LA FARINERA SANT LLUÍS DEL PONT DE MOLINS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Hi ha una expressió castellana’  meterse alguien en harina’ – que no té traducció a la llengua catalana- , amb el significat ;  1. loc. verb. coloq. cast. Empeñarse con mucho ahínco en una obra o empresa.

Escollia aquesta frase perquè el tema va de farineres:

BARCELONA – PONT DE MOLINS – Farineres

https://vptmod.blogspot.com/2011/11/barcelona-pont-de-molins-farineres.html?fbclid=IwAR1Avw_DgmAJf_fClHuwpAFkLoimcn-u_kuQLED3K8wQLA1rhgWa-F4aw2c

Llegia i reprodueixo de :

https://www.meam.es/images/pdf/Estudio_Documental_Palacio_Gomis.pdf

Luís Gomis y Ros (abogado); una vez éste fallece en el año 1914, la finca pasó a manos de su esposa Teresa Pallejá.

Fa obres que encarrega a l’arquitecte Salvador Puiggrós i Figueras

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/09/11/pagina-3/33161379/pdf.html?search=Salvador%20Puiggr%C3%B3s%20%20Figueras

Teresa Pallejá volvió a casarse, esta vez con José Parellada Faura, también abogado

Aquesta informació, fa errònia la que tradicionalment s’ha donat per bona :

https://www.lafarinerasantlluis.com/ca/historia/farinera-sant-lluis-emporda?fbclid=IwAR1vTfTbX2ZYQbHeQDfkBOmn4tWeAlIpnk6BBAnOh0Glcr6iK4szVt0anS4

La Farinera Sant Lluís va ser construït a principis del segle XX, concretament el 1913, per desig de Teresa Pallejà (vídua de Lluís Gomis i Ros), de Barcelona, que va convertir el Molí d’en Borràs en una gran fàbrica de farina mecanitzada i més ràpida que l’antic molí de pedra. És un edifici d’una gran similitud amb la Farinera de Sant Jaume del Clot, de Barcelona.

Si és versemblant el que es recull a : https://es.wikipedia.org/wiki/La_Farinera_del_Clot

El Promotor fou Andrés Gallarda Campañá, que encarrega l’obra a l’arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d’agost de 1881 – Barcelona, 1 d’abril de 1966) i Joan Sellarés, m. d’o exerceix  com a Director de l’obra.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Pericas_i_Morros

Tant Patrimoni Gencat:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30300

Com el Cercador de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona :

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=3062&id.districte=10

Quan a l’autoria assenyalen Joan Sellarés, m. d’o. (atribuït)

Fins ben entrats els anys seixanta, La Farinera Sant Lluís fou el centre de reunió de pagesos de l’Alt Empordà, que hi anaven a portar el gra per fer-ne farina

http://www.elpuntavui.cat/article/-/917879.html

Cap dins del possible:

  1. Que les dues siguin degudes al geni de l’arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d’agost de 1881 – Barcelona, 1 d’abril de 1966)

  2. Que ho sigui la de Barcelona, i que en la de Pont de Molins l’autor – desconegut fins ara – estès influenciat per la de Barcelona.

  3. Que l’autor de la del Pont de Molins, com el mateix arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d’agost de 1881 – Barcelona, 1 d’abril de 1966), trobessin un disseny que els va semblar que serviria perfectament als fins que els demanaven els seus clients.

En qualsevol cas, està clar que fer sudokus és bo com exercici mental, al mateix nivell almenys, que especular sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, oi?.


You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *