Cuiner de camins






         Filosofia entre [email protected]

15 de febrer de 2017

Guia de lectura de John Locke

Filed under: General @ 15:10
Etiquetes:

Podeu fer un vídeo fent ús dels apartats entre parèntesi relacionant l’epistemologia i la política de John Locke?

Si ho creieu oportú podeu fer un repàs general a través del qüestionari.

ASSAIG SOBRE L’ENTENIMENT HUMÀ DE JOHN LOCKE

Llibre I
Capítol II
No hi ha principis innats en la ment

(7) El millor argument és l’assentiment general

(6) Quina és l’opinió més comunament acceptada per defensar l’existència d’idees innates a la ment? Posa un exemple de principi especulatiu (teòric) i un de pràctic (moral).

 (5) L’assentiment universal no prova res d’innat

Quin és l’inconvenient d’aquest argument?

«El que és és» i «és impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui»: dues proposicions universalment admeses

(4) Què proven, segons Locke, els nens i els idiotes?

(3) Llibre II Capítol VIII

Algunes consideracions més sobre les idees simples

Defineix: idea i qualitat?

Explica la diferència entre les “qualitats primàries” i les “qualitats secundàries”? Quins exemples posa Locke ? De qui recull Locke aquesta distinció?

Explica l’exemple de les idees que pot causar en nosaltres una “viola boscana”.

(2) Llibre IV Capítol II
Graus de coneixement

Quina resposta dóna Locke a l’argument cartesià del somni?

(1) Capítol IV
De la realitat del nostre coneixement

Quin tipus de coneixement és el coneixement matemàtic? Què vol dir que no només és un coneixement cert, sinó també real malgrat ser un coneixement que es refereix només a propietats de les nostres idees i no a entitats reals?

SEGON TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL DE JOHN LOCKE

(1) Capítol I

[Definició del poder polític]

Quina definició dóna Locke del poder polític?

(2) Capítol II
De l’estat de natura

Per què diu que és necessari el concepte d’estat de natura? 4. Indica tres característiques de l’estat de natura segons Locke.

(3) Capítol III
De l’estat de guerra

Per què és lícit matar un lladre fins i tot fora de l’estat de natura? Explica què vol il.lustrar l’exemple del lladre.

(4) Capítol VIII
De l’inici de les societats polítiques

La teoria del contracte social de Locke es proposa dues coses, d’una banda vol explicar l’origen de l’estat, i de l’altra, vol aportar una justificació o legitimació del seu poder.

De quina manera explica l’origen del poder polític?

De quina manera justifica l’obediència al poder polític?

(5) [A la primera objecció: no hi ha exemples en la història]

Paràgrafs 101-104
Indica dos o tres exemples històrics que aporta Locke en contra d’aquesta primera objecció.

(6) [A la segona objecció: no hi ha llibertat per fer un pacte]

Paràgrafs 113-117
Explica com replica Locke aquesta segona objecció.

Distingeix entre consentiment exprés i consentiment tàcit.

(7) Capítol XIX
De la dissolució del govern [Dissolució del govern: primera manera]

Quina és la primera causa interna de dissolució dels governs?

Posa en relació les idees de Locke amb el concepte de liberalisme. Per què és pot dir que Locke és el pare del liberalisme polític?

Et sembla que els arguments i idees de Locke podrien servir per explicar l’actual desafecció dels ciutadans, i en especial dels joves, envers la política i la crisi de legitimitat de les democràcies d’avui?

Share

12 Comments

  1.   Oriol Gonzàlez, Miriam Garcia, Albert Burniol, Dúnia Cots. — 21 de febrer de 2017 @ 12:19    Respon

    https://www.powtoon.com/c/ggLzsrP4xWP/1/m

  2.   Andrea Arnau, Noemí Monedero i Àngel Hontecillas — 22 de febrer de 2017 @ 16:32    Respon

    Adjudiquem aqui el link a la plataforma virtual Youtube el video on tractem L’estat de guerra i, Les idees i qualitats segons el filòsof Locke.

    https://www.youtube.com/watch?v=CDKXGWuvfv4&t=1s

  3.   Nerea Granado Alba Herrero i Carla Victoria — 22 de febrer de 2017 @ 20:18    Respon

    https://youtu.be/fYcUMptDssQ

  4.   Anna Bargalló, Laia López i Irene Pérez — 23 de febrer de 2017 @ 21:17    Respon

    ps://drive.google.com/open?id=0B1rDcYDmpBYBa2UzZ09WUlY2OVE

  5.   Anna Bargalló, Laia López i Irene Pérez — 23 de febrer de 2017 @ 21:17    Respon

    drive.google.com/open?id=0B1rDcYDmpBYBa2UzZ09WUlY2OVE

  6.   Maria Garcia i Laia Porcel — 24 de febrer de 2017 @ 15:17    Respon

    John Locke:
    https://youtu.be/6m0Dke3v8tI

  7.   Nagore Rueda, Eva Díaz, Jimena Montero — 25 de febrer de 2017 @ 11:45    Respon

    John Locke:
    https://www.youtube.com/watch?v=5YAa1QMOyHs

  8.   Fadoua Lamkhanet i Youssra El Hajjami — 26 de febrer de 2017 @ 15:31    Respon

    El video del Youtube de la primera objecció i l’assantiment universal no prova res innat.
    https://www.youtube.com/watch?v=dIn-dIpyScA

  9.   Ainhoa Concustell López, Irina Graells Santamaria i Damaris Tortosa Ruiz — 26 de febrer de 2017 @ 16:45    Respon

    Poesia per tal d’explicar la filosofia política de Locke, i la seva relació amb les matemàtiques.

    A la caixa d’informació de la plataforma de Youtube, estarà l’enllaç al document explicatiu, així com al poema escrit.

    https://www.youtube.com/watch?v=h5nJE_8lTKo&t=19s

  10.   Nereu Montserrat Busquets, Mireia Berbel, Nuria Soler — 27 de febrer de 2017 @ 0:40    Respon

    Vídeo explicatiu de John Locke (exercici 7):

    https://www.powtoon.com/online-presentation/dGKDJ8Bltcn/john-locke/

  11.   Fatima Ezzahrioui, Arnau Rams, Selma Vilarrubias — 28 de febrer de 2017 @ 9:17    Respon

    L’assaig sobre l’enteniment humà de John Locke
    El millor argument és l’assentiment general

    L’ opinió més comunament acceptada per defensar l’existència de idees innates de la ment és la universalment admesa per la humanitat, és a dir, aquelles idees que tothom coneix i dóna com a vàlides de manera que s’afirma que les nocions bàsiques i primàries són innates, ja que això no justifica que sigui veritat, com per exemple:

    « La lluna és completament rodona » Quan s’observa la lluna plena es té la noció de que la seva forma es completament esfèrica i perfecte, però els estudis científics demostren la seva irregularitat degut als craters, que no es pot apreciat a ull nu, per tant tenim una noció equivocada

    Pel que fa que un exemple de principi especulatiu (Teòric), és el següent:
    «El barça és el millor equip del món», això és una opinió comunament acceptada per un gran sector de la població de Catalunya. Aquesta afirmació no la podríem donar com a vàlida , ja que no està recolzada a per una base sòlida. No s’ha fet un estudi precís sobre quin equip té millors capacitats de rendiment al camp de futbol.

    Per altre banda, un exemple de principi practic (Moral), és el següent:
    Quan una persona s’ennuega, popularment el mètode més utilitzat és el fet de colpejar la seva esquena, el fet de que tothom ho faci, no implica que sigui el mètode correcte, ja que, des de un punt de vita medic, està demostrat que no genera una millora a la situació. Realment, el que s’hauria de fer, davant de aquesta situació es pot recorre a la maniobra de Heimlich, entre d’altres.

    Segon tractat sobre el govern civil de John Locke
    A la segona objecció: no hi ha llibertat per fer un pacte

    John Locke replica la segona objecció de la següent manera: i és que remarca que hi ha persones que pensen que es impossible que els éssers humans siguem lliures, ja que hem nascut sota un sistema de govern establert. Amb una societat establerta. Cosa que no ens permet crear la nostra forma de govern propi. Locke qüestiona aquesta afirmació preguntant-se; Com és que hi ha tantes monarquies legitimes al món? Per això decideix donar com a resposta el fet de que s’hi ha un home que decideix abandonar la societat de la qual en formava part, per així crear-ne una de nova de manera legitima, Locke es comprometia a mostrar societats lliures que passen a unir-se per formar un nou govern, com per exemple: Perú i Brasil, que no tenien ni estat ni rei i disposen de l’elecció voluntària per unir-se a la societat política que valguessin, com també podria ser de la mateixa Roma.
    Així dons, es pot dir que Locke defensa que o tots els homes són lliures i de manera que poden existir molts tipus de governs diferents, o només hi ha un sol governant legítim que concentra tot el poder i el qual tothom li retraurà obediència.

    La diferència entre consentiment exprés i consentiment tàcit és la següent:
    El consentiment exprés fa referència a al fet en quan una persona forma part d’una societat en la qual en passes a ser un membre.
    En canvi, el consentiment tàcit fa referència al fet de sotmetre’s a un govern que tu no t’has formulat al seu favor i estàs obligat a fer-ho per el fet de viure dins d’un territori.

    Per altre banda, el text de El millor argument és l’assentiment general i el text de A la segona objecció: no hi ha llibertat per fer un pacte es poden relacionar de la següent manera i és que en el segon text mostra com mitjançant la obediència ningú qüestiona l’autoritat del rei, en un estat monàrquic, fet que dóna lloc al què es planteja en l’assentiment general, ja que en aquest text es mostra com tothom accepta les coses sense qüestionar-se-les, pensant que és correcte pel simple que les altres persones pensin el mateix, però no paren a pensar si el que creuen sigui o no veritat.
    Si en una societat ningu es questiona que s’ha de millorar i que s’ha de canviar pel bé de tots la societat serà com el governant desitji. Cada individu ha de qustionar-se que es el millor per al bé comú. La diversitat d’opinions i punts de vista, nudreix les possibilitats d’evolució dins una societat. Un ciutada no pot viure seguint les normes d’una societat amb la qual no esta a favor. El fet de que tots ho acceptin no és un argument amb fonaments que verifiquin que sigui veritat i que sigui el millor per a la societat.El grup considerem que tot ciutada neix lliure de triar a quin tipus de societat vol pertanyer,tot ciutada té dret ser escoltat, i te dret a dir que pensa que es el millor per conviure en una societat, de la qual ell mateix en forma part! Tots els memebres de la societat han de quaestionar-se que és el millor per al bé comú.En una societat esta formada per ciutadans, i el criteri amb el cual s’organitza la societat ha de ser el de els mateixos ciutdans no el del monarca,aquest es una sola persona d’aquesta gran societat.

  12.   Nouhaila Khalil Gadhi, Carolina Escudero, Jamila Lamckanet, Meritxell Sala, Soledad Obando — 1 de març de 2017 @ 9:00    Respon

    https://youtu.be/qnLEuY7s-wE

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

© 2018 Cuiner de camins   Hosted by BlogsCat