PANDÈMICA DE SABERUTS

L’Eduard era un nen que mirava a l’Helena de lluny i no s’atrevia a acostar-se. Des de feia temps l’Helena estava trista i això preocupava a l’Eduard. Un dia es va atrevir a preguntar-li que la preocupava. L’Helena, posseïda per la por, va dir – sovint trobo persones que ho saben tot, em donen consells i desapareixen. El resultat dels consells acostumen a ser un desastre, però el conseller ja no hi és i qui rep les conseqüències sóc jo -.

Aquest era un problema que l’Eduard també havia tingut, però va trobar la solució. Fent-se l’homenet, l’Eduard va dir – a mi em va passar el mateix fins que em vaig cansar de tants saberuts. Un dia vaig decidir fer créixer la meva personalitat. Des d’aquell dia faig el què crec que és més correcte. Si fallo analitzo el perquè, faig les meves reflexions i busco altres alternatives. Quan tinc prou informació ho torno a provar. Repeteixo aquest procés tantes vegades com faci falta, fins que encerto -. Després de la conversa l’Eduard i l’Helena se’n van anar junts per primera vegada. Aquesta història va passar l’any 1952. Avui els dos companys d’escola encara estant junts.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: per aconseguir fer una cosa ben feta, abans l’has de fer malament vàries vegades.

Francesc Estival

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *