Cuiner de camins






         Filosofia entre [email protected]

29 de novembre de 2016

Epicur i la justícia

Filed under: General @ 11:05
Etiquetes: ,

  • Podeu fer una proposta artística sobre el concepte de justícia d’Epicur?
  • Quines diferències destacaries entre Epicur i Plató vers la justícia?
Share

2 Comments

  1.   Loubna El Bouzidi i Herminia Benéitez — 18 de desembre de 2016 @ 1:07    Respon

    EPICUR I LA JUSTÍCIA:
    Per Epicur la justícia és la teoria general de la virtut, és a dir, la virtut interior. Aquesta, no és un bé per si mateixa ni la injustícia tampoc és un mal per si mateixa, ja que , la seva utilitat és com un pacte per poder conviure uns amb els altres , sense fer patir a ningú.
    No obstant això, segons Epicur la justícia és inamovible depenent de les circumstàncies , dels quals aquestes la poden fer canviar, així doncs ,apareixen els moments justos i els injustos. També afirma que aquesta té un sentit en forma de pacte de no fer mal a ningú ni de ser dolgut , aconseguint una certa seguretat.

    Seguidament, accepta totes les lleis si no s’oposen a la seva felicitat individual , però si no les compleix, suposa un perjudici per la seva tranquil·litat. En aquest sentit, Epicur sosté que el just és impertorbable i l’ injust desborda de la major pertorbació , dels quals es pot intuir que a partir d’aquí es planteja una correcció de l’optimisme socràtic. Tot seguit, en ell es troba una concepció positiva de la justícia que parteix de considerar que «el just segons la naturalesa és un acord del convenient per no fer-se mal uns als altres ni sofrir-ho», ja que el seu principal objectiu és la màxima felicitat i el plaer que es troben a partir de l’ataràxia. A més a més es basa en l’hedonisme que aquesta també busca la felicitat. Pel que fa a la injustícia afirma que; «La injustícia no és en si mateixa un mal , sinó pel temor de la sospita que no passarà inadvertida als establerts com castigadors dels seus actes». És per tant, el temor al càstig i no a la injustícia per si mateixa el que fa indesitjable el comportament injust. Segons Epicur davant d’una situació com aquesta és a dir , tenir por per ser descoberts és millor respectar les normes establertes encara que no provinguin d’una justícia universal. Cal tenir en compte, que posa en evidència que la llei deriva de la utilitat, una utilitat que ja no és individual sinó que és general. Si aquesta s’estableix i no funciona s’arriba a la conclusió que no posseeix ja la naturalesa del just.

    Per consegüent , la contraposició entre el real i l’aparent és un factor determinant del concepte epicuri de justícia. En efecte, el just en si no sempre coincideix amb el just de la situació social, en tot cas l’individu està obligat a buscar una posició d’equilibri entre els dos extrems , sense trair-se a si mateix ni trair tampoc a aquells als quals està vinculat per l’amistat.

    Finalment, la justícia queda definida com a base d’un pacte social que fa possible la convivència dels individus . Cal destacar, que prioritza la justícia , l’equilibri entre plaer i patiment , i l’honestedat que segons ell són millor que l’amor, ja que aquesta només produeix intranquil·litat i desequilibri.

    Quant a Plató, aquest té una altra concepció sobre la justícia on afirma que totes les virtuts es basen en justícia. Aquesta justícia es basa en la idea del bé el qual és l’harmonia del món i està formada únicament per tres virtuts , cosa que Epicur no en parla. Les tres virtuts són: la temprança , la prudència i la valentia. Per ell, la prudència ,que resideix en l’estat, és ser encertat en les deliberacions. La valentia és defensar la ciutat, la qual recau sobre el valor de la polis. Per acabar, la temprança és ser amo d’un mateix, la qual concerneix la polis. Per tant, la justícia és que cadascun faci realment el que ha de fer.

    Llavors, la justícia consisteix el perfecte ordre de les tres ànimes, és a dir quan cadascuna desenvolupa les virtuts que li són pròpies: l’ànima racional és la prudència, l’ànima concupiscible és la temprança i l’ànima irascible és la fortalesa. En canvi , Epicur no té cap divisió de l’ànima, ja que creu que l’ànima està formada solament per àtoms, que aquesta és material i si el cos mor, ella també. Quant aquests pressupostos es donen, s’arriba a la felicitat a través de la virtut. No obstant això, Plató va mantenir sempre l’afirmació que la raó ha de ser la qui governi, i l’únic mitjà que ens pot portar a la justícia , i per tant a la felicitat és l’educació. Pel que fa a Epicur , allò que ens pot portar a la justícia és complir les lleis i no fer mal a ningú , així evitant el dolor per poder fer possible la convivència entre els individus. Per ell la felicitat és la recerca del plaer i l’absència del dolor que aquesta es troba mitjançant l’hedonisme.
    Així mateix , la persuasió i la força són les eines perquè cadascú actuï amb justícia , entenent-la com “el fer cadascun el propi” on es veu que la perfecció de la ciutat radica que cadascun faci en ella el que li és propi. Per Plató , produir injustícia és el fer que es manin uns contra els altres contra la naturalesa, però per Epicur és la por de ser descoberts i castigats.
    En definitiva, en el llibre 4 de la República, es planteja la necessitat d’investigar en relació amb la injustícia , si convé obrar justament i ser just o cometre injustícia i ser injust amb tal de no pagar la pena i veure’s reduït a millorar pel càstig . Plató afirma que només hi ha una sola virtut però molts vicis i per ell el que sap ,obra bé i és savi és la justícia ,en canvi la injustícia prové de la ignorància.

  2.   Loubna El Bouzidi i Herminia Benéitez — 27 de desembre de 2016 @ 19:47    Respon

    https://www.flickr.com/photos/[email protected]/shares/7j51g3

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

© 2018 Cuiner de camins   Hosted by BlogsCat