SIT TIBI TERRA LEVIS. S·T·T·L.

Estimada Isabel Clara Simó:

Era un dia fred com avui el que vaig parlar amb tu per primera i última vegada, jo no pensava que seria la darrera. Com a persona positiva, vaig pensar que la vida ens reuniria alguna vegada a Barcelona. No contava que la teva malaltia i la d´una persona propera, poguessin allunyar-nos per sempre.

Les xarxes socials ens varen apropar. Aquella tarda crec  que estaves una mica desvagada i et va fer gràcia que t’escrigués a la vora de la llar de foc. També et devia encuriosir el meu amor a la literatura i la meva manera maldestra, perquè em vas comentar un relat escrit meu i el vas elogiar.

Vaig quedar una mica sorpresa, et tenia a un pedestal i com a referent, des del dia que va caure a les meves mans “Julia”.

D´aquell dia ençà a la meva llibretera li demanava les teves obres. Les tinc en un lloc preferent a la meva biblioteca. Vaig començar a estimar la teva obra i vaig entreveure en les teves paraules, el teu amor al català, la teva defensa de les dones i de tota causa justa, les mateixes que jo intentava aconseguir.

Et vaig comentar la teva obra i vas veure  que t’havia llegit, no era una cosa estudiada per parlar amb tu , vas copsar el meu vertader interès a la teva persona i la teva obra escrita i em vas donar un consell.

– Llegeix i escriu cada dia una mica i no deixis mai de desitjar fer-ho més bé cada dia que passi. Sols així potser algun dia veuràs  que has tirat endavant una mica el teu art.

He passat una temporada  en que no ho he fet, avui  però, que he sabut la teva mort, intento fer-ho, tenies raó. Per tu escriure era viure i per mi entenc que també.

Gràcies per les paraules elogioses als meus pobres escrits , sé que no ho mereixo, però estic agraïda que tu un dia vagis llegir quelcom meu.

Espero que ens trobem algun dia , no sé a on, però espero tornar-te a trobar, encara que el dia no sigui fred.

Sit tibi terra levis  (que la terra et sigui lleu).

Això són paraules dels antics i jo amb la meva manera humil i maldestre les faig meves.

Fins a sempre estimada, sempre viuràs al meu cor.

Montserrat Vilaró Berenguer.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *