ROCABRUNA. EL SOMNI D’EN JOAN GORINA I SANS. SANTA MARIA D’OLÓ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Ens explica Mn. Josep Maria Bellpuig i Vila, que com a darrer Rector de Sant Feliuet de Terrassola va tenir ocasió de conèixer i tractar a D. Joan Gorina i Sans, que aquest – per qui manifesta alhora que admiració una sincera estimació – havia anar a estudiar a Suïssa en un internat per a joves de famílies riques, en el que de forma corrent els estudiants com a referència del seu origen deien : jo sóc del Castell …, doncs jo del de …., i que el jove Joan Gorina i Sans, es va prometre a si mateix, que també ell, tindria un Castell.

La fortuna dels Gorina es va veure incrementada en el període 1914-1918, és a dir durant l’anomenada I Guerra Mundial, com a resultes de la compra d’un vaixell de bandera alemanya, carregat de mercaderia, que els anglesos havien immobilitzat al port de Barcelona; la juguesca li va sortit molt bé al jove Joan, que invertiria els guanys en l’adquisició l’any 1919 de la masia anomenada Rocabruna , que comprenia també el masos veïns del Güell, la Vila i l’Alou.

En aquell indret es faria construir per l’arquitecte Eduard Balcells i Beigés, el seu palau, que d’acord amb les tendències del moment, resultà en un edifici d’estil modernista i ecleticista del qual destaca singularment, la cúpula central, feta de vitralls, que li dona una particular elegància a l’immens rebedor interior.

A la mort l’any 1954 del Joan Gorina i Sans, va deixar un mas a cadascuna de les seves filles. La propietat es va mantenir indivisa i dotze anys més tard, Manuel Font i Moreu, gendre del finat i negociant de cotó de Barcelona, va comprar les altres parts als seus cunyats, la propietat integra passaria a la seva mort a la dona, Roser Gorina, encara desprès al seu fill Joaquim.

L’ 1984, el príncep Saad Ben Abdula-ziz de l’Arabia Saudita, es faria amb la propietat de Rocabruna i les seves masoveries, i també del mas proper de Rocafort, que passarien en endavant a esdevenir una propietat única, que no ha retornat més a mans catalans; hores d’ara els propietaris son una família d’armenis.

Joan Gorina i Sans, fou un dels mantenidors de l’església de Sant Feliuet de Terrassola, a ell se li deuen entre altres obres, les imatges de Sant Feliu, Sant Antoni del porquet, i Sant Isidre, dutes a terme per l’escultor Pere Punti; també es feren al seu càrrec les obres de decoració i endreçament de l’església, en la que es celebraria de manera magnifiçent la cerimònia de casament del darrer hereu de la nissaga dels Gorina. La campana anomenada Joana, en agraïment a D. Joan Gorina i Sans, que l’havia donat a l’església, va donar noticia d’aquest enllaç tant a les terres d’Oló, com a les de l’Estany, segons recullen les cròniques de l’època.

Sabadell i Terrassola, tenen en comú el seu patró Sant Feliu, i gràcies al mecenatge generós de Joan Gorina i Sans, podeu gaudir avui encara de la contemplació d’aquest singular monument, que senyoreja la Vall dels Reis.

Aquells que tingueu interès en conèixer aquesta església romànica, que hom troba al costat de la carretera C-59 en el seu recorregut entre l’Estany i Santa Maria d’Oló, podeu trucar al telèfon 93.744.90.63, i posar-vos d’acord amb el Joan Raurell i Ges.

Clourem el relat amb la tornada dels goigs de Sant Feliu que sembla plaïen molt particularment a D. Joan Gorina i Sans :

Puix que sou de Terrassola
Patró i ens afavoriu
Deu-nos pau, salut i joia,
Gloriós màrtir Sant Feliu.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *