SECUNDARIS D’OR. MALCUS

De ben segur que alguns dels lectors recordaran l’escena del prendiment de Jesús; en el lloc anomenat Hort de les Oliveres, molt aprop de Betania, on vivien alguns dels amics de Jesús , Llàtzer ,Marta i Maria, i també les circumstàncies del fet ; Judes , l’apòstol sense fe, indica amb un petó, quina de les persones que és troben en aquell capvespre a l’Hort és Jesús, informació que facilitarà el seu prendiment a la Guardia Jueva del Temple, i al soldat romans que l’acompanyen. L’escena de Sant Pere fent-se amb una espasa, i el tall de ben segur maldestre que donarà com a resultat l’ablació d’una orella, d’un dels membres de la Guardia Jueva del Temple, al que Sant Joan identifica com a MALCUS, I finalment la recriminació amable de Jesús per l’ús de la violència, i la restitució miraculosa, sense escarafalls, d’aquella orella al que li havien tallat. El relat continua, com també continuarem nosaltres, cal però fer una reflexió serena sobre aquest fet, i sobre les repercussions que suposarà per a Malcus.

1 126

La Guardia Jueva del Temple, era una petita unitat que s’havia d’ocupar únicament del control de l’ordre en els accessos al Temple, i en el seu interior (hi ha algunes fonts que li encomanen també l’execució del sacrifici dels animals que s’oferien en holocaust). Hi ha una coincidència general respecte de la pertinença dels seus membres a la tribu de Levi, malgrat no existir cap document històric que ho corrobori ( Les fonts bíbliques semblen clares i concloents ; podeu veure , Nombres, 47 i següents, Missió dels levites, i Primer Llibre de les Cròniques, 23 i següents, Organització dels Levites ). La seva presència a l’Hort de les Oliveres ens parla d’una actuació excessiva, fora de les seves funcions, encara que òbviament permesa i tutelada per l’invasor romà, que es limita a fer-se present en aquell afer, que imagina d’àmbit estrictament jueu.

Malcus havia ingressat a la Guardia del Temple amb només 18 anys, aleshores en tenia 40, i el seu grau de Capità l’havia assolit passant per tots els esglaons del comandament ; se sentia feliç dins la Guardia Jueva, i l’única aspiració de la seva vida, era arribar-ne a assumir el Comandament superior. Havia demanat participar en el prendiment de Jesús perquè sentia vers ell una forta animadversió, Malcus era l’Oficial de Guardia el dia que Jesús va fer fora als mercaders del Temple, havia rebut felicitacions del comandament superior i del Gran Sacerdot, per valorar adequadament que no era aquell el lloc ni el moment per actuar contra ELL, hi havia molta gent al Temple, i en general manifestaven simpatia per aquell acte valent de Jesús; havia ordenat als Guàrdies que no intervinguessin, però va sentit aquella acció com un ultratge quasi personal. Era aquell capvespre l’Oficial Superior de la Guardia Jueva, i el responsable del bon fi de l’operació; l’acció de Pere en prendre-li l’espasa i donar-li el cop que li va arrencar l’orella, l’havia enutjat terriblement, però la conducta de Jesús el va descol·locar, i enlloc de donar mort de forma immediata a Pere, és va limitar a ordenar el transport del presoner fins al Sanedri, tot i meditant sobre el fet de que havia estat protagonista.

Malcus coneixia prou be totes les històries que corrien sobre Jesús, havia sentit parlar dels seus miracles, del seu cor bondadós, però fins aquell capvespre pensava que només eren mentides perverses que s’inventaven els enemics del poble jueu; ara havia estat testimoni privilegiat d’una acció que no podia sinó qualificar de miracle, i ell sabia molt be, que malgrat el seu poder, ni el Gran Sacerdot, ni cap dels Doctors de la Llei, podien dur a terme accions semblants. Va presenciar l’interrogatori de Jesús , va sentir de la seva boca que el seu Regne no era d’aquest món, el va impressionar sentir-li parlar de Déu, com del seu Pare i sobretot el va meravellar la seva dignitat davant el Sanedri, també hi era present quan els soldat romans els sotmetien a maltractaments i vexacions, quan el poble de Jerusalem – pressiónat pels Sacerdots i controlat per membres de la Guardia Jueva – refusava de canviar-lo per Barrabas, el líder zelota carent de tota humanitat ; va ser la culminació del procés de comprensió de la figura de Jesús i del seu paper històric, veritablement en ELL és donava compliment a les escriptures !!!

Malcus va fer també el camí del Golgota, va ser un més dels espectadors, però no va ser un espectador més, va percebre clarament la transformació de Simó de Cirene, va celebrar íntimament el valor de la Verònicava pressentir que els dos companys de Creu, estarien amb ELL a la casa del Pare, i és va sentir confortat per les paraules de l’oficial romà, quan afirmava que veritablement aquell home devia ser fill de Déu.

Malcus, com jo mateix , no va entendre la decisió de Judes de treure’s la vida, Déu li hagués perdonat la seva participació en el prendiment de Jesús, de fet el seu havia estat un paper quasi sense importància, tothom coneixia a Jesús, li va doldre, que un home que havia tingut l’honor de caminar al costat de Jesús, de sentir-li explicar qui era ELL, i quina era la seva missió, perdés la confiança en la misericòrdia infinita de Déu.

Malcus va seguir a la Guardia Jueva del Temple, però la seva aspiració no era ja la d’arribar a assumir-ne el comandament superior, aviat va tenir contacte amb els apòstols, particularment amb Pere, aquell que li havia tallat l’orella, i no sense esforços va aconseguir de guanyar-se la seva confiança, i finalment va rebre el baptisme. Des de la seva situació va intentar evitar les revenges contra els cristians, i malgrat aconseguir-ho en nombroses ocasions, no va poder sinó pregar per Llàtzer a qui Jesús havia tornat la vida, ( la decisió de matar-lo es recull a l’evangeli de Sant Joan 12,9 i següents ), tampoc va poder fer res per la Verònica, aquella dona desconeguda que va donar a Jesús el darrer consol humà.

Malcus no va arribar mai a assumir el comandament superior de la Guardia Jueva del Temple, tampoc però no patir cap repressió en la seva persona, malgrat estar classificat com un desafecte. Va morir als 55 anys.

La Guardia Jueva, desapareixeria heroicament , juntament amb el Temple, en el decurs del que el romans descriurien com la Guerra Jueva.

L’historiador Claudio Josefo, ens explica que la voluntat dels romans era conservar el temple, però la resistència de la Guardia Jueva va propiciar que algú decidís de llençar torxes enceses per dividir la defensa, i aquest fet, va provocar l’incendi que acabaria amb la destrucció total del Temple.

Ni un sol dels membres de la Guardia Jueva va sobreviure.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *