Per Nadal, torrons!

        El dia de Nadal és el 25 de desembre, però Nadal fa referència a totes les festes nadalenques, el 6 de gener inclòs!

Abans de posar-nos a cantar nadales i a muntar arbres i betlems, cal dir que el dia 21 de desembre, a les 10.44h, es va produir el solstici d’hivern, que féu que canviàrem d’estació i marcà el pas de la tardor a l’hivern.

I ara sí, ara ve Nadal

Decoració nadalenca a la plaça de l’Ermita de Picassent

El 22 és el dia de la loteria, de la grossa de Nadal. El dia 24 és la Nit de Nadal (ni *nochebuena*, ni *la nit bona*), el 25 ens donem les estrenes, el 26 és el segon dia de Nadal o Sant Esteve.

El menjar típic és el ‘putxero’ o l’olla de Nadal.

La nit del 31 de desembre és la nit de Cap d’Any (i no *la nit vella*) i el dia 1 de gener és Cap d’Any.

RAÏM

El 5 de gener toca la típica cavalcada dels Reis d’Orient i unes hores més tard serà la nit de Reis. A l’endemà, el dia de Reis, és costum menjar-se el tortell (i no el *roscó*). Recordeu que a qui li ix la fava, li toca pagar-lo! 😛

TORTELL DE REIS

Dites i refranys de Nadal
  • Per Nadal, torrons!
  • Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons
  • Durar de Nadal a Sant Esteve: Durar molt poc
  • Neus per Nadal, salut per tot l’any
  • A Nadal al foc i a Pasqua al joc!
  • A Cap d’Any comença l’any

I si en vols més, para el cabàs! Ací teniu més vocabulari de les festes nadalenques.

La vela llatina

Quan sentim parlar de l’Albufera ens ve al cap la imatge del nostre llac i les seues barques típiques sobre l’aigua, acaronant-la, o amarrades al port. Una estampa bellíssima.

12112011_785138831608713_4206086732631480917_n

barques

La gent més gran, a més, recordarà la famosa parella formada per Tonet i Neleta de la sèrie televisiva Cañas y barro, basada en la novel·la del mateix títol de Blasco Ibáñez.

La vela llatina és un tipus de vela, triangular, usada en embarcacions lleugeres d’origen mediterrani. Actualment, rep el nom de les regates que tenen lloc al bell mig de l’Albufera.

c8e02747c75ff7215ee56e71bcb12671resrelease4_q3

La lenta majestat de l’albufera… V. A. Estellés

I, des del dia 4 de novembre de 2016, juntament amb la pesca tradicional, és BIC (Bé d’interés cultural).

603338_248295555293046_1967228079_n

Enhorabona!

Tots Sants

Tots Sants (l’1 de novembre) i el Dia de les ànimes o dels difunts (el 2 de novembre) tenen els mateix origen, el SAMHAIN de la cultura celta. El cristianisme el va readaptar les seues tradicions, les quals tots coneixem: portar flors al cementeri.

En valencià s’escriu Tots Sants i en castellà, Todos los santos. Per tant, no direm “Tots els Sants”.

Dites de Tots Sants
  • Per Tots Sants, castanyes i caragols amb banyes
  • Per Tots Sants, capes i mocadors grans
  • Entre Tots Sants i Nadal, pluja i vent fan molt de mal
Costums i tradicions

A les escoles, tot coincidint amb l’època de castanyes i d’altres fruites de tardor, se celebra la tradicional Castanyada.

De tota la vida que la nit de Tots Sants (31 d’octubre) a les nostres llars s’encenien candeletes (anomenades també “palometes” o “animetes”) per tal de guiar les ànimes dels difunts cap al cel.

candeletes

Foto: Oficina de Promoció del Valencià (Ajuntament de Xirivella)

No obstant això, des de fa uns anys ha entrat amb força Halloween, festa anglosaxona que, curiosament, té les mateixes arrels celtes. El nostre Halloween es diu Tots Sants.

Gastronomia

Les castanyes, les carabasses i els moniatos torrats.

picsart_1477750684664

Els dolços típics són els ossets de sant, fets amb ametlla mòlta i sucre. També, els panellets i d’altres figures més innovadores.

20161029_193340-01

Ossos de sant i figuretes amb forma de carabassa


OS amb o oberta és la part de l’esquelet i ÓS amb o tancada és el mamífer (ós panda).


Sabies que… La Fira de Tots Sants de Cocentaina es fa des de l’any 1346?

El 9 d’Octubre

  El 9 d’octubre és la festa grossa dels valencians. Molts pobles ho celebren amb actes diversos i focs d’artifici. A València fan processons cíviques, moros i cristians… I en tots es fa la tradicional Mocadorada.

     Què diu la història?

    El 9 d’octubre se celebra la conquesta de València. L’any 1238, el rei Jaume I “el Conqueridor” i tot el seu seguici entraren a la ciutat de València. Havien aconseguit la victòria després de grans i llargues batalles.

    Conta el conte de la Història de Picassent que…

    …Jaume I arribà a Espioca quan anava cap a València. En la torre havia de tindre lloc una batalla amb les forces musulmanes, però l’últim rei moro de València no es presentà al combat. —Hi ha referències escrites sobre la nostra torre de guaita en el Llibre dels fets o Crònica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238).

JaumeI


Conte és la historieta o narració. Comte és el càrrec nobiliari (en femení, comtessa). Compte és el càlcul i també forma part del crit d’atenció, Vés amb compte! O, simplement, compte! (*Ull!* és incorrecte)


       Què diu la llegenda?

     El poble valencià va rebre la comitiva amb goig i alegria, i els va donar -com a ofrena- les fruites i verdures de l’horta, cultivades i collides per ells mateixos i embolicades en un mocador.

picsart_1475483906620

      La mocadorada

    Així doncs, la mocadorada (anomenada popularment mocaorà) s’ha convertit en la festa dels enamorats valencians que se celebra el 9 d’octubre, sant Donís. Els dolços típics, de massapà, tenen forma d’hortalisses i fruites, com també de piuleta i tronador, característics del món de la pirotècnia.

    Trau la llengua, el programa de la desapareguda televisió valenciana, va dedicar un capítol al 9 d’octubre. Ací el teniu!

Trau la llengua: El 9 d’octubre


Sabíeu que, a més de conqueridor, el rei en Jaume fou el descobridor de la sopa d’all?


Bon dia!

 

   Diuen que després de la tempesta, arriba la calma. Aquest blog naix l’endemà del “Jo vaig sobreviure a les pluges del dimarts 13 de setembre de 2016”- com diu Carlos Laullón, el creador, l’ideòleg i l’amo del blog Los ojos de mirar, en què jo col·labore. Així que, com que ho puc contar, ho contaré per ací i per allà.  I tocaré ferro, per si de cas!

Bon dia1

    Diuen, també, que el que no s’usa, s’anquilosa, es rovella, es fa malbé, s’envellix abans d’hora i, fins i tot, pot arribar a desaparéixer.

     És el cas de la nostra llengua. Una llengua viva, bonica, sonora, amb un sentit de l’humor molt especial; però que es parla poc i, per tant, cal impulsar i promoure el seu ús.

  Usa la llengua! Perquè el que no s’usa, s’anquilosa!

(Màxima aplicable a tot, ehem…)

Bondia2

Marraixa, any 1950