RIURE ÉS FER SALUT

…Resulta que avui vaig al supermercat a comprar una bossa de menjar per a gossos.

Ja a la caixa, una dona que es trobava darrere meu a la cua per pagar, em pregunta si tenia un gos. La miro (els que em coneixeu imaginareu la meva mirada) i penso….. Per què si no estaria comprant menjar per a gossos, no?

Així que per impuls li dic que no, que jo no tinc gos, que estava començant la dieta d’una setmana, de menjar només pinso de gos. Que ja l’havia fet en una altra ocasió. I que probablement ho estava fent malament, perquè l’última vegada vaig acabar a l’hospital, però això sí, amb 15 quilos menys!

Li he dit que era la dieta perfecta, i que tot el que s’havia de fer era portar a les butxaques les boletes de pinso, i menjar una o dues cada vegada que la gana pressionava (haig d’esmentar que pràcticament tothom a la fila estava interessat amb la meva història).

Espantada, la dona m’ha preguntat que si havia acabat a l’hospital perquè el menjar de gos m’havia enverinat. Jo li he contestat que no… clar que no! Que m’havien ingressat perquè m’havia baixat de la vorera a olorar el cul a un bull dog, i em va atropellar un cotxe.!!!!!!!

En aquell moment he pensat que al senyor que estava darrere d’ella, tindria un atac al cor per les riallades que feia!

Ara que has llegit això haig de confessar, que ho he posat per fer-te somriure.

” Et toca copiar-ho i fer riure a algú més… És necessari riure més!!!!! “

Maria Teresa Galan Buscató

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *