MAS CADAFALCH. EL VALLÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

El Joan Vives Castells  m’havia convidat a un dels ‘ famosos esmorzars de forquilla’ que es duen a terme els dijous al parany del Boter prop del Mas Cadalfach, que passava a dependre de la parròquia de Castellar del Vallès el 3 de juny de 1859.

Ens aturàvem per retratar de- lluny i de prop – el conjunt d’edificis.



Em cridava particularment una majòlica de data indeterminada, que des de la paret reclama que evitem els renecs.

Les notícies més antigues que hi ha sobre la presència humana en el sector daten de l’Alta Edat Mitjana i fan referència a un mas que –ja en el segle XI- es deia Casal de Falcs, el qual va ser l’origen de l’actual masia de Cadafalch i del topònim de la zona. La masia de Cadafalch ja és esmentada en un document de donació de l’any 1092, en el qual es diu:

”Isarn, fill de Sunyer i Adelessa, dóna a Dalmau, fill de Renart i Magència, unes terres part cultivades ki part ermes, junt amb les cases dites Casal de Falc, alou seu, situades en el comtat de Barcelona, dins els termes de Lacera, en el lloc dit Casal de Falc i en la Coma d’Orriol. Afronta a orinet amb el junyent del torrent que va a les Avellanes i amb el camí. A migdia amb el mateix torrent, que és el xaragall anomenat Roure Foradat. A Ponent amb el cingle o marge que és el Quer de Godila. A tramuntana, amb el camí públic que va a les quintanes immediates al Ripoll”.

Filla d’aquesta casa era Teresa Cadafalch i Bogunyà, mare de l’arquitecte modernista i polític Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) qui descriu :

“jo sé per la meva mare quina raça forta surt d’aqueixes cases centenàries, amples de façana, amb pendents suaus, amb porxades assolellades, que semblen les que feia copiar en els mosaics de la seva vil•la el colonitzador romà de l’Àfrica proconsular. Pagesos deslliurats de segles del domini feudal, amos de sa casa pairal, conreadors d’un patrimoni del qual es vivia amb economia, humilment però folgadament, conserven en son tracte quelcom de sa noblesa espiritual…”

A principis del segle XIX, Antoni Cadafalch, propietari de la masia, va fer construir una capella dedicada a Sant Antoni dins del conjunt de la masia. L’altar barroc i la talla de Sant Antoni juntament amb diferents tapissos van ser cremats durant la Guerra Civil, en un saqueig a la masia que va tenir lloc el juliol de 1936. Un cop acabat el conflicte bèl•lic la capella va ser decorada amb pintures a la cola per Muntada, un pintor terrassenc. Uns plafons emmarcats presenten les imatges dels sants dels diferents termes amb els que limita eclesiàsticament: Sant Iscle, Sant Esteve, Sant Llorenç, Sant Sebastià…. A la façana hi ha una pintura que representa unes pilastres que sostenen una cornisa marcant una obertura dins la qual hi ha un petit ull de bou. Fins al 1966, i en la festa de Sant Antoni, s’hi va celebrar missa.

Retratava també la façana d’aquesta esglesiola.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *