La Font de la Tosca. La mirada del francès II- El Moianès

Hi ha – el títol ho deixa clar – altres mirades del francès, ens referim al fotògraf Luciano Roisin al que dedicàvem un article que podreu trobar a : http://coneixercatalunya.blogspot.com/ i/o a http://www.relatsencatala.com/ LUCIANO ROISIN, la mirada del francés.

El grup que acostumem a fer sortides fotogràfiques, en més d’una ocasió justament animats per una de les seves postals , hem programat una excursió per terres que avui estan ermes i oblidades i que Roisin va conèixer com un jardí. Això justament ha succeït en aquesta ocasió, con a directa conseqüència de la recent publicació a la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net/ d’una sèrie de postals d’aquest singular artista que fan referència a la Font de la Tosca, al Moli d’en Brotons i al tram de la Riera Golarda que discorre per davant de l’ermita, anomenada al llarg dels anys com : La Tosca, i/o Santa Maria de Marfà, i/o Santuari de la Mare de Déu de la Llet de Castellcir, i encara hi ha constància que en algun punt d’aquest indret fou construïda al segle XI una capella sota l’advocació de Santa Maria de les Illes. L’edifici actual és del període 1632-40 i fou restaurat l’any 1.942.

Ens convocàvem a les 9,00 a l’aparcament que hi ha sota al Parc de Moià al costat de la carretera; veníem del Vallès únicament el Tomás Irigaray López i l’Antonio Mora Vergés, la resta , tant els de Sabadell com els de Castellar del Vallès, no havien per raons diverses pogut atendre la convocatòria; del Bages – puntualment – arribava el Joan Escoda i Prats.

Em calia fer de sherpa malgrat patir una severa afonia, val a dir però que ambdós companys i fotògrafs han estat en tot moment amatents a les meves indicacions – no sempre verbals -. La casa de Marfà i l’ermita de Sant Pere [ al que batejàvem com de les gallines, en ocasió d’una visita fa ja alguns anys ] l’ermita de la Tosca, el salt del Molí d’en Brotons , dit també de la Tosca i les restes de l’edifici que limiten amb la bassa, han estat els objectius de les seves màquines.

Tornàvem fins a la ermita on esmorzàvem per dedicar-nos tot seguit a la recerca de la Font de la Tosca; la brusca ens ho fa difícil, i quan finalment arribem al punt a on la riera fa el tombant o revògit, ens cal creuar un camp d’ortigues que recordarem durant força temps. En aquell punt, coberta per la terra, en part pels arrossegaments de la riera, i en part com a conseqüència d’una esllavissada identifiquem el lloc on estava la font que va retratar Luciano Roisin. Ens dol en aquesta ocasió no haver aconseguit repetir la mateixa imatge.

Anirem encara fins a les restes del Molí de Marfà, dit també de la Tosca, i creuarem la riera per recollir imatges de la Font de Marfà. El Tomás intentarà recollir una imatge del Molí des de l’alçada en el camí de tornada; sembla però, que la vegetació ha desfet ja les restes d’una casa que va resistir la rubinada de Santa de Tecla.

Dèiem en l’article al que fem referència :

El mèrit més gran de Luciano Roisin, amén de la seva ingent obra, fou el de deixar-nos el que anomeno aquí com “la mirada del francès” , i que únicament una mínima part de nosaltres hem heretat; som aquells que com ell, ens meravellem davant de moltes de les obres dels homes i dones que ens han precedit, i de totes i cadascuna de les manifestacions de la natura.

Aleshores i ara també, us exhortem a mirar-vos aquest país nostre com ho va fer el Luciano Roisin !

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *