Tots Sants

Tots Sants (l’1 de novembre) i el Dia de les ànimes o dels difunts (el 2 de novembre) tenen els mateix origen, el SAMHAIN de la cultura celta. El cristianisme el va readaptar les seues tradicions, les quals tots coneixem: portar flors al cementeri.

En valencià s’escriu Tots Sants i en castellà, Todos los santos. Per tant, no direm “Tots els Sants”.

Dites de Tots Sants
  • Per Tots Sants, castanyes i caragols amb banyes
  • Per Tots Sants, capes i mocadors grans
  • Entre Tots Sants i Nadal, pluja i vent fan molt de mal
Costums i tradicions

A les escoles, tot coincidint amb l’època de castanyes i d’altres fruites de tardor, se celebra la tradicional Castanyada.

De tota la vida que la nit de Tots Sants (31 d’octubre) a les nostres llars s’encenien candeletes (anomenades també “palometes” o “animetes”) per tal de guiar les ànimes dels difunts cap al cel.

candeletes

Foto: Oficina de Promoció del Valencià (Ajuntament de Xirivella)

No obstant això, des de fa uns anys ha entrat amb força Halloween, festa anglosaxona que, curiosament, té les mateixes arrels celtes. El nostre Halloween es diu Tots Sants.

Gastronomia

Les castanyes, les carabasses i els moniatos torrats.

picsart_1477750684664

Els dolços típics són els ossets de sant, fets amb ametlla mòlta i sucre. També, els panellets i d’altres figures més innovadores.

20161029_193340-01

Ossos de sant i figuretes amb forma de carabassa


OS amb o oberta és la part de l’esquelet i ÓS amb o tancada és el mamífer (ós panda).


Sabies que… La Fira de Tots Sants de Cocentaina es fa des de l’any 1346?

La magrana

La magrana (del llatí “mala grana” i en castellà, “granada”) és el fuit del magraner i  una fruita de tardor, de principis d’octubre. Ja ho diu la dita: Per sant Francesc, magranes! Cada vegada es fa més visible en la cuina, en plats com les ensalades i si, a més, es prepara amb sucre i mistela, són unes postres boníssimes.

magrana1

…com aquesta flor roja al magraner que s’exalta amb el raig de sol que sotja (Joan Margarit, “L’ombra de l’altre mar”)

També és el nom que rep un dels balls típics de la festa del Corpus a València.

Dites i frases fetes
  • Any de magranes, any de blat
  • Tindre cara de pomes (o de magranetes) agres
  • Dels colors, la grana i de les fruites, la magrana
  • Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir!
  • Tindre el cap com una magrana (tindre poc de trellat)
  • Roig com una magrana

magrana2

Simbologia

La magrana és la fruita de l’amor i la passió. Shakespeare inclou un magraner en la seua obra Romeu i Julieta.

Lorca, en la Canción oriental, qualifica la magrana com a llum de vida i de fertilitat.

La magrana és sensualitat, erotisme i sexualitat.

magrana3

Els teus llavis. La fruita. La magrana…

(Bruixa de dol, Maria Mercè Marçal)

El 9 d’Octubre

  El 9 d’octubre és la festa grossa dels valencians. Molts pobles ho celebren amb actes diversos i focs d’artifici. A València fan processons cíviques, moros i cristians… I en tots es fa la tradicional Mocadorada.

     Què diu la història?

    El 9 d’octubre se celebra la conquesta de València. L’any 1238, el rei Jaume I “el Conqueridor” i tot el seu seguici entraren a la ciutat de València. Havien aconseguit la victòria després de grans i llargues batalles.

    Conta el conte de la Història de Picassent que…

    …Jaume I arribà a Espioca quan anava cap a València. En la torre havia de tindre lloc una batalla amb les forces musulmanes, però l’últim rei moro de València no es presentà al combat. —Hi ha referències escrites sobre la nostra torre de guaita en el Llibre dels fets o Crònica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238).

JaumeI


Conte és la historieta o narració. Comte és el càrrec nobiliari (en femení, comtessa). Compte és el càlcul i també forma part del crit d’atenció, Vés amb compte! O, simplement, compte! (*Ull!* és incorrecte)


       Què diu la llegenda?

     El poble valencià va rebre la comitiva amb goig i alegria, i els va donar -com a ofrena- les fruites i verdures de l’horta, cultivades i collides per ells mateixos i embolicades en un mocador.

picsart_1475483906620

      La mocadorada

    Així doncs, la mocadorada (anomenada popularment mocaorà) s’ha convertit en la festa dels enamorats valencians que se celebra el 9 d’octubre, sant Donís. Els dolços típics, de massapà, tenen forma d’hortalisses i fruites, com també de piuleta i tronador, característics del món de la pirotècnia.

    Trau la llengua, el programa de la desapareguda televisió valenciana, va dedicar un capítol al 9 d’octubre. Ací el teniu!

Trau la llengua: El 9 d’octubre


Sabíeu que, a més de conqueridor, el rei en Jaume fou el descobridor de la sopa d’all?