LA MEVA JUSTÍCIA

Vaig ficar la mà a la butxaca de dins l´americana. Al cap d´ un instant es va sentir el clic, i la fulla de la navalla va sortir de la beina. Amb un cop fort i cap amunt vaig clavar la navalla a la panxa del vell, encertant-lo de ple. Va grunyir quan el metall li va esquinçar la carn , es va posar la mà a l´estómac i va caure a poc a poc a terra, em va mirar ,suposo que  no em va reconèixer .

Vaig treure un mocador de dins la butxaca dels pantalons, vaig eixugar la navalla , la vaig plegar i la vaig guardar i lentament vaig encaminar-me a la comissaria mes propera.

Fora de la Presó sols hi havia estat dos dies, vagant per Barcelona pensant en què havia de fer. Era massa gros el que m´ havia fet. Recordava el seu nom , amb els anys vaig saber , a on vivia ,primer per curiositat, ja sabia que de la garjola no en sortiria mai , el que recreava  en la meva ment, sols era un somni.

Però fa quinze dies en morir en Francesc Pascual i revelar la veritat, tot es va remoure dins la presó i dins meu.

Tenia trenta anys quan hi vaig posar els peus, era un desgraciat però no un homicida. Tampoc era un lladre. Tot apuntava a mi, jo no vaig matar la vella no la vaig robar , aquell dia estava borratxo com una “cuba” a casa meva.

Li havia anat a cuidar una mica els rosers i prou, però vaig ser l´últim de veure-la viva.

La varen trobar morta, la casa regirada . Em van empresonar, torturar fins que vaig confessar, perquè em deixessin en pau. Trenta-cinc anys de presó em varen caure. El jutge va dir: ES CULPABLE. I de pet a dins.

Francesc Pascual un veí al llit de mort va cridar a la Justícia els va confessar el crim, per drogues, havia sigut ell , es veu que li feia mal la consciència o tenia por del castic Diví.

Vaig sortir amb la ràbia dins el cos, tenia cinquanta cinc anys, no tenia ni família ni ningú. Qui m´havia condemnat encara era viu, no podia fer res més. JUSTICIA !

Vull passar la resta de la meva vida, on és casa meva, la Presó,.

Mai va creure que  fos innocent, el vell Jutge.

Montserrat Vilaró Berenguer.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *