PROHIBIT DIR LA VERITAT

Un home vell i reumàtic estava observant com un estol d’ocells s’emportaven a un esperit. Era l’esperit de la veritat. L’esperit lluitava per quedar-se. Els ocells pessigant-lo amb els seus becs, l’arrossegaven. En la lluita un ocell va rebre un cop i va començar a caure. L’animalet xarbotejava amb les seves ales, però seguia caient. Era segur que es mataria del cop. El vell reumàtic va fer un esforç sobrehumà per moure’s. Va arribar a temps de posar la mà i salvar al pobre animalet. El vell va quedar adolorit, baldat, cruixit per dues setmanes. L’ocell agraït li va dir – humà generós que puc fer per tu? -. El vell li va preguntar el perquè se’n duien l’esperit de la veritat. L’ocell va dir – és època d’eleccions polítiques. La tradició prohibeix dir la veritat. Ens l’emportem per salvar-la i perquè no la facin desaparèixer. Quan tot hagi acabat, ella sola tornarà -. L’ocell va alçar el vol i es va allunyar buscant el seu estol.

Cita de Svileta de Tessàlia -. Mentre algú es cregui les mentires, els mentiders existiran.

Francesc Estival

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *