LA TORRE MARATA I LA CAPELLA DE LES SANTES ANNA I LLÚCIA. MAÇANET DE LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Trobava unes imatges a l’Estudi de la Masia Catalana de la Torre Marata de Maçanet de la Selva, Masia i Muralla. Facilitada per: Arxiu Mas 22974 C. Facilitada en: 1918

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5399/rec/27

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/8090/rec/10

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1107
Patrimoni Gencat ens diu; edifici fortificat i emmurallat, de planta quadrada amb una gran torre de defensa. A més, un fossat, una presó, una petita capella i altres dependències, que ara són cases distintes, formen el conjunt de Marata.

La torre té forma de rodona deformada i presenta un coronament de merlets i diverses espitlleres emmarcades amb maons a la part superior. Pel que fa a la casa, és de tres plantes i de coberta parcialment aterrassada i parcialment amb vessant a façana. Això és degut a un incendi que el 1923 va afectar al segon pis, que, en la restauració, perdé part de la terrassa superior. Les obertures de la planta baixa són el gran portal de doble arc de mig punt de dovelles petites, les dues finestres de cada costat de l’accés principal, amb senzills marcs de pedra i les espitlleres també emmarcades de pedra arran de terra. El primer pis consta de tres grans finestrals gòtics geminats amb columna i capitell i dintell conopial. Igual que la torre, la casa presenta algunes espitlleres.

Pel que fa a la capella, està situada davant la façana, al cantó dret, i és de nau rectangular i d’absis semicircular coberta amb volta de mig punt. Consta d’una nau amb porticat d’entrada amb teulat de dues aigües, com la cobertura exterior de la capella, però més agut, i està integrat per tres arcades de mig punt. Fou dedicada a Santa Anna i a Santa Llúcia.

Bona part dels interiors són de pedra vista i coberts amb arcades de mig punt, sobretot el primer pis, l’antiga part noble de la casa.

La primera notícia dels Marata és del segle XIII (1287), quan la família s’emparenta amb els Cartellà. Al llarg de la Història l’edifici passà per vàries famílies nobles com la dels ducs d’Híjar i el comte d’Aranda.

Des del segle XIX esdevindrà un mas de pagès.

La torre fou afectada per un llamp l’any 1880 i el 1923, un gran incendi afectà el pis superior de la casa.

La capella data de finals del segle XVI (1594) i, fins el segle XIX estava oberta al culte i s’hi celebraven aplecs en honor de Santa Llúcia.

La capella fou abandonada a principis del segle XX i recuperada durant la restauració general dels anys vuitanta.

Ens agradarà rebre imatges de la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ho demanen ‘urbi et orbe’ , i particularment al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

En la recerca de l’origen d’aquest nom de lloc , em sorprenia llegir :

….. topònims d’origen islàmic (és a dir, d’etimologia aràbiga o berber) que s’hi constaten. A penes una dotzena han estat detectats i reconeguts indubtablement com a tals en la toponímia actual: Gallifa, Rifà, Marata, Rama, Jafre i algun altre més.

TOPONÍMIA D’ORIGEN ISLÀMIC A LA CATALUNYA VELLA
Santiago PÉREZ
a8034059@xtec.cat

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955), seguint a Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 – Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), atorga a Marata el significat ‘límit entre dos territoris’, pàgina 56, de http://kit.consellodacultura.gal/web/uploads/adxuntos/arquivo/5252d378ef038-biblioavanzada49.pdf

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *