Sense llops ni destrals

CEL NEGRE

                   Per a l’Assumpta

L’esvoliac fa nit a la lluerna.
Però la pluja em diu que tens raó.
Té, partim-nos la poma en un racó
on no arribi el glaç de la galerna.

Arreu hi ha murs i torres de defensa
i al caire d’aquest cel manen destrals.
Hem travessat el torrent fosc per guals
marcats, amb peus menuts sense remença.

I a les palpentes hem topat l’escut.
Sabrem refer camins, pel viu de l’ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut

que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d’avui du un SÍ a l’altre costat

 

 

Maria Mercè Marçal i Serra(Ivars d’Urgell, el Pla d’Urgell, 13 de novembre de 1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998)

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *