la llibertat que assumeixen.

    En conclusió, podríem dir que la llibertat es tracta d’assolir els teus objectius i de decidir en mesura del teu propi interès, tenint en compte, però, que s’ha de respecter sempre als altres i a la seva dignitat i no perjudicar-los. Ademés tambe s’ha de tenir en compte que l’estat et pot jutjar per no obeïr deures socialment obligats, en canvi, si ataques a la dignitat humana, seràs jutjat per l’opinió pública de les persones.

  13.   Damaris Tortosa i Irina Graells — 26 de març de 2017 @ 21:44    Respon

    La llibertat, segons John Stuart Mill, és la capacitat de cada individu per tal de dur a terme una acció determinada, que l’Estat ha de respectar, ja que és el llindar entre l’esfera pública i la privada.
    Un reducte, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és una obra de fortificació campal protegida i tancada, per tant, el reducte de llibertat individual es definiria com la llibertat que té cada individu, la qual està protegida, no podent atemptar contra ella, ja que fer-ho seria transgredir contra la dignitat humana. Sempre que existeix un dany que afecta, mínimament, a una persona, la damnificació no forma part de la llibertat individual ni col·lectiva, sinó que pertany a l’àmbit dels drets morals.
    El descrèdit és la manca de reputació, a la qual s’exposa un individu per falta de prudència o de dignitat personal. Els sentiments són els que juguen un paper important en el descrèdit, ja que la falta de reputació ve donada pel pes que els actes individuals adquireixen en cada consciència.
    La reprovació moral és la condemna d’un acte que atempta contra la societat, és a dir, contra la dignitat humana, sent aquest acte no jutjat per la llei, sinó per la opinió col·lectiva de la bonesa i la malesa. Tot i la reprovació moral, no es pot privar a cap individu de la seva llibertat, però es pot prevenir, a l’individu i al col·lectiu, de les conseqüències del succés del particular en contra de la societat.
    La distinció entre descrèdit i reprovació moral és, doncs, clara; es pot opinar sense causar danys, des de la perspectiva sentimental, sobre una persona, però no es pot atemptar contra la seva dignitat, ja que fer-ho provocaria un gran pes negatiu de consciència, a causa dels actes comesos.

  14.   Laia Porcel i Maria Garcia — 26 de març de 2017 @ 21:52    Respon

    Quins serien els drets de l’individu respecte de la societat? En què fixa Mill el límit entre opinió i llei?

    John Stuart Mill, té una definició de la llibertat de manera que qualsevol individu pot actuar com vulgui mentre que no afecti al bé comú de la societat. Els drets que té l’individu respecte a la societat són aquests,comportar-se de manera llibre però fins al punt de no perjudicar en cap moment el bé comú del conjunt dels individus.El que podríem definir com drets subjectius segons Mill són totes aquelles persones que com a dret poden rebre ajuda de la societat però el seu deure és tornar-li el benefici percebut a la societat.
    Entre l’opinió i la llei hi ha un límit, en el moment que el comportament d’algú afecta al bé comú de la societat, aquesta pot decidir si l’afecta o no l’afecta. Aquest seria el principi del concepte de llibertat de John Stuart Mill, actuar lliurament però observant en bé comú que proporcionen les nostres accions de manera que no afectem en cap moment el ben estar dels altres individus de manera que es pot viure en harmonia.

  15.   Ramon Morata, Sebastian Patrascu i Arnau Riera — 28 de març de 2017 @ 7:30    Respon

    DRETS SOCIALS – DRETS DE LLIBERTAT

    Les persones tenen dret a viure lliurement, ja que en un sistema social basat en els principis de l’utilitarisme de Mill, l’individualitat no pot confluir i perjudicar el que entenem per societat. Aquesta societat no està regida per contractes, per tant, és important que cada individu conservi una conducta adient envers la resta i els seus drets.

    El dret més important és la llibertat individual, i que aquesta no sigui vulnerada per la resta de la societat és el deure principal. Malgrat això, hi ha excepcions. Existeix una premissa intocable que és no transgredir la dignitat humana. Si la llibertat individual d’un individu interfereix negativament en la d’un altre, llavors la societat hi ha d’intervenir.

    En el llibre “Sobre la llibertat”, Mill posa un seguit d’exemples per demostrar la seva teoria.

    Un dels exemples el basa en el fet de beure alcohol. Si els individus que en beuen no afecten la llibertat individual dels altres, aleshores no s’ha d’intervenir en les seves accions. De la mateixa manera que s’ha de respectar la opinió o la prohibició que tenen certes religions en el fet de prendre aquesta substància. Al mateix temps aquestes religions han de permetre total llibertat d’actuació sobre els que no practiquen aquesta religió.

    Es pot manifestar una contraposició entre drets socials i drets de llibertats quan un individu com a conseqüència dels seus actes afecta als altres individus.
    Mill defensa que cadascú ha de construir el seu camí respectant el dels conciutadans, garantint els drets de la societat i defensant la ciutat de qualsevol dany.

  16.   Pol Gannau, Marc Escolà — 28 de març de 2017 @ 7:58    Respon

    L’estat de dret és un hàbit social que defensa la igualtat davant les persones. En aquest estat la majoria és qui té el poder i les minories serveixen per fer crítiques constructives a les majories per millorar la societat.
    En canvi, l’estat religiós és un estat llibertari on cadascú té el dret de creure en el que vulgui. Per tant, aquest cas no importen ni les majories ni les minories.

  17.   Clara Sanclimens i Núria Cornadó — 28 de març de 2017 @ 20:38    Respon

    EL PAPER DE LES ELITS I LES CLASSES POPULARS
    John Stuart Mill fa una clara diferencia entre dos tiouspuspus d’ estat:ESTAT DE DRET i ESTAT RELIGIÓS. Les principals característiques són les següents:
    – L’Estat de dret es basa en una política liberal i per contra, l’Estat religiós es basa en una política teocràtica i totalitària.
    – En els dos models d’estat hi ha unes lleis. En l’Estat de dret aquestes lleis han de ser respectades per tothom a diferència d’un Estat religiós, on les lleis només han de ser obeïdes per els creients.
    – L’Estat de dret és aquell que separa la vida privada de la vida pública, no intervenint en allò privat. En canvi, l’Estat religiós és aquell que no distingeix cap separació entre allò públic i allò privat.
    – Dins l’Estat de dret s’accepten les minories mentre que dins l’Estat religiós aquestes són discriminades i el poder recau sobre la majoria.
    – L’Estat de dret pot arribar a ser un Estat religiós, però aquest mai podrà arribar a ser un Estat de dret degut al fet que la societat d’un estat religiós no és lliure.

  18.   Marta Perarnau i Jimena Montero — 29 de març de 2017 @ 17:27    Respon

    LA INTOLERÀNCIA RELIGIOSA
    Segons John Stuart Mill dins del seu llibre “Sobre la llibertat” explica que l’acció política té com a objectiu la felicitat col·lectiva. El govern ha d’actuar dins d’uns límits: la llibertat individual i l’opnió pública. El primer consisteix en que les persones som lliures sempre i quant respectem el dany dels altres. El segon es basa en que l’opinió pública, es a dir, la societat, no ha de intervenir en la llibertat individual. Dins d’aquest límit apareix la intolerancia religiosa, de la qual Mill planteja alguns exemples:

    • Els musulmans estan en contra dels cristians perquè aquests menjen porc, que segons la religió islàmica és un animal impur. A més, aquesta creença no permet beure vi, per tant, es tracta d’un altre motiu d’intolerància cap a la religió catòlica. 

    • Els cristians no toleren les branques protestants, ja que es basen en una visió més oberta de la seva religió . Un clar exemple és permetre que els cures es casin, cosa que els cristians més conservadors no permeten perquè només toleren tot el que la esglèsia digui.

    • Totes aquelles persones que són considerades com a puritanes estan en contra dels espais públics destinats a la diversió, com la música, el ball, el cant, etc.

    • Segons la religió jueva, les persones han de treballar tots els dies de la setmana, per tant, estan en contra d’algunes religions, com per exemple la cristiana que considera el diumenge com un dia festiu. 

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

© 2018 Cuiner de camins   Hosted by BlogsCat