QUE BONIC ÉS EL MÓN

Un dia mentre passejava per la vida, vaig pensar ;  quin gran treball el món. Construir les muntanyes, singles, gorges, rius, valls, llacs, mars, etc. És tan bonica la terra que sols l’han pogut fer colossals Titans .

La meva reflexió va ser interrompuda per una gota d’aigua. L’insignificant líquid va protestar i va dir – ni Titans ni nassos, gotes d’aigua com jo -. I va explicar-me tot el procés ; el sol ens fa pujar fins al cel. La pluja ens fa caure a la terra i la patacada no és fluixa. Aleshores comença una llarga baixada rodolant per tot arreu. El viatge és llarg, ple de cops i rascades. Així s’ha perfilat el paisatge que tu veus. Un treball dolorós que desemboca a la mar. En aquell lloc podem descansar poc temps, perquè el sol ens torna a pujar fins als núvols i tot el procés torna a començar. Portem milers d’anys sense parar. Estem marejades i cansades de tan pujar, baixar i rodolar. Per tant humà il•lusori quan vegis una gran obra no busquis Titans, sinó petits treballadors que l’han fet .

Cita de Svileta de Tessàlia: La força de la  gota d’aigua és alhora  portadora de vida i de mort.

Francesc Estival.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *