UN GAT, ES UN GAT

La Mundeta pensa,  per fi tot s’ha acabat,  asseguda al banc escon a la bora del foc, aquell maleit hivern gelat i trist, igual com els últims cinc hiverns passats.

Enyora la Plana a on ella va néixer,  tant diferent de la muntanya esquerpa on  el seu home la va portar després del casament.

Encara ressonen les paraules de la seva mare, ‘té  pa’,  no passaràs gana.

No de gana no n´ha passat de solitud però,  ningú en sap mes que ella.

El marit malcarat sempre burxant-la, la teva dot si que ha sigut magre, un gat i una calaixera.

I que? . El gat era el seu únic amic, l’únic que l´unia a la seva llunyana família, el seu consol.

També el retrets per la manca de fills, vaja ni per això serveixes….

La seva manera poruga no li permet contestar al brètol del seu home.

El gat es el seu únic amic, a ell li explica les seves penúries i la seva amargor.

Voldria tornar a la Plana on la temperatura es mes suau,  i tornar a veure  els camps de blat onejant al vent.

‘Junts fins que la mort us separi’, i ella aguanta i aguanta, fins avui que ho ha vist tot clar.

Aprofitant que en Tofol es a una fira li prepara un bon sopar, inclús ha mort un conill, ella que no es capaç ni de matar una mosca.

L´ha condimentat amb ceps , herbes i un ingredient secret,

El Tofol ha quedat ben parat, caram Mundeta veig que per fi aprenem i quest conill es diví, que no sopes tu?. No ja he sopat abans que tu, menja menja, es una recepta de la meva mare.

Recoi com has canviat, he fet be de matar el teu gat, sempre amb ell a la falda et feia tornar gandula, ara vindran temps millors.

Si diu la Mundeta amb ulls plorosos vindran temps millors.

A la nit en Tofol, es posa malalt i abans del mati lliura l´anima a Deu.

El metge certifica un atac de cor.

La mare després de l´enterrament li pregunta Mundeta el trobaràs molt a faltar?

A qui mare,  al Tofol?. No gens ni mica. A qui trobo a faltar es al gat.

Com filla meva?. Si el va matar perquè no caçava rates.

Mare malgrat això  el trobo a faltar,  PERQUE MARE UN GAT ES UN GAT. I el meu home sols era un brètol.

Sols ella sap que l´ingredient secret del guisat es un verí per les rates.

Ho podia suportar  tot, menys que li toquessin el gat.

Montserrat  Vilaró Berenguer

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *