PRENENT UN SUÍS EN EL CEL.

Estava de visita en el cel, i l’angelet que l’havia atès, li va suggerir:

– Vols prendre un suís?, t’agradarà molt.

– Un suís?

– Sí, un suís. T’estranya?

– I tant, és rar; a la terra val, però aquí…

– Anem, a aquell altre núvol, és el menjador, allà mengem.

– Ah!.

– Es van asseure en un núvol totalment blanc.

– Veritat que s’hi està tou? Per això, ens asseiem a la manera japonesa.

– Molt. I, aquell núvol blanc amb trossets negres?

-És la cuina, els trossets foscos són els estris per cuinar.

– Ah! Teniu de tot?

– No necessitem res. Cuinem amb núvols i fem meravelles.

– I, el suís, també?

– Bé, el suís és una història moderna. La va portar al cel, el Serafinet en una baixada que va fer. T’explicaré.

El Serafinet, és l’angelet més jove i més llaminer. Un dia va baixar a la Terra, i va provar aquesta beguda calenteta. Li va agradar tant, que en va pujar diverses al cel, i a nosaltres, també ens va agradar tant, que es va oferir per baixar cada dia amb una valisa tèrmica i pujar-la plena de xocolata calenta. Ah, si s’acaba, no s’ho pensa dues vegades, i baixa de nou, les vegades que faci falta.

– Ah!.

– Si et fixes, des de llavors, els núvols ens hem tornat més obesos.

– I, on dormiu?

– Anem al núvol on hi ha els llits. Veus, els llits estan fets amb dos núvols, i això fa que siguin molls. Va, prova-ho, que ho veuràs.

– Es va estirar, i noi, sí que ho eren.

Assaborint la beguda calenteta, es va fixar amb la nata dibuixant formes curioses.

– I, la nata, també la puja el Serafinet?

– No, la nata, són uns trossets de núvols, esponjosos i endolcits. Veus aquell núvol que li falten uns bons trossos? Doncs d’allà.

– És que, és tan bo! No tinc paraules.

– Ho sabem tots. Ho sabem.

– I, com ho feu, per netejar els estris?

– Els renta aquell núvol de color negre, el veus?

– Sí.

– En forma de pluja?

– Sí, tira uns bons dolls d’aigua, i com l’aigua del cel és molt bona, queden immaculats.

– No m’estranya que plogui tant, si no pareu de prendre aquestes begudes. Hauré de quedar-me, mira que us heu tornat moderns.

– Primer has de fer vots. Ara, ens veus, però, aviat deixaràs de veure’ns. Estàs en un impàs necessari. T’hem ofert el suís per endolcir-te, perquè, una vegada, despertis, reflexionis i siguis un bon home.

Aquest es va despertar del coma. El primer que va demanar va ser:

– Porteu-me un suís, per favor!

El susdit havia sofert un accident el dia del Nadal i des de dalt, van voler ajudar-lo.

Rosa Ventura Cutrina

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *