QUAN EL TEU CEL NO TINGUI ESTRELLES

El Marquès de Katximbaràs estava trits i desolat. No sabia que comprar per sentir-se important. Va dictar un edicte demanat als seus súbdits que li portessin la solució a la seva desil•lusió. Els súbdits li tenien tanta por que ningú es va atrevir a contestar. Un dia, quan va anar al llit per dormir, va trobar un paper escrit sobre el seu coixí. El paper deia – sabies que un got d’aigua és un tresor per aquell que s’ha perdut en el desert. Com més real és la necessitat més petit ha de ser el consol. Quan el teu cel no tingui estrelles de veritat, per consolar-te sols necessitaràs un pessic d’alegria. I un pessic el pots trobar en qualsevol racó. Un grapat en moltes cantonades. Un sac ple poques vegades. Per sortir de la teva desil•lusió sols has d’acceptar que no se li pot donar llum a un enlluernat -. L’escrit no estava signat. El Marquès mai va saber qui l’havia escrit.


Cita d’en Svileta de Tessàlia: quan la necessitat no és un capritx, el consol que necessita no és massa gran.


Francesc Estival

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *