LES HOMILIES DE VACARISSES

Durant l’any 33 C 19

En l’Evangeli d’avui hi ha una barreja de conceptes.

El Temple de Jerusalem. Les lleis, si no són humanes, són un entrebanc.

Les lleis inhumanes han desfet persones, pobles i nacions. Per això es parla de la llei de l’embut. L’embut, per un cantó, molt estret i per l’altre, molt ampla. Les lleis inhumanes, la joguina de la injustícia, són amplíssimes pels del capdamunt, i molt estretes pels del capdavall.

El T. de J. no agermanava gens. Era un cau de renyines. Una religió que divideix la gent no és cosa de Déu. Separava homes i dones, capellans de primera i de segona, creients i descreguts, practicants i no practicants, jueus i forasters. Era un catau de renyines i malentesos. Jesús els diu: De tot plegat no en quedarà res. L’any 70, els romans van cremar el Temple amb la gent que no es va poder escapar. Restaria el mur de les lamentacions.

Començava un nou concepte de creients, a traves de Jesús de N. Cada persona és un temple de Déu. Cal fer un món més humà, de bona avinença i tolerant. No n’hem sabut prou. Cal veure el demà amb valentia, confiança, il·lusió, esperança, entusiasme… i ser-hi tots.

El final del món. La pregunta de sempre. En temps de Jesús, l’esperaven aviat. De tant en tant, algú hi posa data. Tranquils! N’hi deu haver per estona. Si aconseguíssim que el món no fes cara de pomes agres, seria el millor assaig per l’arribada del final.

Mentrestant pensem que els que amenacen, espanten i condemnen tothom, no són de Déu. No podem celebrar la fe al marge del que passa al nostre voltant.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *