NO VOLEN QUE DESPERTIS

La mare observava al seu fill,  jove, fort i vigorós adormit en el llit i tenia por. El món s’havia vestit de lleig, estava enteranyinat i era perillós. Atemorida la mare demanava: no despertis fill meu que no puc alimentar-te de pau ni donar-te un glop d’amor per apagar la set. Les orelles no s’atreveixen a escoltar perquè la mentida ha guanyat. Mentrestant un rossinyol tremolós cantava la seva ànsia amagat sota d’un tronc corcat. De sobte el fill va somriure i va despertar. Coratjós i valen va cercar la pau, l’amor i els va fer tornar. En el camí de la seva aventura va aprendre a escoltar i a triar les paraules. Ara sabia diferenciar la veritat de la mentida. Finalment va consolar al rossinyol que va tornar a cantar sense haver-se d’amagar.

Cita de Svileta de Tessàlia: la llibertat és una menja reservada sols per a aquells que no li tenen por.

Francesc Estival

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *