MALFACTORS O LLADRES EXPERTS?. LES CARES DELS ÀNGELS DEL PANTEÓ COMAS. OBRA DE LLUÍS BRU SALELLES. CASTELLAR DEL VALLÈS.

Aquest estiu hem patit a Castellar del Vallès,  una infinitat de ‘robatoris’ que podem qualificar com ‘generalistes’ , els seus autors buscaven diners i/o objectes de valor que fossin petits, no hi ha constància del robatori de televisors, neveres, rentadores,…

Els autors del ‘robatori’ de les cares dels àngels del panteó Comas, devien treballar durant la nit i/o en les hores en que el cementiri roman tancat, i treballaven possiblement per encàrrec d’algú que – a qualsevol preu – vol tenir obra del Lluís Bru i Salelles (Ondara, la Marina Alta, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952 ).

 

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1993/11/04/pagina-63/33757566/pdf.html?search=Luis%20%20Bru%20%20Salelles

De conformitat amb el que estableix l’Ordenança de cementiris als articles 66 i 67, es declararà la caducitat i revertirà a l’Ajuntament el dret funerari d’aquelles sepultures que en els darrers 20 anys no han estat utilitzades, ni s’ha fet cap pagament de la taxa de conservació de cementiris. Pel present anunci es citen els hereus, posseïdors o aquells a qui pugui correspondre la titularitat del dret funerari de les sepultures del Cementiri de Montjuïc que es relacionen a continuació,  per tal de que en el termini improrrogable de 30 dies, passin per les oficines del carrer Sancho d’Àvila  núm. 2,1er. pis, per legalitzar la seva situació. En el cas de no fer-ho es considerarà, com  assenyala la vigent Ordenança de Cementiris,- que la sepultura esta abandonada i revertirà a l’Ajuntament.

Cognoms i nom del titular: Bru Salelles, Luís.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectos/lls-bru-i-salelles

Teniu constància de que les despulles  de l’insigne mosaïcista i escenògraf modernista hagin estat  llençades definitivament?.

Una breu explicació sobre les tessel·les :

Mosaic de tessel·les

Els orígens de la tècnica del mosaic -etimològicament, “obra de les muses”- es remunta als primers paviments fets amb pedres petites o palets de riu que composaven dibuixos de formes geomètriques. En els jaciments de les ciutats assíries es troben parets i columnes decorats amb trossets d’argila de colors.

En època romana, els mosaics més característics van ser l’opus signinum, de petits trossos irregulars, l’opus tessellatum, de tessel·les regulars i l’opus sectile, de peces retallades de mida més gran.

Els mosaics de tessel·les cúbiques de diferents materials s’unien amb un morter en base al seu color i la seva forma per conformar un repertori d’escenes i motius de gran riquesa. Durant l’Imperi romà l’art del mosaic va adquirir gran difusió i va arribar al seu esplendor màxim com a revestiment de l’arquitectura bizantina, a partir del segle V, amb la utilització de tessel·les de vidre acolorides o bé transparents que s’aplicaven a murs, voltes i cúpules.

A Catalunya, el Modernisme recupera la tradició clàssica de mosaics i en desenvolupa diverses tipologies de entre els quals cal destacar el conegut com “mosaic romà”, a partir de la pedra per a paviments, i el mosaic ceràmic, per a revestiments verticals i cobertes. Les seves aplicacions caracteritzen algunes de les millors obres de l’arquitectura modernista catalana. La seva variant és el trencadís.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tessel%C2%B7la

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *