Durant la primera meitat del vuit-cents, Barcelona encara enterrava els seus morts al costat de les esglésies. Amb la progressiva densificació de la ciutat murallada i l’auge de les idees higienistes, hom decidí de construir un cementiri extramurs. Fou a la marina de Sant Martí de Provençals, al Poblenou. Quan se n’aixecà un altre, a la muntanya de Montjuïc, més nou i anomenat del Sud-oest, el del Poblenou passà a ser el Cementiri Vell i a dir-se, també, de l’Est. Aquesta vella necròpolis és actualment una mostra inestimable per apropar-se a l’art i la història de la Barcelona del segle XIX i principis del XX: hi ha força obra d’artistes i arquitectes d’anomenada, i als nínxols, mausoleus i panteons reposen molts dels personatges més representatius de l’època. Una passejada s’hi fa d’allò més recomanable.

Dibuix d’Antonio Ginesi, l’arquitecte a qui hom encarregà el disseny del cementiri. Ginesi tirà de l’estil neoclàssic imperant a principis del XIX i introduí referències a l’Egipte dels faraons, sempre interessats pel més enllà.

Sol esmorteït a la ciutat dels morts. Les diferències socials perviuen als cementiris: pisos de nínxols per a les classes populars i sepulcres adossats per als més benestants.

Aquí jau el Santet, un jove que les veia a venir abans que ningú, fet que li reportà gran devoció popular un cop traspassat. Al seu lloc de repòs etern sempre hi ha flors i paperets demanant-li algun favor.

Les remuntes no són exclusives de la ciutat dels vius. Els rengles de nínxols de quatre plantes originals es van fer créixer amb dos pisos més a mesura que augmentava la demanda de noves residències.

‘El petó de la mort’, una escultura de marbre dedicada a un membre de la família Llaudet que morí massa jove. Probablement, un oncle de l’empresari tèxtil Enric Llaudet, conegut també com a president del Barça.

 

[La visita al Cementiri Vell de Barcelona formava part d’una conferència extramural dictada per la geògrafa Claire Court, a la marina del Poblenou, durant el curs 2019-20 de la Societat Catalana de Geografia, el 18 de gener d’enguany.]