PASSEJAR LA GUILLA

El dissabte el meu home em va convidar a un dinar a un poble proper. Res estrany, l’ambient era prou agradable i el menjar també. A mig dinar varen entrar una colla de joves. Devien ser uns trenta, tots portaven la mateixa samarreta blanca, amb la foto d´un nen que feia la primera comunió al davant. Reien i feien gresca, al cap de poc tots tenien una cervesa a la mà

Nosaltres que coneixíem un dels nois, ja que és amic dels nostres fills el vàrem cridar.

Que és aquesta celebració? va preguntar el meu home.

 Doncs és l’acomiadament de solter d’un amic.

Res estrany. El que vàrem trobar estrany era la mena d’animal, que semblava mort i que portava un dels nois, en concret el més baixet. Semblava un animal dissecat. I sí que ho era així ho vaig poder constatar. Era una guineu dissecada.

Ja se el que han fet, vaig dir al meu home. Han “PASSEJAT LA GUILLA”.

 I que vols dir amb això?, va fer en Toneu.

Doncs mira aquí en aquesta comarca i suposo que en moltes, fa molts i molts anys quan algú matava aquest animal, passejava el seu cos  pel poble i les masies,  i solien donar-li ous i també diners. Se suposava què havia fet un benefici a la comunitat i li havien d’agrair que no es mengés conills o gallines.

Tu i les teves històries va botzinar el meu marit, ara ho pregunto a l’Albert.

Albert va cridar pots venir un moment!. I tant va dir el noiet.

Mira la meva dona diu que això que teniu és una guineu i que l’heu passejat pel poble.

I tant, va dir el noi. Com abans, ara però,  ho hem fet amb broma, ja que no la teníem morta l´ hem agafat dissecada. Ens han donat ous i tot …. i es va posar a riure. No es poden deixar enrere  les tradicions, encara que sigui en un dia com avui. Ara anem cap a Barcelona, suposo que allà ningú sabrà com vosaltres que vol dir oi ?

I rient varen marxar tots els nois, nosaltres vam acabar de dinar i si jo em pregunto, que devia passar per Barcelona amb l´animaló dissecat?. El varen tornar a casa? O els el van requisar?

Montserrat Vilaró Berenguer

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *