LES CUINES VERITABLEMENT “MODERNES” D’AVUI. GAS I/O CORRENT ELÉCTRIC.

Dèiem quan posàvem – permeteu aquesta llicència – ‘llenya al foc’, o el tema a ‘coure al forn ‘ . No anirem fins al ‘descobriment’ del foc, fora massa llarg, oi?.

Començàvem amb les anomenades ‘cuines econòmiques ‘ que funcionaven amb llenya i/o carbó, i que feien necessària l’existència de llocs de venda d’aquests consumibles. Recordeu on hi havia un carboner a Castellar del Vallès, Calella, Arenys de Mar, Lloret de Mar, Blanes, Massanes,… ?. Teniu fotografies del local ?.

Seguíem a les cuines de petroli que en general van tenir un recorregut força breu.

Una mica d’història – a petites dosis – fins els cervells més ‘sensibles’ la poden digerir bé, oi?

I parlarem ara en primer lloc de les cuines de Gas; en les que els fogons tenen un injector (que és precisament el que serveix per adaptar la cuina als diferents tipus de gas) que deixa sortir el gas fins a una cavitat on es barreja amb l’aire necessari per a la combustió. La barreja aire-gas surt pels orificis del cremador, on es fa foc. La potència del fogó es regula modificant el cabal mitjançant un comandament que mou la clau de pas del gas.

Els fogons solen ser rodons i de mides variades; els més grans són els més potents. Les cuines poden tenir un nombre variable de fogons, alguns d’ells especials per a usos determinats, de forma allargada.

Normalment els fogons s’encenen amb una font externa com un llumí o un encenedor. També es poden encendre amb una espurna elèctrica generada per un mecanisme que va incorporat a la mateixa cuina, encara que pot ser difícil encendre la cuina d’aquesta manera quan es fa servir gas natural, que té una temperatura d’ignició més gran que els altres gasos i les espurnes no sempre l’assoleixen.

Aquestes cuines poden tenir un forn també de gas, amb cremadors lineals a la part inferior (forn) i superior (per a gratinats). Altres vegades porten el forn elèctric.

L’alimentació de gas segueix les normes de seguretat de cada país. Les cuines en un sol moble tenen un tub de material plàstic per a l’alimentació, que porta impresa la data de caducitat i que cal canviar quan s’arriba a aquesta data. El tub ha d’entrar a la cuina pel mateix costat on està situada la clau de pas, perquè no passi per la part del darrere (calenta) del forn. A les cuines que les normes anomenen fixes , les de fogons, l’alimentació es fa per tub rígid, generalment de coure.

El forn i la graella tenen botons addicionals amb marques de graduació relacionades amb la temperatura desitjada. El forn pot incloure llum, així com una finestra per poder vigilar-ne l’interior sense obrir-la.

Acabem – de moment – amb les cuines elèctriques; en els últims models la resistència està inserida en un vidre especial. En aquest cas es parla de “cuina vitroceràmica”. N’hi ha de diversos tipus, vitroceràmica normal, halògena o d’inducció. Aquesta última no escalfa la superfície del vidre, només encomana la calor als objectes metàl·lics d’una certa massa col·locats al damunt.

El gran avantatge d’aquestes cuines modernes és que la superfície de vidre és molt fàcil de netejar, i la cuina és una activitat que sol generar força brutícia, per esquitxades o vessaments.

No penseu mai que pot fer per vosaltres Castellar del Vallès, Calella, Arenys de Mar, Lloret de Mar, Blanes, Massanes,.,,,  sinó;   que podeu fer vosaltres per Castellar del Vallès, Calella, Arenys de Mar, Lloret de Mar, Blanes, Massanes,,,, Catalunya.

Si la resposta és negativa, si més no sabreu la resposta a la qüestió que sempre ens interpel·la;  perquè vivim en aquestes condicions ?

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *