REFLEXIONS EN TEMPS DE TRIBULACIÓ. ÉS LICIT MENTIR?

Les dades ‘oficials’  continuen insistint en que ESPAÑA NO VA BIEN.

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/29/5ea925e4fc6c83ae3a8b464c.html

EL GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA però, continua la seva fugida cap al davant, i  dóna dades falses a la O.M.S, i per descomptat a la ciutadania;  l’extrapolació dels morts DECLARATS a Catalunya més de 10.000,  situa prop dels 70.000 els del REINO DE ESPAÑA.

La centralització administrativa, la sanitat estava cedida a les Autonomies, implica la creació CONSTANT de més i més estructures, comissions, comitès,…, que consumeixen bona part dels escassos recurs econòmics de que disposa l’estat  que es troba en estat de fallida.

 

Un bon nombre de persones han passat de l’Estat d’Alarma, a l’Estat de Necessitat.

 

M’enviaven l’enllaç a una cançó infantil que sentíem MOLT els que vivien la seva infantesa en els anys de la dictadura franquista.

https://www.youtube.com/watch?v=SH3WlzU9s98

Al llarg dels anys , en algun moment, hem viscut un miratge que ens ha fet pensar que vivíem en un estat modern, està clar que anàvem errats i que el cert és  que com es recull a  Cohèlet 1,1-12,14 ;

 

No hi ha res nou sota el sol.

Una generació se’n va,

i una altra ve,

però la terra es manté sempre.

El sol surt, el sol es pon,

anhelant d’arribar al lloc

d’on tornarà a sortir.

El vent bufa de tramuntana,

ara es gira de migjorn;

dóna voltes i més voltes

i refà el camí que havia fet.

Els rius corren cap al mar,

i el mar no s’omple mai;

però els rius no cessen

d’anar sempre al mateix lloc.

Les paraules són pura rutina

i no val la pena de parlar;

l’ull no s’acontenta del que veu

ni l’orella del que sent.

Allò que ha passat tornarà a passar,

allò que s’ha fet tornarà a fer-se:

no hi ha res de nou sota el sol.

Quan d’una cosa diuen:

«Mira, això és nou!»,

segur que ja existia abans,

en el temps que ens ha precedit.

De les generacions passades

no en queda cap record,

ni en quedarà cap de les futures;

el seu record s’haurà esvaït

entre els qui vindran després.

 

Els llibres sagrats son plens de paraules sàvies que els que tenen la responsabilitat de decidir sobre la llibertat i la vida dels ciutadans no haurien d’ignorar, allò que es diu a  Siràcida 4:

 

No privis el pobre del que necessita per a viure,

no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.

No facis sofrir l’home que té fam

ni exasperis el qui viu en la misèria.

No empitjoris la situació d’un home desesperat

ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.

No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,

no giris la cara al pobre.

No apartis la mirada del necessitat

ni li donis ocasió de maleir-te;

perquè, si et maleeix en la seva amargura,

el seu creador escoltarà la seva pregària.

I menys encara,   la lacònica sentència  que es recull a Romans, 12 ;

 

“Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”

 

Amén.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *