LA VEU D’UN CAPELLÀ EMÈRIT.

Durant l’any 2 A 20

Diumenge passat i avui, engrunem el mateix tema: l’estrena del mestratge de Jesús, sota la mirada de Joan i de Mateu. Cadascú té detalls referits. El Baptista veu Jesús i crida: “Heus aquí l’Anyell de Déu, que esborra el pecat del món!”

Intento explicar una mica la frase “Anyell de Déu”. La gent de la Bíblia prenia un xai (anyell) en el que simbòlicament apilotava els seus pecats. El degollaven i cremaven. Amb això es creien que degollaven, cremaven i reduïen a cendres les seves malifetes. Es feia en mig de cants, pregàries i gemecs de penediment. Ho feien al Temple, davant l’urna que guardava  les pedres de la Llei  (els  manaments de Déu a Moisès). El pobre xai, l’animalet més manyac, dòcil i que es deixa guiar i conduir, se’n feia la pell.  L’evangelista ens diu que Jesús és el veritable perdonador de les nostres malifetes. Quan volien demanar perdó,  carregaven els seus pecats en l’anyell més tendre de la cleda. Jesús és el veritable perdonador dels nostres errors. Allò era un símbol, Jesús és la gran realitat.

Els oients entenien el significat de “l’Anyell de Déu.” Sant Pau recalca l’anyell que perdona (2a. Lect.) Jesús ens ofereix l’amistat, la pau… Jesús ve a ser la llum de tots els pobles de cap a cap de la terra i el fustigador del “pecat del món” : l’arrogància, el domini i el creure’s que algú té tota la veritat en exclusiva.

El signe de l’anyell del perdó, Jesús de Natzaret, l’Anyell que perdona el pecat del món, l’Anyell Pasqual … ha passat a les nostres celebracions.

“Any nou, vida nova” Cal renovar-se. Una cascada  fa contínuament la mateixa fressa malgrat l’aigua  és diferent. Tot i ésser nosaltres, amb noms i cognoms hem de renovellar-nos contínuament…

Com l’aigua misteriosa que perfila la melodia del saltant, renovant-se sense parar…

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *