La magrana

La magrana (del llatí “mala grana” i en castellà, “granada”) és el fuit del magraner i  una fruita de tardor, de principis d’octubre. Ja ho diu la dita: Per sant Francesc, magranes! Cada vegada es fa més visible en la cuina, en plats com les ensalades i si, a més, es prepara amb sucre i mistela, són unes postres boníssimes.

magrana1

…com aquesta flor roja al magraner que s’exalta amb el raig de sol que sotja (Joan Margarit, “L’ombra de l’altre mar”)

També és el nom que rep un dels balls típics de la festa del Corpus a València.

Dites i frases fetes
  • Any de magranes, any de blat
  • Tindre cara de pomes (o de magranetes) agres
  • Dels colors, la grana i de les fruites, la magrana
  • Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir!
  • Tindre el cap com una magrana (tindre poc de trellat)
  • Roig com una magrana

magrana2

Simbologia

La magrana és la fruita de l’amor i la passió. Shakespeare inclou un magraner en la seua obra Romeu i Julieta.

Lorca, en la Canción oriental, qualifica la magrana com a llum de vida i de fertilitat.

La magrana és sensualitat, erotisme i sexualitat.

magrana3

Els teus llavis. La fruita. La magrana…

(Bruixa de dol, Maria Mercè Marçal)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *