SECUNDARIS D’OR. SANT JOSEP

Josep, fill de Jacob o d’Eli, de la nissaga de David i Habraham

Sabem força dades d’aquest Josep, que serà alhora company de Maria i protector de Jesús;  no tenim però cap testimoni de la seva manifestació d’acceptació de la voluntat de Déu, com si el tenim en el cas de Maria “ facis en mi segons la vostra paraula “. Josep no parla, però clarament, Josep actua en  el sentit de donar compliment a la voluntat de Déu, des de Mt 1,2, en que l’àngel li explica en un somni que cal que accepti a Maria com a esposa i al nadó com a fill propi, Lc 2,1 en que es recull el naixement i circumcisió de Jesús , Lc 2,22 en que es recull la presentació de Jesús al Temple, Mt 2,1 en que es recull la visita dels anomenats Reis d’Orient, Mt 2,13 en que es recull la fugida a Egipte, Mt 2,16 en que es recull la matança dels infants nats a Betlem, Mt 2,19 en que es recull el retorn d’Egipte, Lc 2,39 en que es recull la creixença de Jesús, Lc  2,41 en que es recull que a l’edat de 12 anys Jesús va la temple; en tots aquests moments de la vida de Jesús, Josep està present, Josep actua com a Pare, Josep és l’espòs diligent de Maria. Ens cal certament sentir la veu de Josep ?

 Sabem que Josep no va assistir a les noces de Canà , Jn 2,1, així que podem situar la mort de Josep en el període que va des dels 12 anys de Jesús, fins al 30 anys, quan comença la seva vida pública, el fet mateix de que no es reculli la mort de Josep, ens fa pensar que es devia produir més aviat, quan Jesús era un adult , i en els límits de la normalitat en l’edat de sobrevivència per l’època; qualsevol altra hipòtesi, pensem que s’hagués recollit de manera expressa.

 La pietat popular ha construït a l’entorn de la figura de Josep, una imatge que potser caldrà revisar : Josep es un home modern, sap que el rol assignat a la seva esposa tindrà una major importància i ho accepta,  el fet en el context històric es quasi excepcional, en el món jueu el paper de les dones habitualment era secundari. Sense perjudici del que deixem dit, s’ha de veure la ma hàbil de Josep, en la preparació del pessebre, la seva fermesa en la presentació de Jesús al Temple, el seu saber estar en la recepció als Reis d’Orient, la seva intel·ligència en captar que l’interès d’ Herodes  es un perill , el seu amor vers Jesús i Maria en la fugida d’Egipte, el seu valor en la tornada a Natzaret . Al llarg de la seva vida, Josep fa que el s’ha de fer i quan s’ha de fer, en tot i per tot, es un exemple per a Jesús, i sense cap mena de dubte un molt bon company per a Maria. Totes o la major part d’advocacions Marianes recullen el dolor de Maria davant la mort de Jesús, potser fora l’hora de plantejar-se el dolor de Maria davant la pèrdua del fidel company, justament quan l’esperen les hores més doloroses  de la seva existència.

 Josep ens diu als homes del segle XXI, que com ell hem  d’acceptar la voluntat de Déu, que ho hem de fer sense escarafalls, amb senzillesa , que lluny del que pot semblar, la vida no es un camí de roses , però que justament per això es tant meravellosa. La seva vida es la mostra palesa de la doctrina de Jesús, que es recull a Mc 9,35 “ si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots “.

 Josep ho tenia clar i ens ha deixat el seu exemple, clar no vol dir fàcil evidentment, però certament amic lector, si Josep ho va fer, perquè no ho podem fer nosaltres que comptem a més amb la seva intercessió ?

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *