LA GINESTA

 

Ja sabem que hi ha gent a la que no li agrada el color groc, oi?.

Doncs a la natura el groc li encanta.

La ginesta altra vegada!

La ginesta, amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

La ginesta altra vegada!

La ginesta, amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m’ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

La ginesta altra vegada!

La ginesta, amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Jo la prenc per la cintura:

la tisora va en renou

desflorant tanta hermosura

fins que el cor me n’ha dit prou.

Amb un vímet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

La ginesta altra vegada!

La ginesta, amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Quan l’he tinguda lligada

m’he girat de cara al mar…

M’he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall,

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall.

La ginesta altra vegada!

La ginesta, amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *