ORIGEN DEL TIÓ.

He de dir que devia somniar-ho perquè no recordo ara l’article en el que recollia els costum d’embolcallar els arbres i colpejar-los per a treure’ls el fred. Això succeïa en un entorn animista, en el que TOT ESTÀ VIU, i tot reacciona als actes i/o efectes que rep.

Això succeïa està clar en els hiverns molt i molt freds, i els arbres es salvaven així de morir gelats, a la primavera i/o a l’estiu, agrien aquest esforç amb l’aportació dels seus fruits al manteniment de les altres especies.

Tinc el costum de posar títols que no sempre permeten als cercadors ‘inhumans’ relacionar-los amb els termes d’una cerca posterior. Si trobeu algun article meu que ho expliqui sou pregats de fer-me’l arribar a l’email [email protected] , [email protected] , [email protected]

Tot plegat ve de la posició quasi amorosa en la que aconseguia captar al meu net Pere Salas Mora, damunt del tió que la nit d’un vint-i- quatre de desembre  , ens portava els torrons als adults, i alguna cosa a la quitxalla perquè – mal estar dir-ho – em caigut en els paranys del món d’avui, i ni que sigui petit, també els menuts reben algun regal del tió.

Ah!, i el dia de Nadal, tothom cal que estreni alguna cosa, recordeu que : ‘qui no estrena per Nadal, no res val ‘.  Aquesta costum nostrada havia donat durant segles i segles vida al comerç que al ensems dóna vida als pobles, viles i ciutats.

I això, que l’origen del tió estaria en les arrels de la nostra cultura, i que cal que ens esforcem per mantenir-les.

Bon Nadal! 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *