La garrofera

     La garrofera sempre ha format part del paisatge mediterrani i és un arbre que necessita ben poca atenció, ja que s’adapta perfectament a les nostres característiques metereològiques.

D’acord amb el Diccionari Normatiu Valencià, la garrofera (o el garrofer) és l’arbre perennifoli (Ceratonia siliqua), de fulles persistents i paripinnades, el fruit del qual és la garrofa.

garrofera

Què et penses que què vaig fer
ni què et penses que faig ara
dormint sota el garrofer
amb la guitarra abraçada.

(Enric Casasses. Sota el garrofer)

Fins ara, la garrofa havia servit per donar de menjar al bestiar, però estan tornant a impulsar-la en termes culinaris, sobretot, en rebosteria. A més a més, cal recordar que durant la guerra civil i la postguerra, la xocolata de garrofa era un aliment habitual.

garrofa

Hi ha fesols de garrofa (el garrofó que es posa a la paella) i frases fetes amb garrofes:

  • Guanyar-se les garrofes. Treballar per a viure.
  • Parar-se la garrofa (a algú). Entravessar-se-li el menjar.
  • Passar la garrofa. Passar una mala situació, passar-ho malament.

Notícia sobre el projecte Garrofa viva

La magrana

La magrana (del llatí “mala grana” i en castellà, “granada”) és el fuit del magraner i  una fruita de tardor, de principis d’octubre. Ja ho diu la dita: Per sant Francesc, magranes! Cada vegada es fa més visible en la cuina, en plats com les ensalades i si, a més, es prepara amb sucre i mistela, són unes postres boníssimes.

magrana1

…com aquesta flor roja al magraner que s’exalta amb el raig de sol que sotja (Joan Margarit, “L’ombra de l’altre mar”)

També és el nom que rep un dels balls típics de la festa del Corpus a València.

Dites i frases fetes
  • Any de magranes, any de blat
  • Tindre cara de pomes (o de magranetes) agres
  • Dels colors, la grana i de les fruites, la magrana
  • Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir!
  • Tindre el cap com una magrana (tindre poc de trellat)
  • Roig com una magrana

magrana2

Simbologia

La magrana és la fruita de l’amor i la passió. Shakespeare inclou un magraner en la seua obra Romeu i Julieta.

Lorca, en la Canción oriental, qualifica la magrana com a llum de vida i de fertilitat.

La magrana és sensualitat, erotisme i sexualitat.

magrana3

Els teus llavis. La fruita. La magrana…

(Bruixa de dol, Maria Mercè Marçal)

L’ametlla

     L’ametlla o ametla -del llatí amygdăla- és el fruit de l’ametller (o ametler). És una fruita seca de setembre. Ja ho diu la dita: Pel setembre, a collir ametlles!

ametlla2

“Gel qui crema les amel·les com son en flor”. Ramon Llull, Arbre de la Ciència (s. XIII)

     La forma *amel·la* que apareix en l’Arbre de la Ciència és un arcaisme. *Armela*, tal com ho diem a l’Horta o *metla*, com diuen a Mallorca, són localismes o varietats dialectals i, per tant, no són formes normatives.

   Normatives són ametlla i ametla. Així doncs, TL i TLL sempre s’escriuen dins de la paraula. Exemples: guatlla (o guatla), espatlla (o espatla), motlle (o motle), ratlla, bitllet, butlletí, enrotllar…

      Ara bé, quant a la pronúncia, la primera consonant se sol assimilar a la segona, la qual es pronuncia geminada. Això vol dir que la T s’emmudeix, la LL es duplica i la L es fa L·L.

     Dites i refranys
  • Avellanes, ametlles i figues són bones amigues.
  • Ser de l’ametlla amarga: Ser, algú, de mala classe.
  • Santa Magdalena, deu-nos l’ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues!
  • Per l’Ascensió, ni ametlles ni ametlló!. L’ametlló (o ametló), a més de l’ametlla tendra, és l’ametlla escaldada, pelada i triturada, usada en pastisseria.
  • No morirà de suc (o de llet) d’ametlles!: Ho diuen de qui és mala persona.
          AmetllART

     L’arc d’ametlla, de punta d’ametlla o ogival és l’arc apuntat, típic de l’art gòtic i l’ametlla mística (màndorla) és l’ornament de forma el·líptica que encercla algunes imatges religioses, característic de l’art romànic.

ametles

     A partir de les ametlles mòltes, s’extrau l’oli i la llet d’ametlles.


    Cal distingir entre mòlt i molt (i tota la seua flexió: mòlta, mòltes, mòlts i molta, moltes, molts). Amb accent és el participi del verb moldre. Sense, pot ser adjectiu (molta calor), pronom (molts no ho veuen) o adverbi (m’ha agradat molt).


Sabies que en època de Francesc Eiximenis, segle XIV, l’arròs amb llet (anomenat “menjar blanc”) s’elaborava amb arròs, sucre i llet d’ametlles?

Parauletes: Marraixa

Marraixa, marranxa, marratxa, almarratxa, morratxa, borratxa… Hi ha moltes formes d’anomenar allò que coneixem com a garrafa, i totes tenen les seues particularitats i un origen comú, el mot àrab “maraxxa”.

    La marraixa és una botella ampla, de coll curt, habitualment revestida de vímets o d’espart, per a protegir-la dels colps. És a dir, marraixa, sinònim de garrafa.

marraixa1

    El diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll, en la seua primera entrada, la defineix com “el recipient de terrissa o de metall, de forma aproximadament cilíndrica amb dos brocs i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca”. És a dir, marraixa com a sinònim de botija.

     D’acord amb Rodamots, borratxo, potser, prové de borratxa (bóta per al vi), la qual, al seu torn, també, potser prové de morratxa (de morro), recipient de vidre de diferents brocs (becs); això és, el porró.

   Amb la botija, la borratxa (bóta) i la morratxa (porró) bevem al gallet.


Convé recordar la diferència entre bota i bóta. La primera és una forma verbal (del verb botar) i un tipus de calcer, mentre que la segona és el recipient.


   També existia el Ball de la Marraixa, tradicional del Rosselló, en què els xics banyaven amb una marraixa d’aigua d’olor les xiques amb qui volien ballar.

   Per tant, MARRAIXA és una paraula ben viva en algunes comarques valencianes, com és el cas de la Ribera. Fins i tot, hi ha una frase feta que diu: “Puja, baixa, i toca la marraixa” amb diferents significats, des de no traure’s la pasta dels dits o no acabar de fer una cosa fins a no parar en torreta.


Parlant de recipients… Sabíeu que la cantimplora es diu així perquè el líquid del seu interior canta i plora?