VIATGES A LA CARTA . CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE L’ESPERANÇA. BLANES. LA SELVA.

Fèiem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, la darrera parada a la capella de la Mare de Déu de l’Esperança de Blanes, donàvem aquí per acabada la sortida del dia 10.02.2020, en el que havíem gaudit d’una temperatura quasi estiuenca.

Patrimoni Gencat la descriu com ; edifici de nau única rectangular, dividida en tres trams per sengles arcs, amb 16 metres de llarg i uns amples de 7,70 metres a la nau principal i 3,25 a la zona del presbiteri. L’alçada màxima interior és de 4,65 metres .

L’edifici que consta d’un absis semicircular, cobert amb copula de ¼ d’esfera i amb voltes de racó de claustre amb nervis molt destacats, que arrenquen de les parets sense cap tipus de mènsula. La resta de la nau es troba coberta amb una senzilla estructura de fusta que descansa sobre les parets de tancament i sobre els arcs de diafragma. L’absis és transformat en un cambril, que està dividit en dues plantes per un senzill forjat i es troba separat del presbiteri per un altar que conté dues fornícules.

L’accés al cambril es fa a través de la sagristia i per mitjà d’unes escales es pot pujar a l’altell on hi ha la imatge de la Verge de l’Esperança. Aquests arcs de diafragma són de geometria diferent. El primer que trobem, entrant, és un arc ogival, mentre que l’altra, és un arc de mig punt, tots dos de geometria rebaixada. És important esmentar que l’interior de la capella està àmpliament ornamentada amb la disposició de diverses ofrenes de vaixells en miniatura, com a símbol del gran apreci i devoció que sentien els mariners envers el culte a la Mare de Déu de l’Esperança.

En la façana principal de l’edifici, trobem l’entrada, constituïda per una porta adovellada amb arc de punt rebaixat i dues finestres a banda i banda en forma d’ull de bou. L’acabat de la façana està resolt amb un estucat raspat, amb superfície de textura aspra, amb dibuixos i motius mariners. La coberta de la nau és a dues aigües, col·locada sobre estructura de bigues de fusta i recolzada sobre una jàssera també de fusta de grans dimensions, acabada amb teula àrab. Dins el conjunt de la façana, també cal destacar el campanar d’espadanya, el qual es troba ubicat als peus de la nau i sobre el capcer de la façana, i consta d’un arc de mig punt amb coberta de vèrtex arrodonit i dues vessants acabades amb rajola de ceràmica. Pel que fa al presbiteri, aquest es troba aïllat per una porta reixada metàl·lica, per tal d’evitar els robatoris. En l’actualitat, l’església està regida pels obrers del barri i sota la protecció del rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes.

Es desconeix la data de la seva fundació. Al començament era de petites dimensions i davant seu hi havia un porxo que a voltes va servir als jurats de Blanes per fer-hi les reunions reglamentàries.

L’any 1657, el pare Camós ja la cita amb el nom de Mare de Déu de l’Esperança.

L’any 1677, un soldat del terç de Navarra morí afusellat davant aquesta capella. Posteriorment fou enterrat en el cementiri blanenc.

En el Segle XIX s’hi construí un altar d’una arquitectura sorprenent. Tenia un petit cambril i al seu costat dues fornícules: en una hi havia Sant Elm i a l’altra Sant Antoni Abat.

En el presbiteri, o planta antiga de la capella, hi havia la imatge autèntica de Sant Antoni de Pàdua, el qual antigament havia presidit una capella situada a la meitat del camí del convent.

Al final del segle passat, quan a Blanes s’inaugurà l’enllumenat elèctric, l’empresa propietària va oferir diferents premis en metàl·lic als carrers que estiguessin més ben adornats. El carrer de l’Esperança va ser el guanyador, però els veïns liderats per l’obrer de la capella de l’Esperança, Joan Llambí i Garriga, renunciaren als diners i demanaren a l’empresa que concedís gratuïtament un llum elèctric per a la capella de l’Esperança. El llum s’hi posà i durant molt de temps va servir de guia per als pescadors.

L’any 1936, en els aldarulls que es provocaven per la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que va recolzar la Jerarquia de l’Església catòlica amb l’excepció del cardenal Arquebisbe de Tarragona, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), la capella va patir alguns danys, no la cremaren però , sinó que primerament la tancaren i després la van utilitzar com a magatzem. Tot i això, es van dur a terme unes reformes en la capella; obres les quals van ser promogudes pels veïns en l’any 1937.

Quan es van dur a terme les obres a la casa del costat de la capella de la Mare de Déu de l’Esperança, els veïns, seguint les normes urbanístiques, van haver de separar la construcció cinc metres de la pared de la capella . Llavors quedà al descobert la paret que havia estat tants anys tapada, on es va acabar trobant una fornícula enterrada. Actualment hi ha una imatge de Santa Teresa, l’origen de la qual és incerta.

L ‘imatge i l’arranjament de la fornícula van ser sufragats per una família de francesos , molt devots de la Santa, a qui volien agrair que hagués salvat la família d’un accident.

Un cop acabada la contesa bèl·lica amb el triomf del revoltats feixistes , i en el context d’una repressió brutal – que va semblar excessiva fins als eclesiàstics que havien recolzar el ALZAMIENTO – els veïns van dur a terme unes reformes en la capella, i l’any 1940 es va restituir el culte, beneint-se l’imatger de la Verge.

 

La capella va ser restaurada per l’arquitecte Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960), que va tenir casa al carrer de l’Esperança, núm. 5, en el període en el que va treballar a Blanes.

En algun text es qualifica com “ermita”, nosaltres però, parlem de ‘capella” , en la llengua catalana el terme “capella” es pot referir a una part d’una església, a un edifici religiós annex a una construcció, o a una església de petites proporcions situada en el nucli d’una població, el mot “ermita” acostuma a emprar-se per referir-se a una església de petites proporcions situada fora del nucli poblat.


http://relatsencatala.cat/relat/el-blanes-que-el-temps-sendugue-el-palau-de-la-dolcor/1064549


https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/02/goigs-la-mare-de-deu-de-lesperanca.html

Poseu Blanes, la Selva, Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Qui sap si entre els coronavirus, el canvi climàtic i altres desgràcies provocades pels mals anomenats “Homo sapiens sapiens” tindreu ocasió de fer-ho en el propers mesos o anys, oi?.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *