REFLEXIONS DESDE LA FE

Quaresma 1 A 20 Mt 4, 1-11

Tres temptacions. Tres embranzides que des de sempre han fet anar de cap per avall a totes les institucions humanes. No crec que se’n hagi escapat cap. Ni les religions. La nostra, tampoc. Maleïdes pretensions! Un bistec és fantàstic. Ben tendre i a la planxa, que bo que és! Però si es passat, no val res. Les coses més sagrades si es fan malbé amb les  destralades del poder, del prestigi i del diner, els passa com al bistec… que ni els gats el volen.

El poder i el diner embafen.

Per més poder, prestigi i diner que hi hagi , la mentida, (la veritat passada), mai no serà una veritat. Mai les coses falses es tornen veritables, ni les mentides aconsegueixen ser veritats.

L’únic prestigi que val la pena, és passar pel món fent el bé.

Jesús era manyac amb els que no tenien pretensions.

No es repenjava amb els que tenien la paella pel mànec.

Va venir a servir, no a manar i no per fer passar el clau per la cabota. No feia servir el poder per ajupir tothom als seus pues: només per escampar el bé a dojo. Passar pel món fent el bé i deixant petjades d’amor, això es fer bona feina. Arrambats al poder, fer la gara-gara al prestigi i repartir la xavalla (calderilla) entre els pobres, això és rentar la fe amb un drap brut.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *