SANTA MARIA DEL VILET. LA VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del Coll de la Portella , a 9 km. De Tàrrega a la C-14, en direcció a Montblanc, surt de la Benzinera, la carretera que mena a Maldà. Es passant de llarg els pobles de Nalec i Rocafort de Vallbona. Als 5 km. des de la Portella (benzinera citada) apareix a mà esquerra el trencall que mena al Vilet, a 1 km., que pertany al municipi de Sant Martí de Maldà.

            A l’Edat Mitja, mentre els senyors feudals feien les seves guerres i els seus negocis, la gent es referia al Vilet amb algun d’aquests noms: Vilamanyanor, Vilamenyenor o Vilamanyor, segons lo dia de la setmana i la posició de la Lluna al cel. L’important del cas es que al final la cosa va derivar en el nom del Vilet.

            La primera notícia registrada que es té del poblet es al 1084 quan lo sinyor Ramon Folc de la família dels Cardona va donar una quadra existent al Vilet a Guillem Miró de Boixadors.

            L’esdeveniment més important de la història del Vilet va tenir lloc a l’any 1969. En un acte solemne es va procedir a la inauguració del nou pont del poble que travessava el riu Corb i que estava absent des del 1930, quan la riuada de Sant Lluc se’l va emportar per davant. Temps i esforços li va costar a l’alcalde aconseguir que els polítics de llavors es fixessin en els problemes d’un poble diminut de l’Urgell i afluixessin la butxaca per construir el més que reclamat pont! Ah, i aquest mateix dia també es va inaugurar l’enllumenat públic del poble (ja posats a demanar calers pel pont, suposo que en van demanar una mica més per la llum). En aquest acte hi van assistir l’arquebisbe de Tarragona, doctor Benjamín de Arriba i Castro, el President de la Diputació, Sr. Rázquin, lo mossèn Florenci i Giralt i per suposat l’alcalde, el Sr. Martí Roscadell i Cortada.

            L’Església és l’únic monument del poble.  L’edifici era una construcció gòtica típica del temps: una paret de amb coberta de terra i campanar d’espadanya per a tres campanes. Va ser construïda en el segles XIII-XIV amb la peculiar austeritat i elegància del Císter, i malgrat que exteriorment ha sofert diverses reformes estructurals, en el seu interior encara es pot apreciar l’estil gòtic en bon estat de conservació.

            Es destaquen els contraforts i una rosassa sobre la porta que va ser reconstruïda a l’any 1808. L’antiga espadanya de tres campanes va ser reformada a l’any 2003 i va passar a ser una moderna espadanya de dos campanes. En aquest mateix any es tira a terra l’abadia i el fossar (l’antic cementiri) per tal de donar lloc a un espai obert al voltant de l’edifici, realçant-ne la bellesa arquitectònica.

        Ni la planta de l’edifici ni la distribució que tenim avui en dia són les originals. Quan es va construir, no existien les ales laterals, l’altar estava col·locat a sota de la rosassa (es a dir, on actualment hi ha la porta d’entrada) i la porta d’entrada estava situada en una de les parets laterals de l’edifici (molt probablement la paret Sud).  A principi del segle XIX l’altar es mou cap a la seva posició actual (a la paret Oest, sota les escenes de l’Anunciació i de la Visitació), s’obra una nova porta d’entrada a sota de la rosassa i es construeixen les ales laterals (amb la intenció que fossin dues capelles a banda i banda del presbiteri(1)) i es va muntar el cor per als cantors. La llàstima es que per tal que poguessin ser construïdes aquestes capelles, es va haver de tirar a terra la porta d’entrada original.

            Però el que més destaca de l’interior de la parròquia és la imatge policromada de Santa Maria. Data del segle XIV i ha estat atribuïda a Guillem Seguer. Per orgull de tots los Viletencs, s’ha de dir que està considerada com una de les millors imatges del gòtic català. Durant la guerra civil, per tal de preservar-la de la crema  i destrucció que van patir moltes imatges litúrgiques va ser enterrada per quatre homes en un tros de la partida de “Les Astes”.

            També s’hi pot trobar un esplèndid sarcòfag gòtic del segle XV. A la paret Sud, a banda i banda de la imatge de la Mare de Déu hi trobem dues pintures del pintor-decorador Jaume Minguell de Tàrrega. Les pintures són de dues escenes bíbliques: a l’esquerra tenim l’Anunciació i a la part dreta la Visitació, ambdues molt colorides i plenes de moviment.

            La patrona de Vilet és Santa Anna i es posa en dubte si la imatge és Santa Anna o la Mare de Déu.

Enric Sánchez-Cid 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *